Plou sobre mullat L'origen del problema

La construcció eleva el perill d'inundació a l'àrea del Llobregat

A. M.

BARCELONA

http://www.elperiodico.es/EDICION/portada.htm?l=CAT&f=021010

El territori comprès entre Bellvitge, a l'Hospitalet, i Port Ginesta, a Sitges, formava abans la plana d'inundació del delta del Llobregat. Quan plovia amb força, el riu sortia de mare i cobria els horts amb fèrtils nutrients per a l'agricultura. La mà de l'home ha fet molt durant les últimes dècades per canviar aquest paisatge, però el terreny segueix sent de risc. Mariano Barriendos, professor de Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), posa com a exemple que la zona on s'ubica l'aeroport del Prat va quedar coberta per un metre d'aigua en les inundacions de l'any 1896. Vaixells de l'Armada repartien menjar entre les cases negades.    

"Les inundacions són habituals a les zones fluvials i al litoral de tot Catalunya --resumeix Joan Manuel Vilaplana, director del departament de Geodinàmica de la UB i especialista en riscos naturals--. És un fet inevitable". Si els efectes són ara pitjors, o aparentment pitjors, no és perquè plogui amb més força, "sinó pel gran creixement de la urbanització en zones inundables", afegeix. Segons l'opinió de Barriendos, "la gent té poca memòria meteorològica. Les infraestructures modernes potser han agreujat el problema, però el que és essencial és planificar el terreny".  

Arreglar els errors passats és delicat. "És primordial aplicar el sentit comú a les noves urbanitzacions, edificar segons les possibilitats que ofereixi el medi --assegura Barriendos--. És com construir camps de golf en terres de secà. Es tracta de saber quin és el millor encaix que ens ofereix la naturalesa". També seria fonamental, afegeix, desurbanitzar infraestructures i vivendes a les zones més sensibles".    

COLLS D'AMPOLLA El ciment ha creat "colls d'ampolla" que impedeixen que l'aigua flueixi naturalment, explica Vilaplana. És l'exemple de les rieres soterrades "amb estretors", però també el de les autopistes paral.leles al mar que funcionen com a barreres, perquè es van construir sense suficients sobreeixidors. "La planificació ha millorat molt, però se segueixen fent tonteries a causa de l'especulació", resumeix Vilaplana. Un altre factor que ha contribuït a agreujar les inundacions és la impermeabilització del terreny, especialment l'asfaltat en urbanitzacions i la construcció de carreteres. "No obstant, jo crec que la seva influència és menor --diu Barriendos-- perquè al mateix temps està augmentant el percentatge de territori forestal".