MIQUEL PAIROLÍ - Ecologistes en acció

Enmig de la calamarsada d'opinions, exabruptes i polèmiques que han recollit aquests dies els mitjans arran de les inundacions que han patit diversos indrets al voltant de Barcelona, s'han sentit algunes frases senzilles, elementals, plenes de coneixement i bon sentit. Per exemple, un alt càrrec de la Generalitat, parlant d'una zona de Castelldefels molt castigada va dir: «És que això, abans, eren arrossars.» Amb aquestes paraules gairebé està tot dit. Si coneixeu quina mena de superfícies i de sòls acullen els arrossars, no cal afegir-hi res més per comprendre el que ha passat. Llavors podem exclamar-nos per la febre urbanística especulativa i per la dèria de construir autopistes atenent només a la circulació de cotxes i menyspreant la circulació secular de l'aigua. Però n'hi ha prou amb dir «És que això abans eren arrossars» per entendre-ho tot. La voracitat econòmica, fomentada per la societat en què vivim, emparada per les lleis i estimulada pels diferents règims polítics que hem tingut, juntament amb l'orgull i la temerària seguretat que ens donen l'enginyeria i la tecnologia que posseïm, ens fan ser insensats fins al punt de construir barris sencers en arrossars. Els polítics els autoritzen, els constructors els edifiquen i la gent de bona fe s'hipoteca i compra. Després, quan plou, l'antic arrossar s'inunda, és clar, i tot són lamentacions.

--- EL CAOS GENERAT DURANT LES ÚLTIMES PLUGES TÉ EL SEU ORIGEN EN LES OCUPACIONS MASSIVES DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC El caos i els nombrosos danys materials que s’han produït durant les últimes pluges en amplies zones de Catalunya tenen el seu origen en l’ocupació massiva amb vivendes i infrastructures de tot tipus, de les lleres i les àrees d’influència directa dels mateixos, en tot l’estat hi ha més de 30.000 construccions situades a les lleres o zones d’influència directa de les mateixes (riberes, zones de seguretat, etc.). A conseqüència de tot plegat, quan es produeixen pluges torrencials, la qual cosa és molt habitual al nostre clima mediterrani, se solen produir grans pèrdues materials, i en algunes ocasions fins i tot de vides humanes Als últims anys, lluny d’haver-se reduït el nombre d’habitatges situats en zones de risc d’inundació, aquest s’ha incrementat, per la qual cosa previsiblement els danys materials y pèrdues de vides humanes com conseqüència de les inundacions s’incrementarà els pròxims anys.

Els principals responsables d’aquesta situació són les administracions públiques, tant l’estatal com l’autonòmica. El control de les lleres correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la conca de l’Ebre a la CHE, depenent del Ministeri de Medi Ambient. Tanmateix, la seva coneguda inoperància, unida a l’absoluta falta de sensibilitat medioambiental (només estan interessades en la construcció de grans obres hidràuliques), fa que les seves intervencions en la protecció del domini públic hidràulic es produeixi en molts casos de forma anecdòtica, i es continuï permeten que les lleres siguin ocupades amb total impunitat. D’altra banda, el Departament d’Obres Públiques i Territori hauria de vetllar per a què no s’ocupessin les lleres i riberes i hauria de frenar aquest desenvolupament urbanístic incontrolat en les zones de risc d’inundació. Tanmateix, en la majoria dels casos, no el frenen, fan la vista grossa o fins i tot el promouen.

Quan es varen produir les tragèdies de Biescas, Badajoz, les administracions públiques varen acceptar la proposta d’Ecologistes en Acció d’establir com tràmit obligatori per a la concessió d’una llicència de construcció, un procediment d’avaluació de riscos naturals (molt semblant a l’avaluació d’impacte ambiental).

Tanmateix, una vegada va passar el moment àlgid de la notícia, el tema va oblidar-se, probablement per l’oposició de determinats sectors econòmics i polítics. En l’elaboració del Pla Hidrològic Nacional, el Ministerio de Medio Ambiente va incorporar un article proposat per Ecologistes en Acció, pel qual les administracions haurien de procedir a l’eliminació de totes les construccions i infrastructures existents al domini públic hidràulic i en altres zones de risc d’inundació.

Tanmateix, fins la data el Ministerio de Medio Ambiente i la Generalitat de Catalunya no ha fet absolutament res en aquest sentit, sembla que l’únic que els importa és la construcció d’embassaments, cimentar rieres, la interconnexió de xarxes CAT-ATLL i el transvasament de l’Ebre Per tot plegat, i davant la passivitat per no dir complicitat, de l’administració hidràulica i de les administracions urbanístiques, el nombre de construccions en les lleres o que les travessen segueix en augment, amb el conseqüent augment del risc que es produeixin tragèdies com les de Biescas o Badajoz, el qual no només s’ha reduït, sinó que s’ha incrementat. Ecologistes en Acció fem responsables a l’administració hidràulica (depenent del Departament de Medi Ambient i del Ministerio de Medio Ambiente) i al Departament d’Obres Públiques i Territori, de gran part dels danys materials i de la pèrdua de vides humanes que puguin produir-se a causa de actuals i futures possibles inundacions. Ecologistes en Acció de Catalunya

Passeig Fabra i Puig núm 274. Barcelona 08031

e-mail: ecologistesenaccio.cat@pangea.org

web: http://www.ecologistesenaccio.org