Comissió de Política Territorial
VI legislatura / Setè període / Dimecres, 6 de novembre de 2002
Comissió de Política Territorial
Presidència de l'Il·lustre Sr. Josep Maria Fabregat i Vidal
SESSIÓ NÚM. 42
La sessió s'obre a . Presideix el Sr. Fabregat i Vidal, acompanyat del vicepresident, Sr. Llena i Cortina, i del secretari, Sr. Esteve i Figueras. Assisteix la Mesa el lletrat Sr. Muro i Bas. Hi són presents les diputades i els diputats Sr. Bartolomé i Carrascal, Sr. Casadesús i Barceló, Sr. Gavín i Valls, Sr. Iglesias i Sala, Sr. López i Pla, Sr. Micaló i Aliu, Sr. Pellicer iPunyed, Sr. Puigdomènech i Cantó, Sr. Recoder i Miralles, Sr. Rull i Andreu i Sr. Soy i Soler, pel G. P. de Convergència i Unió; Sr. Boya i Alós, Sra. Camps i Torrens, Sr. Ferran i Serafini, Sr. Galceran i Margarit, Sr. Labandera Ganachipi, Sr. Manel Nadal i Farreras, Sr. Nel·lo i Colom, Sr. Sabaté i Ibarz i Sra. Tura i Camafreita, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Sra. Montserrat i Culleré, pel G. P. Popular; Sr. Oliveras i Maristany i Sr. Vendrell i Segura, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya, i Sra. Font i Montanyà, pel G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
1. Sessió informativa de la Comissió de Política Territorial amb el conseller d'Interior, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i el conseller de Medi Ambient sobre els efectes de l'emergència generada pels aiguats dels dies 9 i 10 d'octubre de 2002 (tram. 355-00200/06). Conseller del Departament d'Interior. Sessió Informativa.
El president
Molt bon dia, senyores diputades, senyors diputats, honorables consellers
de Medi Ambient i de Política Territorial. Donarem inici a la sessió
de la Comissió de Política Territorial del dia d'avui. Aquesta
sessió és una sessió informativa demanada pel Govern.
Compareix, en nom del Govern, l'honorable conseller de Política
Territorial, senyor Felip Puig, i l'honorable conseller de Medi Ambient,
senyor Ramon Espadaler. Aquesta és una compareixença, com
deia, demanada pel Govern, i demanada pel Departament d'Interior, però,
en tot cas, assumirà, en nom del Govern, totes les explicacions
també per part del Departament d'Interior l'honorable conseller
de Política Territorial.
Voldria, a la vegada, també, agrair, en nom de la mesa i de
la mateixa Comissió, la presència de diferents directors
i directora generals, i en tot cas, també, fer referència
a membres del Departament d'Interior, concretament el director del Servei
Català del Trànsit i el director general d'Emergències.
Sense més exposició, donaríem ja pas a aquesta
sessió, que tindria un format, en primer lloc, donaríem la
paraula a l'honorable conseller de Medi Ambient, seguidament a l'honorable
conseller de Política Territorial i després suspendríem,
per un temps de cinc- deu minuts la mateixa Comissió perquè
es puguin formular diferents qüestions, preguntes, o inquietuds a
la mesa per p art dels diferents diputades o diputats en tot cas portaveus
dels grups parlamentaris.
En primer lloc, per part del Govern, l'honorable conseller de Medi
Ambient, senyor Ramon Espadaler, té la paraula.
El conseller de Medi Ambient (Sr. Ramon Espadaler i Parcerisas)
Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
tal com acaba d'explicar el president de la Comissió, aquesta és
una sol·licitud de compareixença que va fer el Govern de
la Generalitat, i vostès saben, doncs, els canvis que van ser efectuats
ahir, raó per la qual, doncs, el conseller d'Interior, la part de
l'exposició que correspondria a la Conselleria d'Interior l'assumeix
el conseller de Política Territorial i portaveu del Govern.
Hem estructurat aquesta intervenció, evidentment, en aquests
dos torns. Començaríem fent una explicació des de
la perspectiva d'aquelles responsabilitats que pertoquen al Departament
de Medi Ambient, en un doble àmbit, en un doble sentit. Per un costat,
servei meteorològic, per centrar quin és el tema, com va
funcionar aquest episodi de les pluges dels dies 8, 9 i 10 d'octubre. Per
tant, donar un conjunt de dades objectives que penso que ens poden ajudar,
d'alguna manera, a centrar, doncs, quin va ser l'abast d'aquestes pluges.
Per altra part, quina va ser l'actuació d'aquest mateix servei meteorològic
a l'hora d'informar a través del Cecat, com es van anar fent els
diferents i successius avisos al llarg, doncs, d'aquest episodi que centrem
en aquests dies, del 8 al 10 d'octubre de 2002, per passar a una segona
part d'aquesta primera part d'intervenció que correspon al Departament
de Medi Ambient, a analitzar més o menys detalladament les mesures
de prevenció que tenim en curs, des de la rehabilitació de
zones inundables, fins a la definició de criteris i d'altres aspectes,
i assentar-nos per acabar en el cas específic que ens ocupa, i que
és el que ha motivat expressament, doncs, aquesta compareixença,
en el cas concret de Castelldefels.
Per tant, sense més preàmbul, i agraint, doncs, la seva
assistència, començaria per explicar, doncs, aquesta situació
meteorològica dels dies 8, 9 i 10.
La situació meteorològica de fortes precipitacions que
es va esdevenir a Catalunya aquests dies ˆel 8, 9 i 10 d'octubre de 2002ˆ
va estar motivada per la formació d'una activa depressió
de superfície ˆpoden seguir, els hem lliurat un dossier informatiu,
poden seguir a través del Powerpointˆ com a reflex de l'arribada
d'un solc atlàntic certament pronunciat a les capes mitjanes de
la troposfera. De fet, la claredat de la situació meteorològica
va fer que el Servei Meteorològic de Catalunya emetés ja
un preavís de situació meteorològica de risc a les
8:30 del dia 7 d'octubre. Per tant, un dia abans del període que
anem analitzant, més de 36 hores abans de l'inici del que va ser,
doncs, aquest episodi d'aiguats, en què s'advertia de pluges intenses
a partir de la tarda del dia 8, especialment en el litoral i en el prelitoral.
l'episodi, de fet, més intens, de pluja, es va enregistrar entre
el vespre del dia 8 i la primera hora de la tarda del dia 9, i durant el
matí del dia 10 hi va haver un nou episodi, probablement, segur,
objectivament menys important que el primer, però, de nou, a les
mateixes àrees, en les del primer episodi, al Baix Llobregat, el
Garraf, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Si mirem, per centrar-nos una mica, quines eren les imatges que teníem
a través, doncs, del radar de Vallirana, que és la figura
que en aquests moments poden veure, es veu amb claredat quina és
la zona ˆel roig és allà on hi ha la pluja més intensa-,
quina és la zona, doncs, més severament afectada per aquestes
pluges. Això és la situació que ens donava, doncs,
el radar de Vallirana. I si ho analitzem des d'una altra perspectiva, les
zones més afectades, també es detecta clarament, en el mapa
de pluja acumulada, que és la projecció que ara poden veure,
en les estacions de la Xarxa per a la mesura de Contaminació Atmosfèrica
i la Xarxa Meteorològica. Per tant, són, evidentment, no
podia ser d'altra manera, dos mapes que sobreposat casen i ens defineixen
amb exactitud i amb precisió, doncs, quina és aquesta àrea
afectada. Per altra part, en les imatges del meteosat ˆi aquesta seria
una altra perspectiva, una altra possibilitat d'analitzar què va
passar exactament aquests dies 8, 9 i 10 d'octubreˆ, en les imatges s'aprecia
amb claredat la baixa pressió ben formada davant de la costa catalana,
en concret, aquesta imatge correspon al dia 9 d'octubre. I, si baixem a
una escala molt més detallada, una escala més petita, que
és la imatge, doncs, que ara tenen en la projecció, a través
de la previsió del model, per les dotze ˆhora solarˆ del dia 9,
que és el que correspon, a la imatge s'observa una entrada d'aire
humit sobre la costa catalana, i l'entrada d'una massa d'aire més
seca i més fresca del sud-oest pel nord del principat. El flux humit
de la superfície és del sud i s'aprecien dos canals diferents
d'arribada de la massa humida, al sud-est de França i a la costa
central de Catalunya, visible a la figura a causa d'una elevada humitat,
que és el que podrien observar amb aquest color més fúcsia,
i de vent més intens, en concret de més de 25 nusos.
Per tant, ens trobem a davant d'un episodi d'aiguats que, en essència,
a grans trets, no és diferent al que ens podríem trobar en
altres ocasions, i que és típicament del que podríem
caracteritzar, doncs, de tardor mediterrània. A la tardor, la massa
mediterrània esdevé potencialment molt inestable, i això
no és, en certa manera, cap novetat, a causa, per un costat, doncs,
del que pot ser una elevada humitat i temperatura que arriba. I, en aquesta
època de l'any, és suficient l'arribada d'una pertorbació
atmosfèrica, que és el que es va donar, per tal d'afavorir,
doncs, els ascensos de la massa d'aire i per tal que, ràpidament,
es formin aquestes nuvolades i es descarreguin en intervals curts de temps
fortes precipitacions localment severes, com ha estat el cas que ens ocupa.
La localització precisa dels llocs afectats pels aiguats, de
fet, cal fer-la des de dues vessants: per un costat, el pronòstic
dels models de resolució superiors als de 10 quilòmetres,
i per l'altre costat, el seguiment de les precipitacions més intenses
a través dels radars meteorològics de Vallirana i de Puig
d'Arques. Vostès saben que fa relativament poc que ha entrat en
servei aquest segon radar meteorològic, que, a través de
les dades, també, de les estacions meteorològiques, de les
diferents xarxes d'estacions meteorològiques.
A Catalunya hi ha episodis de precipitacions extremadament abundants,
i entenem per això les de més de 100 mil·límetres
en 24 hores cada anys, per tant, això no és... fins a quí
cap novetat. I també se supera cada tres o quatre anys, aproximadament
al llindar de precipitacions de més de 200 mil·límetres
en menys de 24 hores. Per tant, aquest és, més o menys, el
marc en què ens trobem, i aquestes superacions probablement s'han
donat sempre, però cada cop ˆi almenys aquesta podria ser una percepcióˆ
ens sembla que són més freqüents. Segons dades del Servei
Meteorològic potser no es tracta tant que hagi augmentat aquesta
freqüència d'aquestes precipitacions de més de 100 mil·límetres
en un dia, i fins i tot de més de 200 mil·límetres
de pluja acumulada en un dia, sinó que probablement es tracti que,
primera: tenim moltes més estacions d'amesurament; segona, tenim
uns mitjans de comunicació pràcticament on-line, sigui per
via Internet o sigui per captació d'informacions via satèl·lit,
que ens permeten identificar-los amb molta més precisió,
i per tant, això en qualsevol cas no seria una rotunda afirmació,
la nostra, que aquestes pluges haguessin augmentat com que en tenim un
coneixement molt més real, molt més detallat i molt identificat.
El que no és freqüent, certament, i això és el
que dóna un caire d'excepcionalitat en el que van ser aquestes pluges,
és que en menys d'un mes ˆel 12 de setembre fins al 9 d'octubreˆ
es donin exactament en el mateix indret, exactament en els mateixos territoris,
es produeixin aquestes precipitacions torrencials en la mateixa zona. És
freqüent tenir episodis d'aquests en un interval d'un mes, però
no és tan habitual o no és tan freqüent ˆi aquest és
un fet en certa manera excepcionalˆ que els tinguem, doncs, a més
a més, exactament sobre els mateixos territoris.
De fet, el per què d'aquesta coincidència de dos episodis
consecutius a la mateixa àrea no té una resposta des del
punt de vista meteorològic. En qualsevol cas, fóra, potser,
atribuïble a l'atzar o fóra atribuïble a altres causes.
Certament, no teníem identificats períodes escassament un
mes de temps, pluges d'aquesta i ntensitat en exactament en el mateix territori.
Els projectem, a continuació, un conjunt de mapes. El primer
d'ells representa la precipitació acumulada en els dies que van
del 8 al 10 d'octubre (ambdós dies inclosos), aquestes precipitacions
van afectar especialment la zona del litoral i del prelitoral de la meitat
nord de Catalunya, i se‚n distingeixen dos màxims: l'un centrat
en la part baixa de la conca del Llobregat, i una altra probablement menys
important, objectiu menys important, que afecta el nord del maresme i la
zona costanera de la Selva. En alguns observatoris del Baix Llobregat i
del Garraf es van superar els 200 mil·límetres entre els
tres dies ˆcosa que dóna aquest caire d'excepcionalitat, però
de relativa excepcionalitatˆ, i així, segons les dades de les estacions
automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya es van
assolir els 225, 3 mil·límetres a Viladecans, al Baix Llobregat,
xifra altament respectable; 185,9 mil·límetres a Begues,
al Baix Llobregat, i 183,7 mil·límetres a Sant Pere de Ribes,
en l'àmbit del Garraf.
No els vull cansar donant dades i xifres de reculls de precipitacions
focalitzades en nuclis, però sí que em sembla significatives
algunes dades que he intentat sintetitzar i abstractar al màxim,
però sí que ens ajuden a contextualitzar, a entendre, el
grau d'excepcionalitat, doncs, que ha pogut tenir aquest episodi.
Em centraré en quatre municipis concrets i amb dades objectives
de pluviometria recollida. En primer lloc, en el municipi de Viladecans,
el cas de l'estació meteorològica de Viladecans, la precipitació
del dia 9 és de 139,9 mil·límetres. És la precipitació
màxima diària recollida en els 10 anys de funcionament d'aquesta
estació. El dia 9 d'octubre va ser el llindar màxim, doncs,
de precipitació recollida en un dia. I representa, si ho posem en
el context, doncs, de les dades que tenim de deu anys continuats en el
municipi de Viladecans, el 61% de la precipitació mitjana recollida
durant tota la tardor. I, de fet, en un dia, va caure el 24%, a Viladecans,
de l'aigua que cau en un any. Per tant, això ja ens resulta contextualitzem.
En el cas de Begues, podríem donar dades semblants. En el cas
de l'estació meteorològica de Begues, que està ubicada
dins de l'àmbit del Parc Natural del Garraf, es van enregistrar
63,6 mil·límetres, que constitueixen la màxima precipitació
diària. En aquest cas, tenim una sèrie, un interval, comparable
de 7 anys. Per tant, també en el cas de Begues, és el dia,
en concret aquest dia 9, doncs que es va acumular més pluja, que
representa el 68% de la precipitació mitjana recollida durant tota
la tardor i representa una quarta part de tota l'aigua que cau a Begues
al llarg d'un any... va caure, doncs, en l'interval d'aquest dia.
Pel que fa al tercer municipi de què tenim dades a donar a la
Comissió, Sant Pere de Ribes, l'estació meteorològica
també va enregistrar la dada màxima. Aquest dia, en concret,
de 174,7 mil·límetres caiguts durant aquest dia 9, que representen,
doncs, el 68% de la precipitació mitjana recollida durant tota la
tardor, per tant, estem parlant pràcticament del 70% de l'aigua
que cau a la tardor va caure en un sol dia en aquest municipi, i representa
el 30%, en aquest cas, de la precipitació que cau al llarg de l'any
en el municipi de Sant Pere de Ribes. En aquesta estació en concret
es va recollir la precipitació màxima del dia 9, 274,7 mil·límetres,
però va estar més repartida al llarg de tot el dia, per tant,
entre les 0 hores i les 4 del dia 9 es van recollir 83,2 mil·límetres,
però entre les 5 i les 9 del mateix dia es van recollir els 68 restants.
I l'última dada, i no pretenc, doncs, abusar de la seva capacitat
d'absorció de dades, l'última dada que em sembla que també
ens ajuda a dibuixar exactament què és el que va passar,
correspon a Vilanova i la Geltrú, en aquest cas en l'àmbit
del Garraf. Es van recollir 132 mil·límetres, per tant, estem
sempre en pluges de més de 100 mil·límetres, a l'estació
de Vilanova i la Geltrú, que constitueixen la precipitació
màxima diària recollida a l'estació de Vilanova i
la Geltrú en els darrers 9 anys. En aquest cas tenim una sèrie
completa, detallada, de nou anys, i certament, aquest dia, doncs, vam assolir
la quota màxima de precipitació i que suposa, en relació
a l'aigua que cau a la tardor en les sèries estadístiques
que tenim al municipi de Vilanova representa un 64% de l'aigua que cau
al llarg d'una tardor al municipi de Vilanova i la Geltrú, va caure
aquest dia 9, i en concret, doncs, respecte a l'any, va caure una quarta
part, exactament el 24% de l'aigua que plou damunt del municipi de Vilanova,
tot això concentrat en un sol dia.
Per tant, aquesta és la situació objectiva, contrastada
amb dades del Servei Meteorològic de Catalunya. A partir d'aquí,
quina va ser l'actuació del Servei, o com va funcionar, doncs, els
operatius que són responsabilitat del Servei Meteorològic?
Doncs bé, comencem el mateix dia 7, és a dir, abans que es
donés tota aquest episodi, atesa l'evolució prevista del
temps, la previsió que es feia per als dies 8 i 9 d'octubre, marcada
per aquesta irrupció d'activa presència acompanyada d'una
massa d'aire molt i molt fred a les capes mitjanes de la troposfera, i
per la posterior formació d'aquesta depressió a què
abans ens hem referit, el dilluns dia 7 d'octubre, a les 10:30 del matí,
el Servei Meteorològic de Catalunya va emetre per fax un preavís
de situació meteorològica de risc per pluja ˆel Cecatˆ, en
el que es preveia que, entre la tarda del dia 8 i el dia 9, entre la tarda
del 8 i 9 d'octubre la pluja superés, com efectivament malauradament
va ser, els 100 litres per metre quadrat, especialment en l'àmbit
del litoral i del prelitoral. Aquest va ser, per tant, el primer preavís.
l'endemà, el dia 8 d'octubre de 2002, en confirmar-se aquestes previsions
ja fetes públiques per part del Servei Meteorològic que el
dimarts 8 d'octubre a les 10:30 del matí el Servei Meteorològic
emet un avís de situació meteorològica de risc de
pluja, en el qual s'anunciava com a molt probable a bona part de Catalunya
la superació del llindar de pluja acumulada corresponent al nivell
de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, que, efectivament, i malauradament,
doncs això es va complir, durant el període que va de les
6 ˆde les 18 horesˆ d'aquest dimarts fins a les 18 hores, és a dir,
les 24 hores següents, del dimecres dia 9. A partir d'aquest moment,
es va dedicar tot l'esforç a la vigilància mitjançant
els radars meteorològics bàsicament el radar de Vallirana,
però també el del Puig d'Arques, amb imatges del satèl·lit,
i amb les estacions meteorològiques, de les quals, doncs, anàvem
rebent aquestes dades de pluviometria a temps real, i amb la recent entrada
en funcionament, també, de la xarxa de detecció de descàrregues
elèctriques.
Gràcies a la combinació de tot aquest conjunt, doncs,
d'informacions, es van realitzar un seguit d'avisos d'observació
de pluja durant la mateixa matinada, corresponents a les 02:10, s'avisava
especialment de tempestes al Baix Llobregat, al Garraf i al Barcelonès.
Atès l'agreujament de la situació, a les 5:30 d'aquesta mateixa
matinada, del dia 9 d'octubre, es va actualitzar l'avís meteorològic
passant-lo ja a nivell 2, a causa de la previsible superació del
llindar d'acumulació de pluja de 200 litres per metre quadrat en
22 hores. Per tant, passem ja, en aquesta nit crítica, doncs, de
la matinada del dia 9, en aquest nivell 2, és a dir, més
de 200 litres, o d'avisos de més de 200 litres en 24 hores. I a
les 7:45 d'aquest mateix matí es va realitzar un nou avís,
encara, d'observació de pluja per al Garraf, l'Alt Penedès,
Baix Llobregat, Barcelonès i el Vallès Occidental. I, finalment,
a les 20 hores del dia 9, acabat aquest cicle, aquest període de
24 hores durant el qual s'establia el nivell 2, s'havien recollit 187 litres
per metre quadrat a Viladecans; 176 a Sant Pere de Ribes; 173 a Begues
i una relació que, amb molt de gust, doncs, els podem facilitar,
doncs en tot aquest àmbit en el qual s'havien fet preavisos que
demostra, doncs, que aquelles previsions, doncs, van ser certeres, i, doncs,
es van fer aquestes acumulacions de pluges.
A partir d'aquest moment, va entrar en vigència un nou avís,
vàlid des de les 20 hores d'aquest mateix dia 9 fins a les 2 hores
del dia 11, en el qual es tornava a ser de nivell 1 , per tant, baixàvem
ja per sota dels 100 litres per metre quadrat, ja no de pluges abundants
i continuades, sinó de xàfecs intensos que efectivament això
és el que va passar, amb la molt probable superació del llindar
d'intensitat de 20 litres per metre quadrat en 30 minuts a molts punts
del país.
I, finalment, el dia 10 d'octubre, el darrer dels dies, doncs, que
ens ocupa i que analitzem, a les 8:45 d'aquest dia, es va fer un avís
d'observació de pluja per tal d'alertar les comarques de l'Alt Penedès,
el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès i el Vallès Oriental,
durant el matí del dia 10, van caure, certament, xàfecs intensos
al Baix Llobregat, al Garraf i al Barcelonès, en quantitats màximes,
en aquest cas, de 39 litres per metre quadrat a Vilanova i la Geltrú
i de 38 litres per metre quadrat en el cas, doncs, de Viladecans.
Per tant, queda clar, ara, amb aquestes dades objectives dos aspectes,
que ens semblen absolutament fonamentals: el primer d'ells és l'excepcionalitat,
doncs, d'aquest fenomen dins el que és un context, doncs, de règims
mediterranis de pluviometria, sobretot pel que fa a la precipitació
i al fenomen i a l'interval curt amb què se‚ns repeteix, doncs,
aquest episodi i queda clar, doncs, a parer del Govern, doncs quina és
la reacció, doncs, d'emissió dels avisos i dels preavisos
des del Servei Meteorològic de Catalunya, que concorden perfectament
amb quines són les dades que teníem de previsió, mercès,
oncs, als instruments de previsió, no només, evidentment,
els radars meteorològics ˆ que tambéˆ, sinó el conjunt
de dades, també des dels satèl·lits, tots els instruments
de previsió.
Amb això tancaríem, llevat que vostès tinguin
després interès a conèixer dades molt més detallades,
sense voluntat d'allargassar-nos en el temps, el que faria referència
a quines són les dades objectives que es van donar, doncs, aquests
dies 8, 9 i 10, de pluges, les recollides, com va funcionar el Servei Meteorològic
en el sentit, doncs, d'emetre els avisos, els preavisos, i establir els
llindars, doncs, de pluviometria.
Tancaríem aquesta part, i ara, si m‚ho permeten, em referiria
a quines són les mesures, també responsabilitats en el marc
del Departament de Medi Ambient en l'àmbit, doncs, de la planificació
en relació, doncs, al que és, en sentit ampli, la prevenció
de vingudes i, per tant, la reducció dels riscos que ens poden comportar
les pluges que ens dóna, doncs, amb certa periodicitat, doncs aquest
entorn evidentment mediterrani.
Des del Departament de Medi Ambient, a través de l'Agència
Catalana de l'Aigua, s'han dut a terme actuacions específiques que
són bàsiques, les fonamentals, doncs en subratllaríem
bàsicament dues: per un costat, la delimitació de les zones
inundables per l'obnivulació en el programa Inuncat de les conques
internes de Catalunya, aquest és un treball ja ˆcom aquesta cambra
coneixˆ conclòs, fins i tot presentat en aquest Parlament. I estem,
en aquests moments, treballant per encomana i aplicant evidentment aquests
mateixos criteris per encomana de la Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre, estem també treballant en el que ha de ser l'homologació
per l'Inuncat de la delimitació de zones inundables a les conques
de l'Ebre. Preveiem poder presentar, doncs, en aquesta cambra, doncs, el
resultat d'aquest treball tal com ho vàrem fer amb les nostres conques
internes dins el primer trimestre de l'any vinent, dintre del 2003. Val
a dir i no se‚ls escapa, que el fet que haguem aplicat una metodologia
que creiem, doncs, positiva, i que haguem tingut uns resultats precisos
i òptims a l'hora de limitar les zones inundables en les conques
internes, doncs, ha valgut, doncs, el fet que fos la Confederació
Hidrogràfica de l'Ebre que ens encomanés la gestió
també, doncs, d'elaboració d'aquestes zones inundables en
un àmbit del que no en tenim tota la responsabilitat, però
que sí que, i amb molt de gust l'assumim, per tant, estem treballant
i tindrem aquest treball conclòs dins el primer trimestre de 2003,
en l'àmbit de l'Ebre.
Hi ha altres aspectes, que no són de menor importància,
com la definició de criteris per a la redacció d'informes
urbanístics, dins l'àmbit de zona de Policia. Vostès
ho trobaran en la pàgina web del Departament de Medi Ambient, i
en concret, doncs, de l'Agència Catalana de l'Aigua, la definició
d'aquests criteris, que pensem que són extraordinàriament
útils per a l'elaboració, doncs, d'aquests informes urbanístics
dins l'àmbit de la zona de policies. Una objectivació de
criteris útil, per tant és una eina útil a l'hora
de planificar.
I un quart aspecte, també, que ens sembla prou important, és
un ampli recull de recomanacions per a la redacció d'estudis hidrològics
que ja l'hem conclòs, estem, doncs, pendents, aquests dies, de l'edició
del mateix, i que serà presentat properament i que en donarem, doncs,
compte, també, en aquesta Comissió, i que té com a
objectiu incorporar les millores tècniques i de coneixement. Aquest
recull de recomanacions per a la redacció d'estudis hidrològics
va molt especialment, evidentment, adreçat, un altre component tècnic,
a tècniques, i pensant també, i molt, pensant també
en els ajuntaments, en els tècnics que estan, també, en l'àmbit
local. Aquest és un estudi que ja tenim conclòs, aquest recull
de recomanacions que té aquesta voluntat de facilitar, objectivar,
de donar criteri, de donar eines, de donar instruments, doncs, a l'àmbit,
doncs, de la planificació. I, insisteixo, aquest és un estudi
acabat, en qualsevol cas el lliurarem, amb molt de gust, a tots els membres
d'aquesta Comissió.
Hi ha un altre grup d'actuacions substancials que no són tampoc
menors, i a les quals, si més no telegràficament, en voldríem
fer esment. Hem de considerar els diferents plans que s'estan duent a terme
al llarg del temps. Sortint-nos estrictament de l'àmbit que avui
ens porta aquí, cal fer esment del Pla de protecció d'avingudes
del Maresme. Vostès ho coneixen bé, els hem lliurat, doncs,
amb la documentació d'aquesta compareixença quin és
l'estat inicial, què està en execució i què
està executat en allò que correspon, doncs, al Departament
de Medi Ambient i allò que correspon al Ministeri de Medi Ambient.
Això serien actuacions concretes d'obres amb un esforç inversor
considerable que van, evidentment, en línia de la prevenció
a partir, doncs, de fer aquestes obres. També està, com vostès
coneixen i els en lliurem una informació, per bé que no és
l'objecte d'aquesta compareixença en concret, però ens sembla
que ens ajuda a situar-nos en aquest context, del Pla de protecció
d'avingudes del Besòs. També en tenen la informació.
El Pla director d'aigües pluvials de l'àmbit de l'Entitat Metropolitana
de Serveis Hidràulics i tractament de residus, del qual els lliurem
quin és el conveni, en el cas que, en certa manera, ens ocupa avui,
tenim, entre el Departament de Medi Ambient, entre l'Agència Catalana
de l'Aigua i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus, i en el que es recullen, en concret, quines són, doncs,
les obres, les responsabilitats de cadascuna, doncs, de les administracions
en l'àmbit concret del municipi de Castelldefels, i per extensió,
evidentment, en l'àmbit, doncs, metropolità. I també,
amb la nova planificació, amb un punt de vista integral, que encara
que no inclou aspectes que avui tractem, inclou altres consideracions com
la recuperació i protecció ambiental, la planificació
dels espais pluvials a Catalunya o un programa no menys important, i que
té, i també molta incidència en el que és els
aspectes de prevenció, que és el programa de manteniment
i de conservació de lleres públiques. Aquest és un
programa, doncs, que està permanentment obert, és un programa
en què el món local, doncs, cada vegada és més
actiu en aquest sentit, i que és habitual i periòdic en pràcticament
tots els consells d'administració de l'Agència Catalana de
l'Aigua, permanentment, doncs, anar donant resposta a través, doncs,
d'ajuts econòmics als ajuntaments per tal d'anar fent aquest manteniment
i conservació de les lleres públiques i, per tant, avançar
també en aquests aspectes de prevenció.
De fet, aquestes actuacions, i a ningú se li escapa, requereixen
un esforç econòmic important, i necessiten, certament també,
un temps important per poder-se executar, i crec que, amb un breu repàs,
podríem estar tots d'acord que les prioritats, i això és
el substancial, atès, doncs, que requerim de recursos i requerim
de temps, les prioritats a parer del Departament de Medi Ambient, doncs,
estan perfectament establertes i encaminades, i m‚atreviria a dir que també
acordades, doncs, també, en l'àmbit local.
Pel que fa al Pla d'avingudes del Maresme, de les 16 actuacions fixades
com a prioritàries, 8 corresponen fixar al Govern de la Generalitat,
totes elles estan en curs, bé executades o bé en tràmits
i pendent d'inici o de licitació o redactant-se els projectes constructius.
Tenen el detall, i no m‚hi estenc, perquè els els hem lliurat, doncs,
en aquest mapa, pel que fa referència al Departament de Medi Ambient.
Ah, els lliurarem, doncs... és que em pensava que s'havien lliurat.
Els lliurarem les projeccions aquestes en essència són per...
les lliurarem, en qualsevol cas, no sé si tinc... disculpin-me,
tenia entès que ja havia estat lliurada la informació. Disculpin-me.
En qualsevol cas, són les projeccions que vostès poden seguir.
També és important deixar clar que aquestes actuacions
es duen a terme amb la conformitat i concertadament i acordadament, doncs,
amb els municipis directament afectats. I, en aquest sentit, estem modulant
els temps dels terminis de les obres, en el cas aquest concret del Maresme,
que seria extrapolable, doncs, en d'altres àmbits, també,
doncs, en funció dels legítims interessos dels ajuntaments
per tal, doncs, que aquestes obres s'escaiguin en els períodes que
tenen menor afectació, perquè són obres que certament
tenen un impacte i una afectació sobre la vida, doncs en aquests
àmbits que tinguin menor afectació, doncs pensant en aspectes
com l'estiu, aspectes d'estacionalitat, per tant, hi ha, jo diria, un grau
notable d'acord i de concertació amb aquests ajuntaments.
És important, en relació al Pla de protecció d'avingudes
del Besòs, fer-ne senzillament esment. Es tracta, també,
d'un programa bàsicament un programa d'obres, dins el seu àmbit
d'actuació més prioritari. La segona fase de l'endegament
de la riera de Caldes, a Palau de Plegamans ja està enllestida.
Aquest seria l'aspecte més important. I pel que fa al Pla director
d'aigües pluvials, en l'àmbit de l'Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, aquest el du a terme,
en l'àmbit, evidentment, de l'entitat metropolitana, que estudia
les lleres de l'àmbit metropolità de Barcelona, sobretot
en els trams urbans, analitzant la hidràulica de les conques urbanes
i de la xarxa bàsica de col·lectors, fruit del qual l'octubre
de l'any 2000 es va signar un conveni entre el Departament de Medi Ambient,
essent aleshores conseller l'honorable Felip Puig, entre el Departament
de Medi Ambient i l'Entitat per executar un total de 16 infraestructures
destinades a la prevenció d'inundacions per un import, en el conjunt
del conveni, de 53,7 milions d'euros, és a dir, 9.040 milions de
pessetes, per tant, estem parlant d'una part important de recursos dels
quals l'Agència Catalana de l'Aigua, el Departament de Medi Ambient,
n‚assumia 22,8 milions d'euros, i la resta els assumia l'Entitat Metropolitana
amb fons propis o bé amb fons europeus.
La planificació dels espais, a què després em
referiré amb una mica més de detall, hi faig una referència,
també, en aquest àmbit de planificació, que ens sembla
un tema important, la planificació dels espais pluvials de Catalunya,
aquests treballs estan emmarcats dins el que és la nova planificació,
són uns estudis més de detall, i l'escala de treball emprada
en els estudis hidràulics és de 1:1.000, la qual cosa porta
una millor definició dels resultats dins de l'àmbit que ens
ocupa, amb la integració d'aspectes hidrològics, hidràulics,
geomorfològics, i ens permet definir els cabals d'avinguda i les
zones d'inundació, i ens proposen i es valoren les actuacions necessàries
per corregir aquelles problemàtiques concretes detectades. De fet,
aquests treballs ja s'han completat, aquests treballs específics,
corresponents a alguns trams concrets. Vàrem començar, evidentment,
prioritzant allò que era més important, i la priorització
va estar marcada pel que van ser els aiguats, que, de ben segur, doncs
vostès recorden de juny de 2000, com era el cas de la riera de Castellet,
a Sant Vicenç de Castellet; o la de Rajadell, en el municipi de
Rajadell; la de Marganell, a Marganell; el torrent del Mal i la riera de
Magaroles, a Esparreguera; la riera de la Bisbal i el torrent del Lluc,
al Vendrell... són punts en què aquest treball ja està
exhaurit. Per tant, fruit d'aquell acord que vam assolir aleshores, fruit
d'aquells aiguats de 2000, doncs hem ja definit aquests espais i estem
en curs, estem treballant, en aquests moments, en la conca de la Tordera,
en el baix Llobregat, en el baix Ter, amb la previsió de completar
l'estudi dels principals cursos fluvials l'any 2006. Per tant, aquí,
la clau, l'essència rau en una bona planificació, i aquesta
planificació respon en aquells punts que hem detectat ˆmalauradament
en alguns casos, perquè ja hem tingut, doncs, episodis d'inundacionsˆ
doncs que hem detectat que eren o podien ser objectivament més conflictius.
Aquest és un treball de detall, és un treball intens, és
un treball que requereix temps i recursos, i que és un treball,
a parer del Departament de Medi Ambient, de l'Agència Catalana de
l'Aigua, perfectament prioritzat.
Hi ha un darrer aspecte important, que és el programa al que
em referia abans, de manteniment i conservació de les lleres públiques,
és un programa que, de fet, es va implementar l'any, funciona pràcticament
de manera continuada ˆno és un programa que s'obri i es tanqui en
determinats períodes de l'any, sinó que els ajuntaments poden
acollir-s‚hi quan ho creguin oportúˆ, es va resolent a mesura que
van arribant aquestes peticions, i té com a objectiu fonamental
reduir qualsevol element que pertorbi el funcionament del sistema fluvial,
des del respecte pel que és l'ecosistema, i aquí saben vostès
que en alguns casos doncs hem tingut algun conflicte per accentuar més
doncs aquests aspectes de funcionament del sistema fluvial per damunt d'altres
aspectes. Jo crec que aquest any, amb un grau notable de consens en el
marc de l'Agència Catalana de l'Aigua, fins i tot hem rebatejat
aquest programa de manteniment i conservació de les lleres públiques
per tal de, també, contemplar aquest segon aspecte, no pas menor,
doncs, de preservació d'aquests ecosistemes.
Aquestes actuacions són de caràcter, evidentment, preventiu,
i també estan evidentment prioritzades pel Departament. No els vull
cansar amb dades: l'any 2000 es van aprovar un total de 187 actuacions.
l'any 2000, el moment en què es planteja per primer cop aquest programa,
amb un finançament de 553 milions de pessetes, aleshores. El 2001
van passar de 187 a 231 actuacions, amb un finançament de 710 milions
de pessetes ˆ de 500 passem a 700ˆ, i l'any 2002, que encara no hem conclòs,
estem ja en 616 actuacions, per tant, hi ha un creixement gairebé
exponencial, i fins a dia d'avui hi hem esmerçat 944 milions de
pessetes 5.500.000 euros. Per tant, és un programa que ha tingut
acollida, que ha tingut una bona acollida des de l'àmbit local,
i que ajuda en molt en tant que col·laborem amb els ajuntaments
a fer aquestes neteges, aquesta prevenció en els aspectes preventius.
Hi ha altres actuacions específiques a què no em referiré
per no allargassar més aquesta intervenció, i sí que
voldria ara entrar en la darrera part, que és centrar-nos en concret
en l'episodi que, de fet, és el que ara ens ocupa, però que
necessitava aquesta contextualització, doncs en l'àmbit de
Castelldefels. En concret, quins són els convenis o quin és
el conveni, l'estat en què es troben les obres que han estat, doncs,
objecte, en alguns moments, de debat i no exempts d'una certa controvèrsia.
El maig de 2000, com els he dit abans, el Departament de Medi Ambient,
a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, i l'Entitat Metropolitana
van signar un conveni que es concretava en el Pla de prevenció d'inundacions
en l'àmbit metropolità. Fruit d'aquest document, a l'octubre...
perdó! Primer es va signar aquest Pla, fruit d'aquest document l'octubre
d'aquest mateix any, de l'any 2002, se signa, efectivament, aquest conveni,
entre el Departament i l'Entitat Metropolitana, per l'execució,
en concret, de 16 infraestructures destinades a la prevenció d'inundacions
per un import de 53,7 milions d'euros ˆ9.040 milions de pessetesˆ, dels
quals l'Agència Catalana de l'Aigua, en aquest primer moment, n‚assumia
22,8 milions, és a dir, 3.800 milions de pessetes.
En aquest conveni estaven incloses dues actuacions a Castelldefels,
en concret la del col·lector de la Conca de Bellamar i la de l'interceptor
de pluvials en el municipi de Castelldefels. Amb posterioritat es va comunicar,
per part de l'Ajuntament de Castelldefels, per part, en concret, a través
de l'Entitat Metropolitana, la dificultat de poder fer front al cofinançament
per l'actuació de l'interceptor de pluvials, i davant la importància
d'aquesta actuació ˆimportància certament estratègicaˆ
l'Agència Catalana de l'Aigua va proposar i aprovar en el consell
d'administració del 13 de desembre de l'any 2001 l'assumpció
del cost d'aquesta actuació. l'Entitat Metropolitana és l'encarregada,
per tant, d'executar l'actuació del col·lector en la conca
de Bellamar, i l'Agència Catalana de l'Aigua, pel que fa al col·lector
interceptor un cop definits els criteris hidràulics de funcionament,
està licitant la redacció del projecte constructiu, l'objecte
bàsic d'aquest col·lector és rebre les aigües
pluvials de les diferents zones del terme municipal. Val a dir que aquí
hi ha, també en paral·lel, en aquest col·lector, la
responsabilitat de la capil·laritat de la xarxa que abocarà
en aquest troncal, en aquest col·lector, que aquest sí que,
en part correspon ˆi dic en partˆ l'execució en tot l'Ajuntament,
però que també hi ha una aportació a través
d'un segon conveni que jo crec que millora, i per això el vàrem
signar les dues parts, també hi ha una aportació des de l'Agència
Catalana de l'Aigua. Per aquesta actuació, l'Ajuntament de Castelldefels
ha d'executar el projecte de xarxes primàries de pluvials, és
aquesta capil·laritat i de sanejament de les urbanitzacions, i aquest
projecte té un cost de 18,7 milions d'euros, i per a la seva execució,
atès que és un obra, certament, amb un impacte econòmic
important, l'Agència Catalana de l'Aigua també va atorgar
una subvenció a favor de l'Ajuntament de 7,8 milions d'euros. En
concret, aquesta subvenció es va atorgar el 7 de maig de l'any en
curs, de l'any 2002.
Per tant, l'actual modificació del conveni ˆd‚aquell primer
conveni que vàrem signar Departament de Medi Ambient, Entitat Metropolitanaˆ
per un costat inclou actuacions, per un costat en el sistema unitari de
desguàs del Prat de Llobregat, per un import d'1.800.000 euros;
de la riera de Sant Climent de Llobregat, per 1.200.000 euros, i modifica
el règim econòmic del conjunt d'actuacions bàsicament
la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, amb un
import de 3.700.000 euros, que passa a ser finançada en aquest cas
en el 100% des de l'Agència Catalana de l'Aigua, i també
l'Agència Catalana de l'Aigua, en aquest cas, esdevé, a partir
d'aquest segon conveni, l'Administració actuant, essent un nou global,
per tant, s'incrementa la dotació, l'aportació des de l'Agència
Catalana de l'Aigua, fins a, doncs a, el nou global de les obres és
de 57,3 milions d'euros, dels quals 31,6 són aportats per l'Agència
Catalana de l'Aigua, i 25,6 ˆarrodonint xifresˆ a través, doncs,
de l'Entitat Metropolitana, i a través, també de l'Entitat
Metropolitana, amb fons de cohesió.
Malauradament, Castelldefels, com s'ha posat en evidència, doncs,
amb les dades de pluviometria que hem donat al començament d'aquesta
intervenció, va patir dos aiguats en un termini molt breu de temps,
i aquesta és una de les excepcionalitats que hem constatat. Les
actuacions per millorar la seguretat que no poden, en cap cas ˆi això
ho hem debatut, i moltes vegades, en aquest mateix àmbit parlamentariˆ
no poden eliminar del tot o completament o al 100% qualsevol tipus de risc
o d'incidència, doncs convé una zona, per un costat, fortament
urbanitzada, amb una orografia absolutament plana, estem ubicats, doncs,
en un delta, i, per tant, amb molt poca pendent, i estan decidides, estan
assignades, en qualsevol cas, i això és el que ens sembla
absolutament fonamental, quines són les responsabilitats de cadascuna
de les administracions i, per la nostra part, també està
definida, aprovada, i posada a disposició, en el marc d'aquest conveni,
la dotació pressupostària corresponent per poder executar
aquestes obres.
Això es va concretar, doncs, el 25 d'octubre de 2000, l'Agència
Catalana de l'Aigua va signar aquest primer conveni, amb els imports que
ja els he redactat crec que en tenen, doncs, el detall i l'esquema de quines
són aquestes obres, i en el conveni, en el segon conveni, o en l'annex
a aquest conveni, que es va fer el 21 de maig d'enguany les coses queden
com segueixen. El colector interceptor de pluvials a Castelldefels, que
té un import de pràcticament 7 milions d'euros, passa a ser
finançat, en un 100%, per l'Agència Catalana de l'Aigua,
que també n‚esdevé, a partir d'aquest conveni, l'administració
actuant. Però, per altra banda, l'Agència Catalana també
ha fet una atribució de fons, i això ens sembla important,
perquè no té sentit que fem aquest col·lector si no
hi tenim feta, també, aquesta capil·laritat, per poder avançar
en aquesta capil·laritat, l'Agència Catalana de l'Aigua,
també, doncs, ha fet aquesta atribució de fons a les xarxes
primàries de pluvials i de sanejament a les urbanitzacions de Bellamar
i Montemar, i a la xarxa de pluvials de la urbanització del baixador
de la platja per un import de 7,8 milions d'euros, i aquesta actuació
està prevista executar-la en el període des del 2002, és
a dir, ara mateix, fins al 2004, i representarà, un cop exhaurida
aquesta actuació, doncs, que el 100% del municipi estigui connectat
al sistema de sanejament. I aquesta és una dada prou important i
que les xarxes de pluvial estiguin separades dels col·lectors residuals,
que aquest és el gran, doncs, punt, i el que, en certa manera, o
de tot, va a justificar aquest important conveni Departament de Medi Ambient
- Entitat Metropolitana.
Aquesta actuació es realitza paral·lelament amb la urbanització
de la zona, que va a càrrec de l'Ajuntament i, evidentment, suposo,
doncs de contribucions especials. En conjunt, estem parlant d'una inversió
global per les actuacions en la xarxa de sanejament i de pluvials a Castelldefels,
en el període que va del 2002, és a dir, des de ja, fins
al 2004, de 48,8 milions d'euros, que representa un 33,8%, és a
dir, 16 milions i mig d'euros, es financen a través d'aquest conveni
de pluvials i d'atribucions específiques de l'Agència Catalana
de l'Aigua. d'aquest 33,8%, el 90% són aportacions fetes a través
de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Per tant, aquesta és la situació, doncs, que tenim. Hem
intentat plasmar quina era, o com va evolucionar els dies 8-9-10 d'octubre
la situació meteorològica, quina va ser la resposta o l'actuació
que on-line estava fent el servei meteorològic, emetent els avisos,
hem intentat contextualitzar quin és el marc, doncs, aquest de planificació,
i hem concretat, doncs, d'una manera més específica, quin
és l'estat actual d'aquest conveni que tenim signat amb l'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus en l'àmbit
metropolità, i pel que ocupa concretament en el cas concret de Castelldefels.
En essència, sense voluntat de robar més temps, o d'allargassar-nos
més, ho deixaria aquesta primera part d'intervenció aquí,
sé que s'ha lliurat ja una part de la documentació, que és
la que hem utilitzat en la projecció. En qualsevol cas, ara prendria
la paraula el conseller de Política Territorial i portaveu, per
continuar aquesta explicació i, en qualsevol cas, estem, per descomptat,
a la seva disposició per qualsevol dubte o aclariment al respecte
en el torn de preguntes.
Gràcies.
El president
Gràcies, honorable conseller de Medi Ambient. Per continuar
amb l'exposició, té la paraula l'honorable conseller de Política
Territorial.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (Sr. Felip Puig i Godes)
Moltes gràcies, president, moltes gràcies. Senyores diputades,
senyors diputats, intentaré, també sintèticament,
tot i que, evidentment, aquesta primera exposició vol ser exhaustiva,
fer una relació dels fets, de les actuacions que el Govern, des
del Departament d'Interior i des del Departament de Política Territorial,
doncs, va efectuar durant aquest episodi dels aiguats dels dies 9 i 10
d'octubre i de les mesures que creiem que de cara al futur és necessari
acabar d'executar, d'endegar, de millorar i de corregir.
Si m‚ho permeten em centraré, en primer lloc, reiterant que,
com ha explicat el conseller de Medi Ambient, si bé és cert
que el país el dia 9 i el dia 10 d'octubre va tenir un episodi de
pluges bastant generalitzat a bona part del territori català, es
va produir una intensitat i es van acumular els problemes en una àrea
que va bàsicament des del municipi de Castelldefels fins a l'aeroport
del Prat, és a dir, en l'àmbit estricte del Delta del Llobregat,
un territori, vull recordar, guanyat al mar, des dels segles, pel sediments
dipositats pels rius, que és una zona natural d'aiguamolls, i que
avui ha passat a ser un dels espais més densament poblats del nostre
país.
La cronologia estricte dels fets, més enllà de l'anàlisi
ambiental i meteorològic, és la següent:
El dimarts dia 8 d'octubre, a través del Servei Meteorològic
de Catalunya al matí, i la Direcció General d'Emergències
i Seguretat Civil a la tarda, va emetre diferents avisos.
En primer lloc, un avís de situació de risc de nivell
1, tramesa a tots els ajuntaments de Catalunya, els organismes de la Generalitat
i Delegació del Govern de l'Estat, empreses públiques i així
com, també, els cossos de seguretat. I també e s van avisar
els diferents consells de prevenció a adoptar per part de la ciutadania,
tot recordant, a més, que en casos d'emergència existia un
operatiu a través de la comunicació telefònica del
112 a tots els ciutadans. Durant les primeres hores de la matinada del
dimecres dia 9, ja, els Bombers de la Generalitat de Catalunya van efectuar
70 actuacions a la zona del Baix Llobregat i també del Maresme.
A quarts de 5 de la matinada del dia 9 els Mossos d'Esquadra ja es
dirigeixen a l'autopista C-32 per fer-se càrrec dels problemes de
trànsit acumulats ja a la zona. I a la vista del volum d'aigua acumulada,
es decideix tallar la C-32 al trànsit per evitar nous problemes,
procedint-se ja al desviament del trànsit per diferents carreteres
alternatives. Immediatament, a aquella hora de la matinada, la Direcció
General d'Emergències i Seguretat Civil activa el pla Inuncat en
la seva fase d'emergència 1, comunicant-ho als diferents ajuntaments,
als organismes de la Generalitat, a la Delegació del Govern, a Carreteres
de l'Estat, a les empreses públiques i privades, als cossos de seguretat,
als mitjans de comunicació... i posteriorment, el Servei de Meteorologia
de Catalunya transmet un nou avís d'una situació meteorològica
de risc 2, ja que s'espera i es preveu que en alguns punts del litoral
i del prelitoral català puguin superar-se els 200 mil·límetres
de precipitació acumulada en 24 hores.
A les 6 de la matinada del mateix dia 9, l'oficina de premsa de la
Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil emet un
nou comunicat informant d'aquesta activació del Pla Inuncat, informant
de l'estat de la xarxa viària, dels serveis efectuats pels Bombers
fins al moment, de les afectacions als serveis de la Renfe, als serveis
elèctrics de Fecsa, de l'acord de l'Ajuntament de Castelldefels
de suspendre les classes escolars, i també emet un comunicat recomanant
a la ciutadania que, excepte en cas necessari, no provoqui desplaçaments
ni surti de casa.
Igualment a les 6 de la matinada, s'emet un nou comunicat, per part
del Servei de Meteorologia de Catalunya, recordant la situació meteorològica
de risc 2 i reiterant els consells a la ciutadania. En aquella hora la
C -31 encara és transitable, si bé comença a tenir
problemes d'acumulació de bassals d'aigua que dificulten la circulació
però que no l'obstrueixen encara.
A primera hora del matí del dia 9, els accessos a la ciutat
de Barcelona es troben col·lapsats, especialment l'accés
a Barcelona per la C-31, que presenta importants retencions de trànsit,
i recordant que aquesta via ja rebia els vehicles desviats des de la C-32
i la C-245.
A les 9 del matí, a la C -32, hi ha actuacions, igualment, per
part dels Mossos d'Esquadra, amb camions de Carreteres de l'Estat per començar
a evacuar aigua acumulada en aquella via.
A dos quarts d'onze del matí del dia 9 es constitueix el Centre
de Comandament Avançat, a la seu de la Policia Local de Castelldefels.
En aquells moments, a dos quarts d'onze del matí, ja hi ha 50 dotacions
dels Bombers de la Generalitat a la zona, i en aquella hora del matí
ja s'havien efectuat més de 100 serveis, fonamentalment a les zones
d'Hospitalet, Gavà, Castelldefels i altres zones del Baix Llobregat.
A dos quarts de dotze del migdia la Direcció General d'Emergències
i Seguretat Civil emet un nou comunicat informant que s'ha reforçat
en un 35% la dotació de Bombers, i recordant que la xarxa viària
es troba en diferents punts tallada i obstaculitzada. A dos quarts d'onze
del matí, també, es deixa d'enviar el trànsit de la
C -32 cap a la C -31, atès que en aquells moments la C-31 passa
també a quedar tallada i, per tant, no permet l'evacuació
del trànsit de l'autopista. Es reforça la dotació
de la presència policial i dels Mossos d'Esquadra amb noves dotacions,
per tal d'atendre les necessitats de derivació d'aquest trànsit.
A tres quarts de dotze del matí, a les 11:45, se sol·licita,
en aquells moments, la intervenció dels Bombers de la Generalitat
per atendre la inundació que es produeix en aquella hora a la torre
de control de Gavà de l'aeroport de Barcelona.
A partir d'aquell moment, i en coherència amb tota la feina
que s'ha vingut desenvolupant des de primeres hores del matí, les
actuacions per part dels Bombers i dels Mossos d'Esquadra, tant a la C-32
com a la C-31 són intenses tant per intentar evacuar l'aigua acumulada
com també per retirar els vehicles acumulats en ambdues vies.
A dos quarts de tres del migdia, a les 14:30, els Bombers de la Generalitat
obren un pas a la mitjana de la C -31, trencant les barreres per diferents
punts, per facilitar l'evacuació de l'aigua acumulada i per, també,
alliberar i permetre el pas dels conductors bloquejats en aquest punt.
A les tres de la tarda els Bombers de la Generalitat havien efectuat
ja 374 serveis, i des del Cecat es continua fent el seguiment continu de
les diferents infraestructures de transport, d'electricitat i de subministrament.
Cap al vespre, a dos quarts de nou del vespre, a les 20:30, del mateix
dia 9, els Bombers de la Generalitat havien efectuat 463 serveis, més
de la meitat dels quals a la zona del Baix Llobregat.
Continuant amb la cronologia, ja passant al dia 10 d'octubre a la matinada,
a dos quarts d'una de la matinada, l'oficina de premsa de la Direcció
General d'Emergències emet un nou comunicat informant de quina es
troba en aquells moments la xarxa viària. El carril de la C-32 continua,
en sentit Sitges, tallat al trànsit, així com també
l'accés a la C -31, la 245 i les carreteres locals que afecten diferents
zones de Catalunya, també continuen tallades al trànsit.
I, igualment, s'informen dels serveis i de les permanències del
cos de Bombers de la Generalitat en tots aquests sectors.
A un quart de tres de la matinada del dia 10, el Servei de Meteorologia
de Catalunya comunica l'avís d'actuació d'una situació
de risc 1, amb previsió de pluges possibles superiors als 20 mil·límetres
en 30 minuts, entre les 2 de la matinada i fins a les 2 de la mateixa matinada
del dia 11. Es tramet aquest informe, des del Cecat, a tots els ajuntaments
i a tots els organismes respectius.
A les 8 del matí del dia 10 hi havia, encara, 35 dotacions de
Bombers treballant a la zona del Baix Llobregat.
A mitja tarda, del dia 10, es normalitza la situació a l'aeroport
de Barcelona generada per les inundacions de la torre de control.
Entre les zero hores de la matinada del dia 10 i les set de la tarda
els Bombers de la Generalitat efectuen 167 intervencions.
A tres quarts de 8 de la tarda del dia 10 es desactiva la fase d'emergència
nivell 1 del Pla Inuncat, i queda activada la fase d'alerta, que es desactiva
definitivament a les dues del migdia del dia 11.
Al marge d'aquestes actuacions, que en matèria d'emergència
van ser efectuades, creiem, amb una coordinació correcte i bona
amb tots els organismes i ajuntaments afectats. Entre els dies 9 i 10 d'octubre
les infraestructures de la regió metropolitana de Barcelona queden
afectades de la manera següent:
En l'àmbit del sistema de transports: la xarxa de ferrocarrils
de la Generalitat, en la seva línia del Llobregat i de l'Anoia queda
ocupada, un circuit de via, per causa de la inundació, entre les
estacions del Gornal i de Sant Josep, recuperant-se a primera hora del
matí el servei. La mateixa línia també té problemes
entre Pallejà i Sant Vicenç dels Horts. La xarxa de metro
de la ciutat de Barcelona presenta problemes a l'estació de la rambla
Just Oliveras, a la línia 1, que durant tot el matí del dia
9 queda sense servei. A la línia 2, l'estació d'Artigas també
tallada una andana durant el matí del dia 9. A la línia 3
l'estació de Maria Cristina queda sense servei durant unes hores
del mateix dia 9 al matí i a la tarda. La línia 4, a l'estació
de Trinitat Nova, durant unes hores del matí del dia 9, l'estació
de Via Júlia en les mateixes hores, i l'estació de Lluc Major,
també al matí queden sense servei. La línia 5 a l'estació
de la plaça de Sants queda també amb incidències en
alguns passadissos d'enllaç, i el mateix dia 10 es reprenen amb
tota normalitat tots els serveis de metro, a excepció d'un tram
entre les estacions de Lluc Major i de Trinitat Nova, en què es
manté un servei excepcional amb llançadora fins al migdia,
en què es reprenen amb normalitat els serveis.
De totes les incidències que afecten a la xarxa ferroviària,
només les observades a la rambla Just Oliveras i a la plaça
Estació de Sants recomanen una actuació estructural per tal
d'intentar evitar episodis com els que es van viure i les seves conseqüències.
A la resta, algunes per afectació d'obres existents que quedaran
subsanades en el futur immediat, i d'altres a conseqüència
de la magnitud de les pluges acumulades en el curt espai de temps, no requeriran
cap altra actuació. Renfe facilita una informació pel que
als diferents talls entre el dia 9 i el dia 10 que es produeixen en diferents
zones de la seva xarxa de rodalies: a l'aeroports, el centre de control
aeri de la regió est ˆun centre construït l'any 79 amb uns
nous edificis annexats l'any 88ˆ queda inundat a conseqüència
dels forts aiguats. Aquest és un edifici que està construït
per sota de la cota natural del terreny, i quan es produeixen aiguats excepcionals
d'aquest tipus, amb una situació de pluja com la que es va viure,
es produeixen desbocaments de canals de regadius propers, i queda, evidentment,
fora de control, i es produeix la inundació de tot el terreny adjacent
i del mateix centre. A conseqüència d'aquesta situació,
i també com a conseqüència de la remodelació
i de les obres d'ampliació de l'aeroport, aquest centre de control
quedarà substituït en els propers mesos, d'acord amb les informacions
facilitades per Aena.
A més d'aquests problemes a què he fet esment d'una manera
ràpida i sintètica, i que estem a la seva disposició
per ampliar, tant des d'un punt de vista d'actuació d'emergències
com de detalls des d'un punt de vista tècnic, entenc que, dels fets
succeïts arran dels aiguat, i que tenen, en aquest cas, relació
amb les competències i amb la responsabilitat del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, els que han provocat
més preocupació i també més perjudicis han
estat la inundació de la carretera C-31 i la inundació de
la carretera C-32, al seu pas pel municipi de Castelldefels, i que van
representar ˆrepeteixoˆ importants desperfectes a ciutadans d'aquest municipi
i importants inconvenients a ciutadans de la regió metropolitana
de Barcelona.
Aquests esdeveniments i aquesta situació han adquirit, a més,
major dimensió, atès que es van produir en menys d'un mes
de repetició després que la C-32 patís també
una inundació a conseqüència dels aiguats del mes de
setembre. Al voltant d'aquest fet, i d'aquesta reincidència, va
quedar, i ha quedat obert un debat sobre la qualitat d'aquestes infraestructures,
sobre la correcció del seu disseny i execució i sobre el
seu impacte en el territori.
A continuació, exposaré, d'una manera més detallada,
els fets que es van produir, quines van ser, a partir de les dades de què
disposem i dels informes recaptats, les causes de les inundacions d'aquestes
vies, i què és el que cal fer per intentar disminuir el risc
d'inundació.
Comencem per la C-31. La C-31, l'autovia, l'autovia de Castelldefels
va patir una inundació al llarg del tram comprès entre els
punts quilomètrics 189.300 i el punt quilomètric 189.500.
En aquest punt es presenta un punt baix, la cota del qual es troba a 1,7
metres sobre el nivell de mar. Tenint en compte que la cota d'inundació
va ser aproximadament la de 2 metres 400, implica una alçada màxima
de l'aigua sobre el nivell de la C-31 de 0,7 metres, de 70 centímetres.
A l'entorn d'aquest tram de carretera, de l'autovia de la C-31, n‚existeixen
actualment diferents infraestructures de drenatge, i vull recordar que
estem parlant del delta del Llobregat. d'una banda, el canal de la Vidaleta,
un col·lector a cel obert situat al costat de la C-31, cantó
del mar, i que té com a missió drenar l'escolament de pluvials
d'un ampli territori situat a l'oest del Prat del Llobregat i fins a l'autovia
de Castelldefels.
Una segona col·lectora és la riera Roja, que és
una llera que recull els principals eixos de drenatge de la zona, i que
travessa la C-31 aproximadament en el punt quilomètric 189.100,
aigües amunt, de la C -31, aquesta riera està canalitzada amb
parets laterals de formigó. Travessada la C -31, la riera Roja i
el canal de la Vidaleta, discorren de manera paral·lela al llarg
d'uns 600 metres, i posteriorment, s'uneixen en una sola llera, que desemboca,
desguassa en els aiguamolls del Remolà. La connexió d'aquests
aiguamolls amb el mar es troba condicionada per la formació permanent
de barres, de barreres de sorra.
Al cantó muntanya de l'autovia, també hi existeix una
zona de terreny que es drena mitjançant un nou col·lector
que travessa la C-31 aproximadament en el mateix punt ˆ 189.100ˆ, just
abans del pas de la riera Roja en el sentit Castelldefels, i que desaigua,
també, del canal de la Vidaleta.
La baixa cota de tot aquest territori no permet el drenatge de tota
aquesta col·lectora a la riera Roja, que presenta una coronació
de les parets laterals situada notablement per sobre de la superfície
del terreny. La inundació es va produir a partir del moment en què,
en el canal de la Vidaleta, l'aigua assoleix aproximadament la cota 2,4
metres, la qual cosa provoca, i va provocar, en aquells moments, automàticament,
la inundació de la C - 31 pel cantó de mar, i va provocar
la circulació de l'aigua des del canal de la Vidaleta cap al territori
situat al cantó muntanya, és a dir, en sentit invers al desguàs
natural. El col·lector de la Vidaleta té per objecte ˆcom
he dit abansˆ drenar el territori, però aquesta vegada més
que drenar va provocar la inundació. La causa va ser l'elevada cota
assolida per l'aigua en el canal de la Vidaleta, que va forçar una
circulació, repeteixo, en sentit contrari del previst. I la inundació
del territori, òbviament, va comportar la inundació del cantó
muntanya de l'autovia, de la C-31.
Aquests nivells assolits importants, per l'aigua, en el canal de la
Vidaleta, no van ser només provocats pel canal circulant, van ser
també propiciats per la notable resistència al fluix que
representa el tram final de la seva llera, clarament superior, en aquest
cas, al de la riera Roja. Si es té en compte que uns 600 metres
aigües amunt de la unió d'ambdues lleres al canal de la Vidaleta,
l'aigua assolia ja una cota superior, de l'ordre dels 20 als 40 centímetres,
al de la riera Roja.
Durant aquells moments, les actuacions dutes per tal de facilitar l'evacuació
de les aigües acumulades en aquest entorn van ser, per una part, obrir
el canal de la riera Roja en la zona de muntanya de l'autovia de Castelldefels,
i per l'altra, obrir la mota de separació entre la riera Roja i
el canal de la Vidaleta, en la zona mar de l'autovia de Castelldefels.
d'altra banda, igualment, es va obrir la barrera de separació entre
els dos sentits de circulació de l'autovia per facilitar també
el desguàs entre ambdós cantons de la carretera. d'aquesta
manera es va aprofitar millor la capacitat de desguàs de la riera
Roja, i es van igualar els dos nivells de les aigües en els dos costats
de l'autovia. Com a solució a curt termini i provisional, per intentar
evitar que es tornin a produir problemes com els que he descrit, avui s'està
revisant tota la xarxa de drenatge, formada per la riera Roja, pel canal
de la Vidaleta, i per l'estany del Remolà, i s'instal·larà
una comporta a la riera Roja que permeti evacuar les aigües acumulades
en el costat muntanya de la C -31.
A mig termini, i ja en els primers mesos de l'any vinent, està
previst de modificar el traçat de la carretera C-31, de l'autovia.
A conseqüència de les obres de l'aeroport, Aena té previst
de licitar les obres dins del primer trimestre del 2003, de desviament
de l'autovia com a conseqüència de l'ampliació de la
pista principal de l'aeroport del Plat, fet que provocarà l'eliminació
i la supressió d'aquest punt baix de l'autovia, amb un projecte
que, en aquests moments, es troba en fase d'informació pública,
es preveu la seva aprovació definitiva per part del Departament
de Política Territorial dins del mes de desembre, i, com he dit,
la licitació i l'execució de les obres a càrrec d'Aena,
al llarg del primer trimestre de l'any vinent.
Passem ara a la carretera, a l'autopista C -32 i a la carreta comarcal
245. En primer lloc, haig de contextualitzar en el temps, la situació
d'aquestes infraestructures. l'any 1989, i abans que es construís
la C-32, abans de l'existència de l'autopista de Castelldefels i
del Garraf, l'Entitat Metropolitana de Sanejament, en aquells moments EMSA,
va elaborar un informe en el qual s'indicaven les zones inundables de Castelldefels.
Com es pot veure en aquesta diapositiva, hi figuren els àmbit de
Montemar i també a la part baixa del barri de Can Aymerich ˆaquesta
zona, Montemar, i la recol·lecció de Can Aymerich, aquí.
La zona objecte d'estudi de l'informe, i d'inundació é
s aquesta zona que es troba aigües avall del que seria la conca de
Can Aymerich, i just a sota del que és la conca de recepció
del barri de Montemar. En aquest punt és on es va produir el passat
dia 9 i el passat dia 10 d'octubre la inundació corresponent.
Repeteixo, l'any 89, i abans de l'existència de l'autopista,
l'Entitat Metropolitana ja identificava aquests punts com a inundables
en els informes corresponents, que han estat objecte, també, de
la corresponent planificació i execució, com ha quedat detallada
pel conseller de Medi Ambient, concertada entre diferents administracions.
Per resoldre aquesta situació, ja es va preveure ˆi estan previstes,
encaraˆ algunes actuacions de construcció de xarxes de drenatge
a tot el municipi de Castelldefels, urbanitzacions de les quals construïdes
amb anterioritat als anys 80, resten avui encara sense les infraestructures
necessàries d'evacuació d'aigües pluvials, i per tant,
sense la infraestructura necessària per poder garantir una correcta
evacuació en cas de pluges abundants com la que es va patir.
En el punt quilomètric 0.880, i 1.200, en aquest tram de la
carretera 245, la carretera esmentada limita pel cantó de mar amb
el talús i el terraplè i el mur de contenció de la
C - 32, en tant que pel cantó de muntanya se situa, evidentment,
al costat de la urbanització de Montemar. La major part d'aquesta
urbanització se situa, per condicions orogràfiques, notablement
per sobre i, per tant, una cota superior a la corresponent a la carretera
245. Ara bé, la zona més baixa de la urbanització
de Montemar, la que es troba limitada per la 245 en el cantó muntanya,
la que limita i és adjacent a la carretera 245, presenta, des de
sempre, una cota inferior a la cota d'aquesta carretera, la qual cosa,
afegida a l'absència de la xarxa de drenatge en propicia, en episodis
com aquest, la seva inundació. Al llarg del tram comprès,
aproximadament, entre aquests punts, entre el punt 0.880 i el punt 1.309
es va produir l'acumulació d'aigua a la 245, a conseqüència
de l'escolament superficial cap a aquesta carretera procedent d'un ampli
sector de la urbanització Montemar, que no disposa de xarxa d'aigües
pluvials. La manca d'aquesta xarxa de col·lectors que interceptin
aquest escolament aigües amunt de la 245, l'existència del
punt baix de la mateixa carretera 245, i l'absència de la xarxa
de drenatge que permeti el desguàs d'aquests cabals que hi aflueixen,
tant els generats per l'escolament de la pròpia carretera com els
que procedeixen de la urbanització situada aigües amunt, és
la que va provocar aquesta inundació, en un punt baix situat al
costat del punt quilomètric 0.930, i que té una cota de 2
metres 18 centímetres. Just abans d'iniciar-se, fins i tot, el mur
de contenció de la nova autopista C -32, en el punt quilomètric
0.890, l'aigua embassada a la carretera comarcal desguassa en direcció
a Sitges, a través d'una llera formada pel talús del cantó
mar de la carretera, i el talús del cantó muntanya de l'autopista.
Perquè es produeixi aquest sobreeixidor és necessari que
la inundació de la 245 assoleixi aproximadament la cota 2 metres
60 centímetres. d'aquesta manera, l'altura de la inundació
sobre la carretera 245 queda limitada i depèn del cabal que circula
cap a l'autopista, en l'episodi que analitzem, la inundació de la
carretera comarcal, va assolir aproximadament la cota 2 metres 75 centímetres,
cosa que va provocar una alçada màxima sobre l'asfalt, en
el punt més baix, de 50-60 centímetres d'inundació.
A més de la carretera 245, òbviament, va quedar també
inundat tot el territori al costat d'aquesta carretera, que se situa pel
cantó muntanya, però que té una cota més baixa
que la pròpia carretera. Aquesta zona queda inundada en episodis
pluviomètrics fins i tot moderats que suposin cotes d'aigua iguals
o inferiors als de la pròpia carretera. En la mesura que es poden
produir pluges més intenses, i atesa avui encara la manca de col·lectors
que s'ha esmentat, s'acumula l'aigua per sobre la carretera 245, i en els
seus terrenys adjacents. Aquesta zona queda limitada pel desguàs
format per la autopista i per la pròpia carretera que abans he indicat,
però mentre no superi la cota de 2 metres 60 centímetres
a partir de la qual s'inicia el mur de l'autopista, l'autopista no té
cap incidència sobre la inundació de la carretera 245 i dels
terrenys situats per sota la carretera 245 en aquest punt.
El cabal desguassat en la zona inundada per la carretera comarcal va
circular, a partir d'aquests moments, cap a l'autopista C-32, i va ser
en gran mesura aquest cabal el responsable de la inundació de l'autopista
en el seu punt quilomètric 44.750, que també presenta un
punt baix. Aquest punt baix no disposa de desguàs, tot i que està
prevista. Està previst que dreni cap al col·lector del torrent
de can Aymerich, que ha de travessar l'autopista en el punt quilomètric
44.600. El Departament de Política Territorial, quan es va construir
l'autopista, va construir i va deixar instal·lat el calaix amb una
secció de 2.300 mil·límetres per 1.800 mil·límetres
de secció, que permet l'encreuament del col·lector per sota
de l'autopista. Aquest drenatge no és operatiu, atès que
avui encara no està construït el col·lector ni aigües
amunt ni aigües avall de la pròpia autopista, obra que és
competència i correspon a l'Ajuntament de Castelldefels.
En tot cas, si tenim en compte que la cota d'inundació màxima
va ser aproximadament la de 2 metres 75 centímetres i que la secció
corresponent al punt baix de la carretera comarcal del mur de contenció
amb l'autopista arrenca sobre la vorera al cantó mar, a la cota
2,60, e n la situació actual l'altura de la inundació deguda
a l'existència d'aquest mur de l'autopista va ser de 10 centímetres.
l'alçada d'inundació per sobre la inundació provocada
per la carretera comarcal 245, provocada per l'autopista amb aquest episodi
va ser de 10 centímetres, és a dir, fins a 2,75. Els dos
metres 60 queden inundats en la situació actual directament amb
independència de l'existència o no existència de l'autopista
C-32.
Però també vull recordar que, quan no existia l'autopista,
aquest mateix efecte el produïatambé la via del tren. La cota
de la via, en aquesta zona, es troba situada a 2 metres 75 centímetres.
I en el cas de no existir l'autopista, el procés, el resultat, la
damnificació hauria estat el mateix.
En definitiva, i sense obviar les necessàries actuacions que
des del Govern de Catalunya, algunes de les quals ha detallat el conseller
de Medi Ambient, altres ja les he avançat jo, algunes pertoquen
a Aena, altres a l'Ajuntament, i per tant, amb independència de
l'actuació concertada i de col·laboració que la Generalitat
està oncretant per resoldre la situació, haig d'afirmar i
afirmo que:
L‚autopista C-32 va ser correctament dissenyada i construïda per
la Generalitat de Catalunya, que les inundacions que s'hi han produït
són conseqüència de la manca de drenatge que encara
resta pendent avui d'executar; drenatge, actuacions de les quals algunes
estan ja concertades des de fa mesos i des de fa anys entre el Departament
de Medi Ambient, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
l'Ajuntament de Castelldefels;
Que la zona urbanitzada de Montemar i de Can Aymerich, les zones afectades
per les inundacions, tenen com a punt de drenatge natural el torrent de
Can Aymerich, i que, en aquest punt, l'autopista C-32 va construir l'obra
de drenatge necessària per poder evacuar, a través de la
xarxa corresponent de col·lectors, l'acumulació d'aigua que
es pugui produir amb episodis com aquest;
Que la continuïtat d'aquest col·lector, que ha de traspassar
pel torrent de can Aymerich, està inclosa en un projecte d'urbanització
del sector del baixador de la platja, obres de les quals també,
evidentment, l'Ajuntament de Castelldefels té prevista d'executar.
En definitiva, per la comarcal 245, i per l'autopista C-32, cal, en
primer terme, construir una xarxa de col·lectors que evitin la circulació
superficial d'aigües pluvials a aquest punt baix de la urbanització
Montemar. I, en aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, ja des de fa
mesos, ha manifestat la seva voluntat de col·laborar i de participar
financerament en les obres que l'Ajuntament de Castelldefels té
previstes d'efectuar.
Cal, a més, resoldre el problema de desguàs dels punts
baixos de la comarcal 245 i de l'autopista C-32, i el disseny lògic
d'aquesta actuació tal i com estava previst, i avui està
previst, serà conseqüència de la construcció
i la posada en servei del col·lector de Can Aymerich, a què
ja he fet referència en aquests moments.
En definitiva, i més enllà que estem a la seva disposició,
i com ha dit el president de la Comissió, ens acompanyen directors
generals del Departament d'Interior, la directora general de l'Agència
Catalana de l'Aigua, i directors generals del Departament d'Obres Públiques,
crec que vull, perdó, d'Interior i Justícia, del Departament
d'Interior fins a escassament ahir mateix, vull deixar clares dues qüestions.
La primera: el Govern de Catalunya està treballant intensament
amb les diferents línies que són necessàries per aconseguir
que els perjudicis, les damnificacions i els inconvenients que poden donar-se
de tant en tant amb episodis de fortes pluges i d'inundacions conseqüents
a Catalunya siguin els mínims possibles per la ciutadania i pel
país. Estem treballant intensament, com ha dit el conseller de Medi
Ambient, en l'àmbit de la previsió, de la previsió
pel que fa al reforçament tecnològic del Servei Meteorològic
de Catalunya; en el camp de la prevenció, pel que fa a la millora
de les condicions de seguretat, i a l'actuació, en casos d'emergència,
per part dels cossos de prevenció i de seguretat de la Generalitat;
en el camp de la planificació, en el camp de la planificació
hidràulica, de la planificació dels riscos d'inundació,
en el camp de la planificació territorial, i en el camp, també,
de la correcció i de les millores que requereixen aquestes intervencions.
En definitiva, des de la Generalitat, treballem intensament i donem
suport a totes les administracions que concorrem en responsabilitats en
aquests camps, per tal d'avançar conjuntament en la millora de les
condicions de les infraestructures i de les condicions de seguretat del
país.
Ara bé, per acabar, deixin-me que conclogui de la mateixa manera
que ha començat el conseller de Medi Ambient, remarcant, en primer
lloc, l'excepcionalitat del fenomen climatològic viscut, en aquestes
setmanes. Les dades presentades pel Departament de Medi Ambient i pel Servei
Meteorològic de Catalunya ens permeten concloure que, en poques
hores, en alguns punts d'aquest territori, es va acumular una pluja que
va superar el 20, el 30 i fins i tot el 40% del que plou al llarg de tot
l'any. I que fenòmens meteorològics extrems, sigui conseqüència
del canvi climàtic o no, s'han produït i s'estan produint a
Europa i a tots els països avançats, i en les darreres setmanes
s'hi han produït amb una especial virulència, a tot Europa.
I quan ens trobem amb situacions extraordinàries, com els països
europeus als quals ens volem assemblar, precipitacions com les dels dies
9 i 10 d'octubre causen problemes que poden deixar, en ocasions, sense
funcionament algunes infraestructures de subministrament energètic,
de transport i de comunicacions. I poden arribar a ocasionar danys importants
a la ciutadania. I poden arribar a ocasionar danys extrems a ciutadans
i a persones com ha passat, en les darreres setmanes, a tots els països
europeus. És important que analitzem, entre tots ˆ entre tots!ˆ
quines van ser les causes concretes, i, com a Europa, continuem estudiant,
per superar, i per millorar, aquests problemes. I com Europa, i com la
Unió Europea, i com la ONU, investiguem, i continuem investigant,
de quina manera podem millorar la prevenció i la previsió
d'aquests fenòmens i de les seves conseqüències.
Volem conèixer què és el que va fallar i per què.
I, a continuació, buscar fórmules concertades de superació
i d'intentar evitar que es tornin a produir en el futur. Ara bé,
insisteixo, encara que ens puguem dotar les infraestructures amb totes
les garanties per fer front a fenòmens meteorològics excepcionals,
és inviable pensar en el risc zero. Podem reduir els efectes d'aquests
fenòmens, podem millorar la resposta de les infraestructures, podem
millorar la informació, podem millorar els mecanismes de seguretat
i d'emergència, però continuarem exposats a patir pluges
i ventades de major magnitud que depassin puntualment la capacitat de les
infraestructures, tal com passa a tots els països ˆels més
avançats del mónˆ. Les pluges que es van repetir en qüestió
de tres setmanes a Castelldefels són pluges q ue, estadísticament,
s'haurien de repetir una vegada cada 200 anys, i aquesta és la referència
que vaig fer ja en la intervenció meva en el Ple de dimecres passat,
i també la que vam fer quan vam intentar donar missatges de superació
dels problemes als nostres ciutadans.
La veritat és que les inundacions que s'han patit aquest estiu
a centreeuropa, que han causat la mort de més de 50 persones a Europa,
pèrdues econòmiques que només a Alemanya, Àustria
o a Txèquia es calculen entorn dels 20.000 milions d'euros, superen
la capacitat de resposta com al delta del Llobregat van superar, també,
puntualment i durant unes hores la capacitat de resposta de les infraestructures.
Els aiguats del sud-est francès, les ventades del cap de setmana
dels dies 26 i 27 d'octubre al centre i al nord d'Europa fa escassament
quinze dies, que han causat noves i importants damnificacions en el patrimoni
i en les vides de ciutadans europeus, que han obligat a cancel·lar
desenes de vols a França, a Benelux, a Anglaterra, a suspendre el
trànsit marítim pel canal de la Mànega, a interrompre
el trànsit ferroviari en nombroses línies de ferrocarril,
a tallar nombrosos serveis de comunicacions... El palau d'esports d'Amberes,
a Flandes, un país no de fireta, al qual ens volem assemblar en
moltes coses, va quedar destruït a conseqüència de la
virulència del vent, un edifici amb capacitat per a 10.000 persones.
El vaixell de guerra més modern del Regne Unit, el vaixell de guerra
més modern del Regne Unit va patir greus desperfectes a conseqüència
de l'abordatge d'un ferri amb més de 900 passatgers a Portmouth,
a Anglaterra. l'aeroport de Shipool, que, d'alguna manera, també
és un referent per al nostre sistema aeroportuari, va haver de tancar
tres de les seves quatre pistes. No funcionava cap „finger‰, no tenien
escales per poder baixar dels avions. Es van haver ˆ repeteixoˆ de suspendre
serveis fonamentals en molts punts d'Europa.
Bé, doncs, tot això que ha passat a Europa durant unes
hores també va passar a Catalunya. I acabo, senyor president, amb
una pregunta: a tots aquests països europeus algú ha sentit
parlar d'iniciatives de reprovació dels governs, de dimissions?
O han sentit parlar de treballar en conjunt, de paciència, de prudència
i de prevenció per superar els efectes?
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Moltes gràcies, honorable conseller, honorables consellers. Suspendríem
la Comissió per un temps màxim de 10 minuts.
Se suspèn la Comissió. (Pausa.)
El president
Reprenem la sessió de la Comissió. Senyores diputades, senyors diputats, honorables consellers, l'estructura que faríem seria de menor a major, els grups parlamentaris podrien anar formulant les diferents qüestions que vulguin plantejar als honorables consellers, agruparíem totes les preguntes. Els demanaria als grups que les seves intervencions també anessin una mica en funció del seu nombre de diputades i de diputats que tenen en la Comissió, i després passaríem el torn als honorables consellers, que podrien formular les seves respostes, així com després s'obriria un torn, també, de repregunta, molt més, evidentment, reduït.
En primer lloc, pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la diputada senyora Bet Font.
La Sra. Font i Montanyà
Gràcies, senyor president. I gràcies, també, als
senyors consellers, per la intervenció o per l'exposició
que han fet. Tenint en compte, precisament, les recomanacions del president
de la Comissió, tot i que avui s'han analitzant molt en detall els
aspectes relacionats sobretot amb Castelldefels i alguns dels seus barris
que, efectivament, varen ser-ne els protagonistes, nosaltres no ens voldrem
centrar amb aspectes molt puntuals i molt locals, sinó que volem
fer una reflexió més general. Tot i a ixí, tot i no
volen entrar en aspectes locals, aprofito per dir que hem trobat a faltar
referències als danys i als efectes dels aiguats, o una anàlisi
una mica més acurada o, si més no, una anàlisi relacionada
amb el parc agrari del Baix Llobregat, on es van patir danys considerables
als conreus, danys a la xarxa de camins, a la xarxa de recs, la de drenatges,
i avui, doncs, em sembla que ha estat el gran oblidat.
Anant ja al que comentava de la reflexió més genèrica,
nosaltres el que creiem és que, malauradament, això que avui
estem analitzant que va passar a principis d'octubre al delta del Llobregat
es pot repetir a molts altres indrets. El conseller de Medi Ambient parlava
de l'Inuncat, ja sabem que s'hi està treballant, però ens
sembla que hi ha molta feina que s'hauria d'haver fet i que no s'ha fet.
El conseller Puig ha dit: «És inviable pensar en el risc zero.»
Jo crec que en aquests moments no estem en condicions de parlar de risc
zero, perquè encara queden moltes actuacions pendents. De fet, avui
el conseller mateix ho anava recordant tota l'estona: «Està
previst però no està executat», en moltes de les actuacions.
Quan la gent es pregunta per què passa tot això, la resposta
no pot ser «perquè ha plogut molt», i encara que es
facin referències a altres països europeus, perquè el
primer que s'hauria de fer és reconèixer que s'han fet coses
malament, i el Govern en té responsabilitat, en alguns casos directa
i en altres casos indirecta. Un dels problemes principals és que
ningú es mira globalment el territori. O, en aquest cas, globalment
el que podia passar en el delta del Llobregat. I la prova és que
en el moment en què passa la desgràcia, el mateix conseller
de Política Territorial, que, entre altres coses, té la responsabilitat
de planificar el que es fa en el territori, va començar a repartir
responsabilitats en comptes de plantejar-se que part de la culpa era seva.
Parlant d'aquesta culpa, precisament, està clar que està
augmentant molt la quantitat d'infraestructures i que s'està ocupant
ràpidament el territori. Això vol dir que s'està provocant
una impermeabilització que té uns efectes concrets, i sobretot
ara que estem parlant d'aigua. Les infraestructures que estan ocupant el
territori, que en alguns casos es malmeten poden ser grans infraestructures,
però també de petites, i quan parlava del parc agrari, precisament,
hi havia petites infraestructures que es van malmetre i que eren importants,
i no són les que, precisament, comporten repercussions negatives.
Creiem que en alguns casos s'hauria de saber dir «no» a
una determinada infraestructura o «no» d'aquesta manera, i
ens sembla que això, en aquests moments, no s'està fent.
És a dir, coneixent la complexitat del drenatge en una zona com
és aquesta zona deltaica, s'ha permès que es construïssin
determinades infraestructures, que suposen importants obstacles perquè
l'aigua arribi fins al mar.
Nosaltres pensem que moltes vegades s'evita de fer la pregunta: «què
passaria si», i es diu que és excepcional, que passa cada
200 anys, però això s'ha de preveure. I això és
el que, abans de fer una actuació, s'hauria d'analitzar a fons.
I ara no es fa. Moltes vegades es fa després, quan es detecten els
problemes, i llavors no queda més remei que fer pedaços.
Si les preguntes per evitar els danys es fessin abans que es construís
una infraestructura es podrien mirar diverses alternatives i en molts casos
no s'ha fet.
Una qüestió molt simptomàtica és que el conseller
de Medi Ambient ha dit que se centraria en dos aspectes: la meteorologia
i l'aigua o l'Inuncat. Que nosaltres sapiguem, el conseller de Medi Ambient
és responsable també de les avaluacions d'impacte ambiental,
i ens sorprèn que d'això no se n‚hagi parlat en tota aquesta
compareixença.
Com és que determinades infraestructures s'han fet amb unes
avaluacions d'impacte ambiental minúscules per cobrir, per passar
els passos obligatoris i poca cosa més, en alguns casos més
tard del que s'hauria d'haver fet, i ja no centrant-nos només en
aquesta. Està passant que la majoria de les vegades els informes
o les avaluacions d'impacte ambiental són en molts casos sospitosament
favorables i més endavant, com deia, surten els problemes.
Ens agradaria que el conseller de Medi Ambient opinés sobre
això, perquè sovint parla de desenvolupament sostenible,
i ens agradaria saber si creu que és sostenible saturar un territori
com aquest que estem parlant avui d'infraestructures no adaptades en aquest
tipus de territori. És allò d'impermeabilitzar i anar impermeabilitzant.
Ja per acabar, han fet una llarga llista de programes i inversions,
molts d'ells s'anava dient que ja eren previstos però no executats,
però no es diu en cap moment quines de les inversions són
per resoldre problemes causats per males pràctiques del propi Govern.
Carretes que es fan al mig d'un drenatge natural o altres actuacions que
es permeten. Quan el conseller Puig parlava del canal de la Vidaleta que,
en comptes de drenar, va acabar provocant la inundació, en paraules
gairebé textuals, la pregunta obligada és: això l'ACA
com ho ha analitzat? Ho sabia prèviament? Què havia fet per
intentar evitar-ho? És a dir, si l'ACA sabem que s'estan analitzant
les zones inundables, però el que creiem és que no es fa
prou èmfasi a avisar o a insistir amb on poden haverhi grans danys.
Ens consta que en alguns casos s'està construint, per exemple, a
dins de torrents ˆi no vull posar ara cap exemple per no deixar-ne d'altresˆ
i que es va construint i construint l'edifici o l'equipament, i després
ja trobarem el dany ja fet i les mesures correctores que es puguin aplicar
doncs no són suficients.
A nosaltres ens sembla que aquí hi ha hagut una „falla‰ en la
planificació, una desídia per part del Govern, per no resoldre
problemes que es podrien haver previst, i creiem que aquí, el que
haurien d'haver fet els consellers és, en primer lloc, acceptar
que part de la responsabilitat era seva.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, té la paraula el diputat senyor Xavier Vendrell.
El Sr. Vendrell i Segura
Gràcies, senyor president. Gràcies, senyors consellers,
per la seva compareixença avui aquí.
En primer lloc, el senyor Espadaler ens ha explicat, amb detall, que
ha plogut molt i que faran programes. I, en segon lloc, el senyor Puig
ens ha explicat que no s'ha fet tot el que s'havia de fer, sobretot ens
ha especificat allò que no han fet els ajuntaments, i que es faran
canonades. Això ja va una miqueta millor. Això ja va una
miqueta més encarat cap a allò que cal fer, que, de fet,
caldria haver fet. El problema jo crec que el debat l'hem de centrar en
per què no estava fet? És evident, que si podem constatar
que quan plou més del que és habitual cada any, però
que sabem que en el nostre clima no és tampoc tan extraordinari,
l'aigua no surt, hem de buscar la manera que surti, i també ens
hem de plantejar per què hi ha tanta aigua, perquè fa cent
anys també hi havia hagut pluges així i no hi havia aquestes
conseqüències, perquè el sòl no tenia aquest
nivell d'impermeabilització.
Per tant, dos elements: 1, un model urbanístic que si més
no nosaltres no podem compartir; 2, a més a més de fer un
model urbanístic que creiem desencertat, un model urbanístic
extensiu, no es posen els mitjans perquè no passi el que ha de passar.
I, al costat de tot això, una comarca, el Baix Llobregat, concebuda
pels qui l'han administrada des de la Generalitat i des dels ajuntaments
com una àrea de serveis a la ciutat de Barcelona: autopistes, AVE,
aeroport... sobre un terreny, a més a més, que és
una zona pantanosa. Un terreny deltaic. Un terreny que el normal era que
s'inundés. I els pagesos que, efectivament, també vull fer
notar el fet que hagin estat els grans oblidats en aquestes compareixences,
estan disposats a suportar l'aigua que cau sobre els seus terrenys? Ara,
l'aigua que ve de les zones urbanes, de les zones industrials, de les zones
d'equipaments no són responsabilitat d'aquests pagesos. Qui ha fet
aquests equipaments, aquestes indústries i aquestes urbanitzacions
havia de preveure que, efectivament, de tant en tant, hi plou, i hi plou
molt. I, si volen, parlarem de per què hi ha prevista una bassa
de laminació que preveu un període de retorn de 500 anys,
per què es fan les urbanitzacions abans que es faci la base de retorn,
i per què ningú ho atura? No crec que estiguem aquí
per qüestionar què es va fer el 8... almenys per part nostra,
no estem aquí per qüestionar què es va fer el 8, el
9 i el 10, que segurament que s'haguessin pogut fer més coses de
les que es van fer ˆsempre es pot fer més del que es va ferˆ, però,
per part nostra, no anem a qüestionar això. No anem a qüestionar
l'operativitat, ni el cos de Bombers ni el cos de Mossos d'Esquadra. Anem
a qüestionar per què ens hem trobat aquí, anem a qüestionar
quina és la causa d'això perquè no torni a passar,
perquè de lamentar-nos o de reprovar el Govern perquè no
va córrer prou, no sé si el conseller amb botes d'aigua,
amb el cap de premsa, amb els escortes i amb els cotxes oficials hagués
ajudat massa allà al mig quan hi havia tota la situació que
es va donar. No crec que aquest sigui el problema. El problema, per nosaltres,
és de model. El problema per nosaltres és per què
es construeix una C-32 en què no es fa estudi d'impacte ambiental
fins que la Unió Europea, a instàncies dels grups ecologistes
i no pas de cap dels governs ni locals ni de la Generalitat, fa un estudi
d'impacte de pressa, tard i malament, però és que, a més
a més, fins i tot el projecte inicial de la pròpia C-32 preveu,
en el terme de Castelldefels, quatre passos per sota d'aquesta 132, i només
n‚hi ha un, de fet. Per què només n‚hi ha un, de fet? Ja
ens han explicat que preveuen que se n‚han de fer més. Però
el problema és: per què es va fer la C-32 sense aquests quatre
passos d'aigua? Per què es tiren endavant determinades operacions
d'infraestructures o urbanístiques? Per què, com deia la
senyora Bet Font, no som capaços de dir: «això no es
pot fer si no es prenen les mesures necessàries»? I per què
es donen tota una sèrie de contradiccions entre les diferents administracions?
Podem parlar, i en això, des d'Esquerra Republicana de Catalunya,
en el seu moment, es van presentar al·legacions que, evidentment,
se‚n va fer cas omís, sobre el lloc de la construcció del
centre de control aeri de Gavà. Una zona que, a més a més,
ens trobem amb la paradoxa que uns diuen: «no, no és que no
depenia...», des de la Generalitat es diu: «no depenia del
centre de control aeri de Gavà». El senyor Cascos diu que
sí que depenia i que sí que estava en funcionament el centre
de control aeri de Gavà. Si vas allà no dóna la sensació
que allò estigui operatiu. Per tant, ens agradaria saber si, efectivament,
el control aeri depenia de Gavà o depenia del centre de control
del Prat. Si es va inundar un, o si es va inundar l'altre. I, en tot cas,
per què no es preveu, també, una superfície de 30
hectàrees que suposarà aquest centre de control aeri, i no
es preveu sortida d'aigües, i tota l'aigua que cau sobre aquesta superfície
va a parar als camps adjacents, provocant, fins i tot en aquestes pluges,
greus regarots que han malmès, també, els conreus.
Han malmès també els conreus, i passo a parlar de la
situació en què han quedat els pagesos de la zona. Com deia
la senyora Bet Font, no sé si vostès en tenen informació.
Em consta que porten un mes demanant una entrevista amb vostès i
encara no se‚ls ha concedit, però, en tot cas, un informe del parc
agrari parla que a Gavà hi ha una zona de 380 hectàrees que
ha quedat el conreu afectat en un 90%, una altra de 110 hectàrees
que ha quedat afectada en un 60%, una de Viladecans de 186 hectàrees
amb un 90% del conreu afectat, una de Viladecans de 243 hectàrees
amb el 60% del conreu afectat, una de Castelldefels de 7,5 hectàrees
amb el 90% del conreu afectat, una del Papiol de 20 hectàrees amb
el 90% del conreu afectat i zones diverses a Sant Boi, al Prat i a Santa
Coloma, un total de 100 hectàrees amb un 90% del conreu afectat.
I amb persones, amb propietaris amb el 100% del conreu afectat. Hi ha,
en aquests moments, hi ha en aquests moments empreses que han hagut de
fer ˆparlo de la Cooperativa de Gavàˆ un expedient de regulació
laboral on 7 treballadors han quedat a l'atur, perquè no tenen feina,
perquè, en la situació en què han quedat els camps
no es poden treballar fins d'aquí a uns quants mesos. Hi ha famílies
que viuen de la terra, viuen exclusivament de la terra, que preveien collir
ara, i que hauran de tornar a plantar i esperar-se 5 mesos.
I arran d'això, la Generalitat ofereix crèdits tous.
Creiem que no és la solució. Creiem que, en situacions d'aquestes
en què, torno a dir, els pagesos estan disposats a assumir el risc
que els comporta el fet que hi hagi precipitacions altes, però no
de l'aigua que ve, perquè no s'ha previst com s'havia de treure
dels polígons industrials, de les zones d'infraestructures i de
les zones urbanitzades. Això no és un problema dels pagesos.
Això és un problema que, a la zona de Castelldefels, Gavà,
Viladecans, hi ha un total de set rieres, i aquestes rieres van a parar,
totes, a una de sola, a un sol punt, al estanys de la Murtra, i han de
sortir per un sol punt per sota l'autovia de Castelldefels. Quan hi ha
un excés d'aigua, no hi ha capacitat perquè surti, perquè
no s'ha fet una connexió de totes aquestes rieres amb un tub directe
al mar, i en el moment en què s'obturen, que passa reiteradament,
perquè, a més a més, no se‚n fa el manteniment adequat,
i perquè hi ha punts en què la capacitat de sortida està
a la meitat de la que hauria d'estar, perquè els sediments han anat
taponant aquests passos sota autovies i sota autopistes, obturen la sortida,
provoquen retorn d'aigües i provoquen, i no sé si vostès
han tingut la sort o la desgràcia, no ho sé, de visitar-ho,
provoquen situacions en què els conreus estan absolutament devastats,
plens, a més a més, d'escombreries, perquè, per la
riera dels Canyars, per un desmoronament que hi va haver en l'abocador
del Garraf ˆm‚estalvio entrar a parlar de l'abocador del Garrafˆ va baixar
quantitat d'escombraries, que diuen, només eren plàstics,
evidentment, els lixiviats anaven barrejats amb l'aigua i és difícil
de demostrar que també hi baixaven lixiviats. En tot cas, escombraries,
com demostren les fotografies, que van omplir determinats camps d'escombraries,
camps de conreu. Com vostè deia, un altre problema és la
zona de Sant Boi i Viladecans, la zona de la riera Roja, on la riera Roja,
la riera de Sant Climent, l'aeroport, totes aquestes aigües van a
parar al Remolà, estany que compartim que cal mantenir un nivell
d'aigua per mantenir l'ecosistema, però que en conseqüència,
hauríem de preveure tota aquesta aigua com la traiem directament
al mar perquè, quan hi ha situacions com aquesta, no ens trobem
que també ha de passar per un sol punt.
És a dir, estem parlant que tota la plana deltaica entre Castelldefels,
Gavà, Viladecans i Sant Boi, tenim dos punts per on l'aigua pot
passar per sota de l'autopista. Per tant, quan es planifica, cal segregar
la funció de desguàs de la funció de manteniment de
l'equilibri ambiental. Finalment, tenim el canal de laminació de
la Pota sud, a la carretera que va de Sant Boi cap al Prat, que tenim un
canal pel costat on totes les aigües d'aquella zona verteixen en aquest
canal de limitació, però que al final d'aquest canal de limitació
és un tub de 80 centímetres pel qual no hi passa quan hi
ha un creixement, i provoca inundacions també en els camps adjacents.
I això ha passat i continuarà passant, i si hagués
plogut en aquesta quantitat a tota la zona que va de Cornellà fins
al Papiol ˆ Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Molins
i el Papiolˆ hauria passat una situació igual o pitjor, perquè
també ens trobem amb una zona en què hi ha un seguit de rieres
que van a parar totes a... o sigui, que de totes elles només hi
ha dos punts de sortida i un encara és només d'una branca
d'aquestes rieres. Per tant, la resta va al canal que circula paral·lel
al cinturó, i que , per tant, a més a més ara s'hi
afegirà tota l'aigua que vindrà de la ciutat esportiva del
Barça, i per tant, que provocarà una situació també
al límit.
Em fa senyal el president de la Comissió. Entenc que he d'anar
acabant, i acabaré aquí, tot i que podria aportar altres
dades, i que si cal, les aportaré en la segona part de la intervenció.
En definitiva, tenim la sensació que hi ha un model urbanístic
que no és el que toca, que no es planifica, que no s'escolta, que
no escolten el cas de les al·legacions de Gavà on dèiem
clarament: «això és zona inundable i aquí no
es pot construir un centre de control», s'hi fa i s'inunda, i creiem
que, a més a més, al costat d'això, no s'actua amb
contundència, i quan, i evidentment, faig referència a vostès
perquè són vostès els que compareixen, quan, des dels
ajuntaments o quan des del Govern central es fan actuacions sobre el territori,
i no es fan de la forma adequada, no hi ha la voluntat o la força
o la decisió necessària per aturar aquestes actuacions.
Podríem entrar a parlar, també, de la situació
dels talls elèctrics, podríem entrar a parlar d'altres temes,
entenc que he de deixar-ho aquí per una qüestió de temps.
En tot cas, en parlarem a la segon part.
Gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor diputat, per la seva comprensió, també. Pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula la diputada senyora Dolors Montserrat.
La Sra. Montserrat i Culleré
Gràcies, senyor president. Agrair, primer, que tot, doncs la
compareixença dels dos consellers, el conseller portaveu del Govern,
així com a tots els directors generals i persones que l'acompanyen
en el dia d'avui.
Conseller, començo per les últimes paraules que vostè
ens ha adreçat, i recordar-li que el nostre Grup Parlamentari, davant
de greus situacions d'alt risc, catastròfic, a Catalunya ˆli recordo
l'incendi del 94, del 98, els aiguats del 98, els aiguats de Montserrat,
del Bages, de Sant Vicenç de Castelletˆ, nosaltres hem estat responsables,
i de la nostra actitud, ha estat, i vostè n‚és sabedor, que
ha sigut la de no posar pals a les rodes ni de demanar cap reprovació
de cap conseller, ben al contrari, sinó que la nostra ha estat la
de col·laborar i contribuir i consensuar totes aquelles mesures
que hem cregut adients per tal de millorar els efectes presents en aquell
moment, i fins i tot de futur.
Dit això, per això, senyors consellers, passo a analitzar
els aiguats del 8 al 10 d'octubre, i les responsabilitats sobre els danys
ocasionats als usuaris de les tres carreteres, evidentment, la C-31, la
C -32, la 245; dels veïns afectats i que se‚ls han afectat les seves
llars; dels petits negocis i empreses, així com la gent que té
terres de conreu i d'altres. Qui és el responsable o responsables
de preveure què és el que pot succeir? Nosaltres diríem
que són dues, les administracions. Els ajuntaments i el Govern de
la Generalitat. Per què dic això? En primer lloc, quins estudis
es van realitzar abans de fer el projecte de la C-32 al seu pas per la
zona sud de Castelldefels, quan se sabia, per estudis anteriors, que era
una zona inundable, que la seva capa freàtica era justa? Es tenia
coneixement que el talud de la via del tren ˆi vostè fins i tot
l'anomenatˆ i la pròpia autopista podria ser una barrera per l'aigua
procedent de la muntanya. Si l'aigua procedent de la muntanya ˆque encara
no estic en el tema de les urbanitzacionsˆ podia ser un problema ja en
el 89, per què hem permès construir aquestes urbanitzacions?
Per què hem deixat fer tant d'asfalt? Que això ens ho ha
demanat un Govern municipal socialista, i vostè sap molt bé
que no és la mateixa la velocitat amb què baixa l'aigua d'unes
terres o quan les pròpies urbanitzacions i els carrers estan totalment
asfaltats. La velocitat d'aquesta mateixa aigua en el moment de trobar
un parapet que en aquest cas pot ser la via del tren o la pròpia
autopista, el dany que això pot succeir amb efecte barrera pot ser
molt perjudicial.
S‚ha comprovat, ho han comprovat vostès que les diferents construccions
autoritzades per l'Ajuntament de la zona pot ser d'alt risc i formen part
d'aquest problema que avui en parlem. Perquè miri, aquesta diputada
que els parla el febrer de l'any 2001 i en juliol del 2001 vaig acompanyar
la gent de Castelldefels, la gent que es van considerar en plataforma així
com a grup municipal, el mateix ajuntament, vam anar a visitar el director
general d'urbanisme per tal de fer-li avinent que el que volia tirar endavant
l'Ajuntament en aquells moments, que era la zona de can Ferrer, que està
dins de Montemar, que en aquests moments vostè sap que els carrers
i l'enllumenat ja està portat a terme, així com el Parc temàtic
de Can Aimeric, que es volia portar a terme i que vostè sap que
això també tira endavant, i que ara, precisament, ara, precisament
veiem com el mateix ajuntament ha dictat una moratòria per tirar
endavant qualsevol activitat alguna cosa vol dir. Nosaltres, fa més
d'un any i mig, vàrem dir i vàrem aportar la documentació
oportuna, els estudis pertinents per tal que es fes cas en el sentit que
els estudis hidrològics, que se‚n parlava, ja no parlo només
dels sorolls, ja no parlo només de la seguretat viària, ja
no parlo de tots aquests temes, seria perjudicial que en aquesta zona es
continués construint. I la veritat, nosaltres, en aquell moment,
amb aquest sentit de col·laboració vam pensar que se‚ns faria
cas, per què? Perquè la nostra documentació era una
documentació extensa i molt ben preparada que demostrava que de
can Aimeric i la part de Montemar no s'havia fet la feina per poder tirar
endavant o tirar endavant aquests projectes. Quina era la feina que no
s'havia fet? Doncs escolti, no s'estava preveient en aquells moments, i
suposo que el govern municipal hi té la seva part, tota la xarxa
pluvial, executada no hi era. Com podem fer primer unes construccions sense
haver executat la xarxa pluvial per tal que no ens trobem amb el problema
que ens hem trobat? Doncs bé, ara hi som.
Per tant, jo crec que val la pena valorar, val la pena escoltar aquells
grups parlamentaris que en moltes ocasions el que venim a fer o el que
volem aportar són qüestions cabdals perquè no ens trobem
amb unes situacions catastròfiques com la que ens hem trobat avui
a..., que ens vam trobar el 8, el 10 d'octubre en el seu pas per Castelldefels.
Miri, sabia i a vegades em pregunta, s'havia tingut en compte les causes
de l'anterior inundació, ja havíem tingut una altra inundació
important d'aquesta zona i en aquella ocasió, doncs, va ser la mateixa
autovia que va anar a parar cap a la zona marítima, allò
que anomenem el quilòmetre número 18 de l'autovia. Per tant,
hem tingut diferents elements per estudiar-los i per no trobar-nos en una
altra situació. Ens queixem del fet que les pluges ens venen cada
cent anys però estem veient, honorable conseller, que les pluges
venen com venen, que cada cop que venen venen amb unes quantitats enormes
i que si aquestes q uantitats d'aigua que cauen, a més a més
de les barreres que hi tenim, que no les hi discutiré, però
a més a més no tenim algun element que les aturi perquè,
doncs, tot són urbanitzacions, tot està [impermeabilitzat#]
d'una manera que baixa la velocitat de l'aigua de forma impressionant,
és lògic, és lògic les inundacions que hem
sofert i és lògic també, honorable conseller, el patiment
que han sofert els pagesos en tots els seus conreus perquè d'altra
manera és evident que no hagués sigut.
Incidir, i permeti‚m que li digui, que no és seriós,
que en un país modern com el nostre, com Catalunya, es talli una
autopista per la pluja. Jo puc entendre que per manca de visibilitat de
les carreteres a l'autopista en un moment donat que cau una cortina d'aigua,
aquella autopista, vostè mateix, conseller, o jo mateixa, com a
usuari pararíem perquè veiem que per la pròpia seguretat
nostra i dels demés en aquell moment no es pot córrer per
l'autopista. Però que vingui donat per un fet puntual, per una condició
climatològica, amb unes aigües que baixen amb tota força,
amb una velocitat impressionant, amb cabdal enorme, escolti, això
sí que ens demostra, conseller, que és per una deficiència
de càlcul de l'aigua en els drenatges, i ens donem compte que aquest
càlcul de l'aigua dels drenatges, doncs, no han estat els més
adients per part ni de la xarxa, evidentment, per tal de poder resoldre
i absorbir aquest aiguat. Que si em permet, en d'altres zones de Catalunya,
en d'altres moments hem tingut pràcticament no el doble però
quasi el doble d'aquestes pluges, no? I en aquest sentit i en aquest criteri
sí, conseller, que m‚agradaria que em respongués si vertaderament,
doncs, de la mateixa manera que l'Ajuntament haurà vist que alguna
cosa no havia fet bé i per això ha dictat aquesta moratòria
per un any, mentre s'estudia i s'analitza amb què han fallat també
l'Ajuntament, que em digui també vostè, conseller, la seva
part de responsabilitat que probablement pugui ser el cinquanta-cinquanta,
que em digui quins són els estudis, vostè ens ha dit «farem,
deixarem de fer, això no ho tenim fet però ho hem de tirar-ho
endavant... », però és clar, hem d'entendre que hem
de tenir les infraestructures, sobretot les pluvials, pràcticament
acabades. Estic segura que l'Ajuntament no ha fet tots els deures però
que el govern de la Generalitat tampoc.
Sàpiga que amb nosaltres trobarà, doncs, la col·laboració
per poder aconseguir tot allò que faci falta per millorar la situació
però permeti‚m que li digui que vostès tenen responsabilitats
sense oblidar que l'Ajuntament de Castelldefels, un ajuntament socialista,
que no ha volgut escoltar ni a la plataforma ni els demés grups
parlamentaris o municipals que ha tingut per tal de fer-li veure aquestes
construccions que no eren les més adients, senyor conseller, evidentment,
doncs, que vostè ens respongui quines seran, amb molta més
concreció de fets i de temps, d'aquestes obres hidràuliques
que calen per tal de drenar suficientment totes les avingudes de l'aigua
que van en direcció cap al mar.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies, senyora diputada.
Pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi té la
paraula la diputada senyora Montserrat Tura.
La Sra. Tura i Camafreita
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats,
honorables consellers, en primer lloc, molt bon dia.
Es produeix aquesta sessió de la Comissió de Política
Territorial amb la compareixença dels honorables consellers de Medi
Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques un mes
després dels aiguats en el Baix Llobregat el mes d'octubre, quasi
dos mesos després dels aiguats del mes de setembre en aquell mateix
indret. Per tant, es produeix força dies després que la situació,
diguem-ne, aguda, dramàtica que es produeix sempre a l'entorn d'aquests
aiguats, doncs, s'hagi refredat tot i que encara avui hi han persones que
encara no han pogut tornar a les seves llars per la greu afectació
dels seus habitatges amb els quals ens solidaritzem i diem des d'aquí
que estaria bé que tots els grups, inclosa la intervenció
del govern, doncs, hagués començat amb unes certes paraules
de reconeixement i solidaritat envers aquells afectats per situacions d'aquest
tipus que es troben amb la pèrdua de béns i fins i tot de
la llar que els aixoplugava fins ara.
Però dic això del calendari i del temps, i que fa quasi
dos mesos o un mes perquè m‚agradaria començar dient que
si avui estiguéssim en aquesta situació de catàstrofe
natural que significa, doncs, uns aiguats d'aquestes característiques,
començaria dient: no farem cap crítica, ens posem a disposició
del govern, el nostre grup i totes les nostres persones, recursos humans
i capacitats estan a la disposició del país i dels afectats
per tal de treballar per a resoldre-ho. Per tant, quedi clara aquesta posició.
Ara bé, fa un mes que es van produir aquells aiguats i la compareixença
es produeix, i la compareixença s'ha produït, entenc jo, en
un discurs general que s'ha caracteritzat per dir-nos «tot està
ben fet, tot allò que ha fet la Generalitat és correcte en
tot cas, si han passat coses, és culpa dels altres». I a mi
m‚agradaria començant-los-hi dient «sabem que vivim en un
país mediterrani en el qual aquests fenòmens climatològics
de les tempestes de finals d'estiu i de tardor són molt freqüents,
que aquestes tempestes localment són molt intenses, precisament
perquè ho sabem, perquè ho sabem nosaltres, perquè
ho sabien els nostres pares, les nostres avis, besavis i rebesavis, doncs,
potser es tracta que hagi arribat el moment en què les coses es
facin pensant que aquests fenòmens són recurrents, repetitius
i reiterats, i potser caldria entonar un mea culpa per part de tots, també
per part d'aquelles responsabilitats que la nostra formació pugui
tenir de no fer les coses pensant en un fenomen que ha estat persistent
en el temps a Catalunya i que serà persistent en el temps perquè
tan de bó el canvi climàtic no arribi a afectar greument
el nostre planeta però si el canvi climàtic no es produeix
voldrà dir que el nostre règim pluvial serà el que
ha sigut tota la nostra història i per tant, aquestes pluges es
repetiran. Per què? Doncs perquè per part del conseller de
Medi Ambient se‚ns ha explicat extensament, i la informació mai
és sobrera i l'agraïm però se‚ns ha explicat extensament
tot el que va succeir aquells dies des del punt de vista de la meteorologia,
nosaltres hem comentat vàries vegades i continua essent una proposta
nostra que tenint en compte aquesta climatologia específica hauríem
de crear un esquema dels nostres serveis meteorològics que estudiessin
en profunditat precisament aquests fenòmens de gota freda i de tempestes
de primavera i de tardor o de finals d'estiu que es produeixen tan intensament;
avui no hem fet això, hem explicat tot el que es va produir, els
avisos, els preavisos, per tant, cap administració, cap, ni la local
ni l'autonòmica ni la central poden dir que no van ser avisats,
per tant, això és veritat, això no ho qüestiona
ningú. Ara, quan hem entrat a parlar de la prevenció de les
avingudes i de la delimitació de zones inundables, el conseller
de Medi Ambient hauria d'haver dit i no ho ha dit i per tant, això
fa que ho haguem de dir des de l'oposició, doncs, que el programa
de prevenció d'inundacions, és a dir Inuncat, encara avui
no està homologat. No ho està perquè aquest país,
després de molts anys de democràcia i de quasi vint-i-tres
anys del govern de la seva formació política no ha delimitat
clarament el domini públic hidràulic, no ha fet clarament
la cartografia de planificació dels espais fluvials, no ha determinat
amb claredat les zones inundables. I el document al qual ens ha fet referència
el conseller Espadaler, i que l'ha qualificat de document precís,
i ho dic perquè ha estat una terminologia que ha utilitzat i per
això jo crec que aquest to de cofoïsme en l'explicació
és el ocument de delimitació de zones inundables per a la
redacció de l'Inuncat que té data de juny del 2001, en aquest
document, que jo el tinc a les mans, curiosament, quan parla de la comarca
del Baix Llobregat no hi ha en cap cas ni els municipis de Viladecans,
ni els de Gavà, ni els del Prat, ni els de Castelldefels com a zones
de risc. Per tant, molt, molt precís el document d'entrada no deu
ser i hauríem pogut començar dient: fins i tot en les nostres
previsions i en els documents no ho hem previst prou bé.
Segona qüestió. Ha fet referència a l'únic
pla de prevenció d'avingudes força avançat de les
conques de Catalunya que jo conec i que realment reconec que és
un document molt interessant que és el del Besòs. d'aquest
document n‚hi faig referència a una part molt important que és
que allà es proposen tota una pila de correccions de les infraestructures
que travessen les conques fluvials o les subconques de la conca del Besòs
i en fa responsable directe en els titulars o constructors de les infraestructures.
Per tant, document de la Generalitat, identificació de la titularitat
i la responsabilitat, proposta de correcció d'aquests fets en el
cas de les conques estudiades; entenc que això és aplicable
a totes les conques de Catalunya i per tant, els he de dir clarament que
si això és aplicable en el Besòs deu ser-ho també
aquí a l'hora de repartir responsabilitats que no dubtem que siguin
més d'una.
També se‚ns ha dit una cosa òbvia, però que precisament
perquè és òbvia potser és bo que la repetim,
que és el tema que l'orografia en aquella zona és una orografia
de molt poc pendent que, per tant, com que té molt poc pendent el
desguàs cap el mar és un desguàs difícil que
a vegades, fins i tot, es pot arribar a invertir perquè és
un fenomen típic de les zones daltaiques i que els deltes s'inunden
històricament, si no hi hagués res en aquest delta i en els
altres deltes que tenim a Catalunya, doncs, veuríem com sovint,
amb aquests forts temporals de mar o fortes pluges en l'interior, continentals,
doncs, es produeix una inundació del delta. Per tant, quan actuem
i quan es construeixen infraestructures en aquests espais està clar
que s'hi ha de posar especial, especial atenció i si no s'hi posa
especial, especial atenció aleshores malament anem. I estem davant
d'aquest problema. Si haguéssim sentit per part del nostre grup
una certa autocrítica dient «és veritat que algunes
coses probablement no s'ha fet prou bé i s'han de corregir»,
jo els parlaria amb un to diferent del que utilitzaré a partir d'ara
però en aquests moments els començaré dient: vostès
acaben de contradir el mateix president Jordi Pujol quan pocs dies després
d'aquelles pluges va dir «no s'han de buscar excuses, admeto que
la nit del divendres l'autovia de Castelldefels es va inundar perquè
té un error de construcció», paraules literals i subratllades
del president de la Generalitat.
Correspon exclusivament a la Generalitat de Catalunya millorar els
punts quilomètrics de la C-31 que es van inundar i que van provocar
el caos circulatori durant aquells dies i per tant, amb aquestes afirmacions
vull acabar amb el tira i afluixa que s'ha produït entre un conseller
del meu govern i l'alcalde de Castelldefels. Pujol va tancar les declaracions
dient «quan succeeix una cosa així, això ha de servir
per aprendre la lliçó». No és massa habitual
que jo em faci ressò i assumeixi les paraules del president Jordi
Pujol, no ho faig amb un to oportunista, ho faig perquè em van semblar
d'una extraordinària responsabilitat fetes en aquell moment, em
va semblar que allò havia tancat un debat, que els ciutadans no
podien entendre de cap de les maneres que veient les seves cases inundades
i que havent-se quedat enganxats durant hores i hores en una situació
gravíssima en la xarxa viària d'aquell sector, el que sentien
per la ràdio, per les emissores, per la televisió i pels
diaris és que hi havia un intercanvi d'acusacions entre les autoritats
del món municipal i molt concretament el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques. Per tant, això, conseller,
jo li prego que si més no, tingui present el que va dir el president
del seu govern, que entenc que encara és el president i encara deu
marcar pauta en el que es fa en el govern de Catalunya i estaria bé
que ho continués fent en aquest sentit de contenció i no
pas en el que avui vostè ha tornat a fer aquí.
Un altre signe de poca rigorositat en l'exposició en la qual
ningú n‚és responsable de res, i en aquest cas no correspon
en el govern de la Generalitat però jo en faig menció perquè
veiem fins a quin punt les coses que es poden arribar a dir, i dic no en
calent perquè en calent tothom pot dir coses que no sent o pot donar
informacions no excessivament rigoroses i exactes, però sí
un mes o dos mesos després és bo que sapiguem, nota de premsa
de l'Ajuntament de Gavà que demana explícitament a AENA que
desvinculi la ciutat del caos aeri de l'Aeroport del Prat, els hi resumeixo
perquè no la llegiré del tot, diu: «l‚Ajuntament d'aquesta
ciutat, que és Gavà, mostra la seva sorpresa per l'atribució
d'unes dificultats en la gestió dels vols de l'Aeroport del Prat
a un centre de control aeri que es troba en fase de construcció
i que no estarà acabat fins l'any 2005. I per tant, existeix un
cert desordre en la gestió de l'Aeroport del Prat i de l'aviació
civil en general quan es dóna com a responsable una instal·lació
inexistent encara avui en el nostre terme municipal». O sigui, que
sembla ser que ni tan sols va ser el centre de control aeri de Gavà
el que es va inundar. O sigui que la informació que se‚ns ha donat,
a més de ser, com era el qualificatiu? De no ser precisa, com ens
ha dit el conseller de Medi Ambient, està mancada d'un rigor que
a mi em sembla molt greu en la situació que ens ocupa en aquests
moments.
Certament hi ha un acord, i per tant, els acords jo entenc que són
una senyal de corresponsabilitat i per tant, quan un es corresponsabilitza
amb un altre com a mínim comparteix els triomfs i també els
fracassos. I certament hi ha un acord entre tres nivells d'administració,
Ajuntament de Castelldefels, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics
i Gestió de Residus, i Generalitat de Catalunya, en aquest cas Agència
Catalana de l'Aigua, per tal de millorar el conjunt de col·lectors
generals i de xarxes pluvials en aquesta zona. Em consta que aquestes millores
estaven perfectament delimitades amb finançament determinat, amb
un calendari, pactades i acordades. I no em sembla una actitud de respecte
a les institucions i per tant, de fidelitat institucional que allò
que estava pactat i acordat ara només sigui culpa d'una de les parts.
Per tant, li demano, honorable conseller de Política Territorial,
que es rectifiqui en l'atribució de les seves responsabilitats i
que com a mínim faci una cosa, que jo entenc que és a vegades
molt dura de fer per part d'un alcalde, que és reconèixer
que l'ordenació urbanística que ha fet en el seu municipi
no és la més adequada perquè la situació li
ha demostrat que calia rectificar-ho i almenys, pel que fa a l'Ajuntament
de Castelldefels ˆutilitzo també coses aparegudes a la premsa i
de coneixement generalˆ va paralitzar les llicències d'obres en
aquelles zones que van resultar especialment afectades i per tant, ha anunciat
que no permetrà noves edificacions i ha assumit, per tant, en allò
que li pertoca que és de promoure el planejament urbanístic
en primera instància, cal recordar que en darrera instància
l'aprova la Generalitat i per tant, també en això es corresponsabilitza
i no pot passar la responsabilitat només únicament i exclusiva,
i estrictament en el món municipal, ha acceptat una part de culpa.
En canvi, el que hem sentit avui per part del conseller de Política
Territorial és que l'autopista C -32 estava correctament dissenyada,
correctament executada, correctament construida, la Generalitat ho va fer-ho
tot fantàsticament bé, i en tot cas, el drenatge que resta
per construir no és cosa nostra.
Escolti‚m, de veritat, més enllà dels documents jurídics
ˆmés enllà dels documents jurídicsˆ tot i que ja li
dic que existeixen, que estan acordats, pactats i firmats i per tant, que
hi ha un acord i entenc que en això hi ha una responsabilitat de
la Generalitat de Catalunya de respectar-lo i ser-ne lleial, més
enllà d'això, molt més enllà d'això,
les obres de l'autopista varen concloure construint només un calaix,
que arrancant de la banda de la muntanya, des de la carretera c-245 travessa
l'autopista c-32 i no té cap mena de continuïtat per tant,
ni travessa la línia fèrria, ni travessa l'autovia, ni, evidentment,
es perllonga fins el mar per poder deguassar, ni recull les aigües
de drenatge de la mateixa autopista c-32; informe dels serveis tècnics
respecte la construcció de la c-32. Si en aquest país, en
etapa democràtica i després d'haver hagut d'aguantar que
les coses es fessin molt malament i sense pensar amb les persones, continuem
construint autopistes que no desguassen la seva pròpia aigua pluvial
quan plou, que deixen calaixos en la part inferior de la construcció
d'aquestes infraestructures que recullen aigües d'un costat però
que en són incapaces de portar-les cap enlloc i per tant, que de
ben segur s'acumularan i provocaran problemes quan es produeixin, i que
onze anys després això persisteix exactament igual i no som
capaços d'entonar un mea culpa, aleshores és que estem molt
i molt i molt malament, molt malament. Perquè jo puc arribar a entendre
les presses de posar en funcionament una infraestructura que millora la
circulació en un lloc on es produeixen col·lapses, però
fins i tot els més inexperts en aquests temes saben que quan es
construeix una infraestructura, a més d'adaptar-la a la topografia
i a les condicions climatològiques orogràfiques, etcètera,
etcètera, de la zona, s'han de refer els camins històrics
i per tant, no es pot tallar cap sistema de comunicació i s'ha de
preveure el pas de l'aigua perquè els nostres besavis ja deien:
l'aigua es torna a fer seu allò que algun dia ha sigut seu. I en
aquests aiguats ho hem vist, ara en el Baix Llobregat i moltes altres vegades
ˆmoltes altres vegadesˆ en molts altres indrets.
El govern de Catalunya treballa intensament perquè els efectes
de les pluges siguin els mínims possibles; escolti‚m, a més
de treballar comportin-se com el país espera que es comportin. Perquè
és veritat que a Europa hi ha hagut també danys per pluges
ˆi això m‚ho va dir l'altre dia vostè en la sessió
plenàriaˆ unes pluges diferents, no són pluges com les nostres
en què amb poques hores cauen moltes, moltes, moltes, molts litres
i això fa que totes les escorrenties, tots els torrents, totes les
rieres, tots els desguassos a vegades siguin insuficients i es desbordin
però ho sabem i per tant, com que ho sabem hem de ser capaços
d'adaptar a la nostra acció de govern aquest fet. A Europa cau pluja
durant dies i dies i dies, i els rius van pujant mica en mica, mica en
mica, mica en mica.
Ara, de totes maneres, quan vostè diu «ho analitzen entre
tots, investiguen entre tots com es poden millorar» jo li dic: escolti‚m,
cap problema, de la mateixa manera que m‚he mostrat partidària que
el nostre partit i la nostra capacitat d'intervenció en situació
d'emergència seria immediata, també li dic, en situació
freda, ara que ja ha passat, si vostè vol que ho analitzem entre
tots o que ho investiguem entre tots, proposi‚ns crear una Comissió
d'investigació i ho farem entre tots. Perquè nosaltres en
vàrem proposar una per investigar els fets de les nevades de l'any
passat que vostès han bloquejat fins ara i per tant, que no s'ha
pogut constituir mai. Per tant, aquesta petició d'anàlisi
i d'investigació no s'ha pogut produir mai.
I finalment, ho he deixat pel final perquè em semblava que si
ho feia al principi podia ser molt agre i abans de fer-li les propostes
que crec que ens corresponen com a partit de l'oposició que pretén
ser govern, sisplau, per favor, tot aquest tema de què fa l'oposició
en aquest tipus de situacions ja ho va fer-ho en el Ple i em sembla que
desmereix més encara allò que hagi pogut dir. No només
vostè no té cap mena de culpa i tot està perfectament
fet sinó que qui actua malament és l'oposició. Jo
em sorprenc que encara a hores d'ara no ens hagi fet responsables del fet
que plogui, ho estic esperant d'un moment a l'altre, estic esperant que
d'un moment a l'altre tinguem la culpa fins i tot que plogui. I si en una
actuació com la que avui ha tornat a reiterar, tot i l'avís
del president que no ho fes, no podem plantejar que es reprovi un conseller
que actua d'aquesta manera, aleshores és que vostè està
intentant limitar els drets democràtics que tenim com a grup de
l'oposició. Però a més de reprovar-los, he de dir-los:
no han fet les coses com a nosaltres ens hauria agradat que les fes i com
creiem que li hauria agradat a una part molt i molt important dels ciutadans
i ciutadanes de Catalunya, els dic, novament, escolti‚m, facin un Pla de
prevenció d'avingudes, delimitin el domini públic hidràulic,
facin la cartografia, la planificació, la determinació de
zones inundables, homologuin d'una vegada l'Inuncat, projectin les infraestructures
pensant que vivim en un país mediterrani i que hi han pluges intenses,
projectin-les, i en el cas que aquestes infraestructures no estiguin ben
projectades i tinguin problemes i es demostri quan plou, igual que en una
casa nova es demostra que té goteres quan plou i no quan no plou,
com a mínim ˆcom a mínimˆ surtin davant dels ciutadans i
diguin que hi han errors i que s'ha de corregir; no facin, novament, això
que ja va fer l'altre dia i això que ha tornat a intentar fer avui
de dir: «no hem après res perquè nosaltres ja ho tenim
tot après, ningú ens pot ensenyar res» perquè
tots tenim coses per aprendre i vostè també, senyor conseller.
El president
Gràcies, senyora diputada.
Finalment, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió
té la paraula el diputat senyor Josep Rull.
El Sr. Rull i Andreu
Sí, gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats,
honorables consellers.
En primer terme agrair-los la seva compareixença avui aquí.
Jo m‚agradaria començar, doncs, fent referència a la naturalesa
d'aquesta sessió informativa. Una sessió informativa, una
compareixença que no ha estat demanada per cap grup d'aquesta cambra
sinó que es produeix bàsicament per petició del mateix
govern i amb una immediatesa, no sé quan va entrar exactament a
registre, però que ha permès que pel que fa al funcionament
d'aquesta Comissió de Política Territorial que va extraordinàriament
apretada, doncs, hi ha hagut una compareixença pràcticament
imminent per retre comptes, per explicar exactament quina és la
posició del govern en relació a aquesta qüestió.
Per tant, com a Grup Parlamentari de Convergència i Unió,
evidentment que hem de valorar aquesta predisposició del govern
a retre comptes perquè hi ha hagut una situació anormal i
una situació d'un funcionament irregular de determinades infraestructures
amb uns perjudicis concrets amb ciutadans concrets i per tant, la primera
institució d'aquest país, el Parlament de Catalunya, havia
de tenir una sessió que és la que estem tenint en aquests
moments per retre aquests comptes i considerem que és extraordinàriament
saludable des d'un punt de vista d'activitat parlamentària i de
democràcia parlamentària.
Escoltant la darrera intervenció de la senyora Tura he tingut
la sensació que hem assistit a dues compareixences diferents, a
dues sessions informatives diferents. Jo m‚he apuntat unes paraules del
conseller Puig que bàsicament diu: «hem de ser capaços
d'analitzar les causes concretes ˆi al llarg d'aquesta compareixença
s'han intentat apuntar els diversos extremsˆ què és el que
va fallar i per què, i d'això treure‚n un aprenentatge concret»
i per tant, escolti vostè ha acabat, em sembla, i de les seves paraules,
senyora Tura, se‚n pot derivar o que no ha escoltat o que hem assistit
realment a dues compareixences diferents perquè la voluntat d'aquesta
sessió informativa ha sigut justament aquesta. Davant d'una situació
d'excepcionalitat que ningú no ha estat capaç de qüestionar
ni de negar, davant d'una situació d'excepcionalitat el que hem
de veure i el que hem de debatre avui és si hi va haver els mecanismes
de previsió escaients, els instruments de planificació adequats,
si hi ha uns dèficits estructurals i com els hem de corregir si
és que existeixen, situar-nos perfectament en la distribució
de competències entre les diverses administracions que hi concorren,
l'Administració General de l'Estat, l'Administració de la
Generalitat i l'Administració Local, i això considerem des
de Convergència i Unió que és un exercici extraordinàriament
saludable, i que no vol dir plantejar compartiments estancs sinó
anar a buscar, doncs, solucions compartides que és el que han plantejat
els dos consellers. Tot allò que fa referència a prevenció,
i evidentment, en l'actuació en el mateix moment. No hi ha entrat
pràcticament cap dels grups parlamentaris i en tot cas, si s'hi
ha entrat ha sigut per dir que l'actuació en aquest cas d'emergències
va ser l'adequada des d'un punt de vista d'advertiments i des d'un punt
de vista d'actuació en aquell moment, cosa que tinc la sensació
ˆtinc la sensacióˆ que l'endemà mateix que es produeix aquesta
situació, doncs, les intervencions d'alguns dels portaveus de grups
de l'oposició a través de mitjans de comunicació no
anaven en aquesta línia. Suposo que el pas del temps fa que les
coses es vagin ubicant i es vagin ressituant i per tant, des del nostre
grup parlamentari, doncs, agraïm que avui concretament en aquest punt
es reconegui exactament quina va ser la feina del govern.
S‚ha parlat, doncs, de planificació, de previsió. Fa
un parell d'anys vam tenir la possibilitat en aquest mateix Parlament a
la Comissió de la Sindicatura del Síndic de Greuges, doncs,
de tenir una sessió monogràfica sobre inundacions, sobre
zones inundables, i aleshores el Síndic de Greuges en el seu informe
de l'any 2000 demanava al govern dos temes concretament, i amb la senyora
Marta Camps vam tenir la possibilitat de parlar-ne a fons, no? Per una
banda, la delimitació de les zones inundables amb l'objectiu que
s'homologués l'Inuncat, parèntesi, l'Inuncat, i vostès
ho saben perfectament, i també ho hem discutit a la Comissió
de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, l'Inuncat és operatiu
des de l'any 1997, des de l'any que s'aprova i entra en vigor, i l'homologació
no va en perjudici de la capacitat operativa de l'Inuncat, i això
s'ha de dir, i això hem de ser capaços d'explicar-ho i de
reconèixer-ho; per una banda, doncs, tanco el parèntesi,
el Síndic de Greuges demanava que l'Administració Hidràulica
de Catalunya delimités les zones inundables, i per altra banda ˆi
aquest Parlament n‚ha estat corresponsable i n‚ha estat un actor de primer
nivellˆ que es legislés en matèria d'urbanisme per tal d'evitar
l'ocupació de les zones inundables. En el mateix informe, en la
mateixa memòria de l'any 2001 el Síndic de Greuges es felicita
perquè amb els dos elements, doncs, s'ha avançat i vostès
ho tenen, la delimitació de les zones inundables, hi va haver una
compareixença específica en aquest punt, es va fer un petit
esbós, que és el que vostès tenen, un petit resum
d'allò que es va plantejar però de cara a l'homologació
que s'ha de fer a nivell del govern general de l'Estat en relació
a l'Inuncat, evidentment, les dades són les necessàries i
les suficients perquè es dugui a terme aquesta homologació.
Per tant, des d'un punt de vista de l'Administració Hidràulica
de Catalunya això s'ha complert. I des d'un punt de vista d'urbanisme,
doncs, afortunadament, aquesta nova llei de l'urbanisme, doncs, d'una manera
molt concreta prohibeix taxativament urbanitzar i edificar en zones inundables
per a la seguretat de les persones i estableix la tramitació a les
figures de planejament en els quals caldrà un informe de l'Agència
Catalana de l'Aigua. Per tant, a vegades fa la sensació, doncs,
que... i això ja els ho deia en una interpel·lació
que es va suscitar, que va suscitar un company del grup parlamentari seu,
el senyor Nel·lo. També agraïm que avui vostès
mateixos diguin «home, nosaltres governem el territori i justament
els nostres ajuntaments han tingut una actuació que no és
neutral en relació a aquest tema que avui estem parlant i estem
discutint», a vegades, torno a repetir, tenim una mica la sensació
que això va per aquí. I el que segur que no pot ser és
utilitzar aquestes catàstrofes com a armes llencíboles, no
es poden utilitzar de cap de les maneres. I això, evidentment, no
ha d'anar en detriment de la distribució de competències
a veure què és el que ha passat a fons.
Per tant, el nostre grup parlamentari considera que les dues compareixences,
les dues intervencions han estat àmplies, han estat concretes, han
fet la diagnosi del que va passar però el que és més
important que és que sobretot han establert quins són els
mecanismes perquè de cara a properes ocasions, en properes situacions
d'excepcionalitat ens anem acostant cap a aquesta reducció del risc.
Jo em sembla que és de lloar el que ha plantejat el conseller
Puig en el sentit de dir, escolti, no enganyem a la gent. El risc zero
és implantejable. Jo crec que això és una expressió,
doncs, home, de maduresa política. El que sí que ha de fer
el govern, i és el que han explicat els dos consellers, és
establir tots els mecanismes per poder-nos acostar a aquest nivell de risc
zero. I les dues coses són perfectament compatibles, les dues coses
ˆtal com ha quedat reflectit en aquesta intervencióˆ són
perfectament casables, adequables. Per tant, jo em sembla que tindríem
una bona sessió informativa si som capaços finalment entre
tots d'avaluar quines han estat aquestes causes en la línia que
ja plantejava el govern, què és el que va fallar i sobretot,
donar a aquestes respostes i aprofundir amb aquestes respostes que els
dos consellers ja han apuntat.
Gràcies, doncs, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat, senyor Rull.
Correspondria ara als consellers, als honorables consellers respondre.
En primer lloc serà el conseller, l'honorable conseller de Medi
Ambient, senyor Ramon Espadaler. Té la paraula.
El conseller de Medi Ambient
Sí, moltes gràcies, senyor president. Permeti‚m que comenci
manifestant una certa sorpresa. Sorprèn que es demani una Comissió
d'investigació quan es fa aquesta compareixença sobre uns
fets esdevinguts el 8, 9 i 10 d'octubre, a sol·licitud del govern,
l'11 d'octubre per tant, escolti, estem aquí evidentment per debatre,
per escoltar, per aprendre i per corregir tot allò que calgui debatre,
aprendre, escoltar i corregir. Tant és així, tant és
així que en aquells casos en què des del diàleg, en
el marc del Consell d'Administració de l'Agència Catalana
de l'Aigua en uns casos i en altres marcs, en altres ocasions se‚ns ha
traslladat des de l'Entitat, per exemple, Metropolitana de Serveis Hidràulics
i Tractament de Residus que no es podien fer les obres tal com havien estat
signades, doncs, en un primer conveni perquè hi havia una falta
de finançament, perquè hi havia uns desajustaments, tant
és així, tant és la nostra voluntat d'acordar, de
pactar i de posar-nos a resoldre els problemes, tant és així,
que tan bon punt això se‚ns demana hi hem donat una resposta, una
resposta gairebé automàtica. Hi ha un primer conveni, hi
ha una sol·licitud, doncs, de perfectir aquest conveni, de millorar-ne,
de canviar-ne alguns aspectes, també de major aportació de
fons des de l'Agència Catalana de l'Aigua per resoldre, sens dubte,
el tema específic de Castelldefels, els temes dels col·lectors
pluvials, tant és així que quan hi ha aquesta sol·licitud
un cop signat el conveni, el que fa aquest govern que vostè diu
que no escolta, que no planifica, que no sé quantes coses més,
és, d'acord amb l'Entitat Metropolitana, per tant, d'acord amb l'Ajuntament,
donar resposta, signant un segon conveni, i posant fil a l'agulla. Estem
davant d'un tema complex, molt complex, i que hi han responsabilitats del
govern, segur que hi són, no les hem defugit mai si no no hauríem
signat el conveni i no hauríem anat, fins i tot, més enllà,
més enllà del que és la nostra estricta obligació
legal, [lleiamable#] en el que fa el finançament de pluvials. Hem
anat molt més enllà fins i tot del 25% del que estaríem
obligats per llei. Per què? Perquè ens en sentim i perquè
en som responsables. Aquesta responsabilitat l'entomem i l'exercim, evidentment,
però no ho oblidem, estem amb un tema complex que hi han responsabilitats
compartides. I agraeixo les paraules que vostè ens ha llegit de
l'alcalde de Castelldefels en el sentit de dir, escolti, també per
aquí hi ha una part de responsabilitat i ara fa no sé què,
detura les llicències, que em sembla magnífic. Aquesta responsabilitat
en qualsevol cas i com a mínim és compartida i no té
sentit que comencem a fer segons quines actuacions des de l'Agència
Catalana de l'Aigua si no hi ha la capilaritat i si no hi ha la resposta,
doncs, també per part de l'Ajuntament. I en aquest sentit hem trobat
ˆhem trobatˆ un punt d'acord, que a més a més l'hem canviat
i l'hem millorat perquè hi ha aquesta voluntat, aquesta assumpció
de responsabilitats també, evidentment, des de la part del govern
de la Generalitat. I això és i continuarà essent així.
Hi ha un marc que és el marc de l'Agència Catalana de l'Aigua
i aquests... ho lamento, no he portat les actes, doncs, dels debats, entre
cometes, o de quin va ser l'esperit de tots i cadascun dels representants
assentats a l'entorn de la taula del Consell d'Administració de
l'Agència Catalana de l'Aigua a l'hora de plantejar el tema, de
donar resposta en l'àmbit metropolità al repte que tenim,
certament, per davant i que ˆ insisteixoˆ el govern de la Generalitat no
defuig, doncs, de donar resposta als problemes d'inundabilitat que hi han.
S‚han fet altres referències, jo intentaré donar-hi resposta
i si queda alguna cosa al calaix entenc, senyor president, que hi ha un
segon torn per tant, tindríem possibilitat, doncs, de millorar.
Hi ha una referència constant, en part ha estat resposta i li agraeixo
pel diputat senyor Rull sobre l'operativitat de l'Inuncat i sobre el que
s'ha fet i que és important, que s'han definit perfectament les
zones inundables i que a més a més s'ha presentat en aquesta
cambra i que això és una qüestió operativa i
que hi ha un nivell encara de més precisió, en concret en
l'àmbit del Besòs, del Llobregat, de la riera de Marganell,
de la riera de Bisbal, etcètera, etcètera, li he llegit en
el meu primer torn d'intervenció que aquí hem anat encara
una mica més enllà. Per què? Perquè hem prioritzat,
perquè hem prioritzat escoltant i perquè hem prioritzat posant
l'accent allà on havíem detectat que hi havia els problemes.
I allà on havíem detectat que hi havia els problemes és
on hem començat a fer aquest àmbit de més precisió.
I la paraula «precisió» l'he utilitzat en aquest context
i en aquests termes perquè, a més a més, això
va ser acordat en el marc del Consell d'Administració de l'Agència
Catalana de l'Aigua que em sembla que és una dada prou i prou important.
Em sorprenen també altres... no sé si insinuacions, senyora
Font, en relació, doncs, que si els estudis d'impacte ambiental.
Miri, els estudis d'impacte ambiental i les valoracions d'impacte ambiental
corresponen a cadascú allò seu, correspon a qui fa les infraestructures,
en el cas de l'Estat fer aquests informes, i vostè sap i segur que
li consta, doncs, que des de la responsabilitat que tenim en algunes de
les infraestructures que s'estan fent estem empenyent a fer aquests estudis,
siguin rigorosos, es facin, es portin a terme, es facin les Comissions
de seguiment i es treballi en coherència i conseqüentment.
Per tant, a cadascú qui li pertoqui la responsabilitat i, escolti,
faci‚s una pregunta, és que vostè diu «escolti, és
que hi ha la sensació, doncs, que s'aproven alguns estudis d'impacte
ambiental i és curiós que els que fa la mateixa Administració...»,
no s'ha preguntat que probablement amb el temps que portem fent infraestructures
cada vegada els projectes ja interioritzen més tots els criteris?
No podria ser que els tècnics d'aquest país a l'hora de redactar
un projecte cada vegada tinguessin més interioritzats quins són
els criteris mediambientals? Perquè li he explicat al llarg de la
compareixença. Estem donant criteris al servei dels tècnics,
dels ajuntaments, criteris certament rigorosos en l'àmbit, doncs,
de les zones inundables, del domini públic hidràulic, i els
tenim ˆclar i catalàˆ penjats a Internet en alguns casos i en l'altre
està a la impremta, a la impremta i per tant, arribarà a
tots els ajuntaments. No se li ha acudit pensar que probablement cada vegada
fem allò que tots hem de fer i volem fer que és portar la
previsió i portar el respecte al medi ambient en origen mateix,
en la planificació? Podria ser així i aquesta és la
visió que com a mínim tenim des del govern, no, no... i estic
segur i ho veig per la cara, doncs, que aquí tenim, certament, algunes
discrepàncies, no? «En relació, home, diu, escolti,
és que amb algunes actuacions que es fan a dintre del domini públic,
en no sé quines rieres...», miri, el Departament de Medi Ambient
ha sigut conseqüent i coherent amb això, ha portat l'obra a
Fiscalia ˆha portat l'obra a Fiscaliaˆ, ho ha fet el Departament de Medi
Ambient, no ho ha fet un grup parlamentari ni no sé..., no sé
qui ho ha fet, el Departament de Medi Ambient. I com ho ha fet? Doncs,
amb una obra en concret que no cal pas que esmentem, ho farà amb
tantes casuístiques com es donin d'aquestes perquè és
la nostra responsabilitat i no l'hem defugit, i evidentment no la defugirem
mai.
«El sector agrari, els pagesos fa no sé quan de temps
que demanen reunions... » Jo he tingut reunions no fa pas massa dies,
doncs, just després de l'aiguat amb representants, en aquest cas
d'Unió de Pagesos, en què s'ha manifestat molt clarament
quins eren els punts crítics que ells hi veien i quines eren les
demandes que hi havien en relació, doncs, a netejar alguns cursos.
És tan senzill com que, no em girin ara les paraules, però
és tan senzill com que a través de l'Ajuntament, que és
a qui li correspon fer-ho, sol·licitin això i en el programa
marc que tenim, doncs, de neteja i conservació, i no em girin les
paraules, no estic dient «és que no estem fent això
perquè l'Ajuntament no ens ho ha demanat», no, no, no. Els
hem dit, escoltin, això no ens ho poden demanar directament, si
ens ho fan a través de l'Ajuntament això funcionarà
i anirà així, no és menys cert que en alguns casos
també se‚ns ha manifestat per part d'algun sindicat agrari, doncs,
que no troben una interlocució i aquí nosaltres ni hi entrem
ni sortim però influïa, doncs, en d'altres àmbits com
pot ser l'Entitat Metropolitana i això se‚ns ha manifestat i aquest
és un tema que no és de la nostra incumbència i parlem,
parlarem tantes vegades com convingui i donarem resposta, evidentment,
en el sector agrari. I de reunions n‚hi han hagut tantes com se n‚han demanat
ˆtantes com se n‚han demanatˆ, ni més ni menys.
Hi han altres aspectes que probablement em deixo, en qualsevol cas
cediria la paraula al conseller de Política Territorial i portantveu,
i, o bé en aquest mateix torn o en el torn de la rèplica,
amb molt de gust, doncs, anirem donant resposta si m‚he deixat alguna qüestió
al tinter, que en essència és... a veure, no anem a demanar
comissions d'investigació quan el que estem fent aquí és
perquè va demanar el govern que encara, que encara està en
una situació prou complexa el dia 11 d'octubre. Estem aquí
perquè el govern el dia 11 d'octubre va demanar que volia venir
aquí a donar explicacions de com havien funcionat les coses. Segona,
tenim els marcs de conservació, tenim els convenis; que evidentment
que els farem i evidentment que hi ha aquesta lleialtat institucional,
tant és així que quan amb un conveni signat se‚ns diu, home,
no serà operatiu perquè tindrem problemes, doncs el canviem.
Permeti‚m, si cal que canviem algun altre aspecte d'aquest conveni i cal
que alterem alguna de les obres o que modifiquem algun calendari, escolti,
oberts a fer-ho, faltaria més. El que se‚ns demana és que
donem respostes i les donarem, i les donarem. Ara, no ho perdem de vista,
eh? Estem davant d'un fet excepcional, no és normal que en dues
ocasions, en menys d'un mes, tinguem aquest problema, és un fet
excepcional i si no ens mirem el que està passant en tot el nostre
entorn europeu; i segon, estem davant d'un fet complex. I que hi han responsabilitats?
Segurament de tots, segurament de tots, i segurament no són ni del
govern de la Generalitat ni dels ajuntaments democràtics, probablement
venim de molt més endarrera i per tant, estem donant resposta sobre
el terreny, concretant els eixos, el finançament i la programació
de quines han de ser aquestes actuacions.
Gràcies, senyor president.
El president
Moltes gràcies, honorable conseller. També per respondre
té la paraula l'honorable conseller de Política Territorial,
senyor Felip Puig.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies, senyores
diputades, senyors diputats.
Intentaré contestar algunes de les coses que de manera puntual
s'han exposat o s'han interrogat o qüestionat en el Govern, i també
hi afegiré alguna reflexions complementàries.
Em consta que hi ha diàleg amb els pagesos i els sectors afectats
amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca des del primer moment.
Em consta també que amb el Departament de Medi Ambient se n‚ha parlat,
per part de sectors representatius d'aquest sector, i igualment em consta
i puc anunciar que tant des del Departament de Governació pel que
fa a l'anàlisi dels danys patrimonials públics com també
des del Departament de Benestar Social i d'Economia, doncs, s'està
acabant d'analitzar quines possibles ajudes, des d'un punt de vista institucional
i des d'un punt de vista personal, es poden arbitrar més enllà
de les compensacions que puguin ser objecte de reclamació o d'obtenció
a través dels sistemes d'assegurances que les persones o les empreses
puguin exercitar. Jo haig de manifestar que creiem, que creiem que sí
que tenim una visió global del territori, que l'estem impulsant,
i d'una manera més intensa i decidida en els darrers anys com a
conseqüència del fet que hem entès entre tots plegats
que hem aconseguit superar bona part dels dèficits que vàrem
heretar tots junts amb la recuperació de les institucions democràtiques
i dels mecanismes per fer front a les mancances heretades del territori
i d'un desenvolupament urbanístic que abans dels anys 80, doncs,
ens ha comportat que el nostre país sigui com és; i que,
en aquests moments, a través del desenvolupament intens dels diferents
plans territorials parcials i de diferents mecanismes que a caràcter
legislatiu aquest Parlament també ha impulsat en els darrers mesos
i en els darrers anys, tindrem nous i millors mecanismes per planificar
i per modelar el nostre desenvolupament futur.
A vegades, i m‚han de disculpar perquè a vegades sembla com
si només la dialèctica política la poguessin tenir
els grups parlamentaris, i el Govern no pogués de tant en tant contestar.
Jo també m‚interrogo, senyora Bet Font, que aquesta visió
que podem compartir o podem divergir sobre com ens hem de desenvolupar
urbanísticament, doncs, que és evidentment que és
complex el desenvolupament urbanístic en el nostre territori per
moltes qüestions. I que també la visió global o nacional
i la visió local, doncs, a vegades tenen diferents focus d'observació,
no? En aquests moments l'únic municipi que ens està demanant
encara per dificultats urbanístiques comprensibles en el territori
d'una visió local i concreta però desenvolupaments urbanístics
els quals avui des d'Urbanisme i des del Departament, doncs, intentem reconduir
aquestes tensions o aquestes propostes és Sant Vicens dels Horts,
amb un intent d'aproximar desenvolupaments urbanístics a prop de
la llera del riu, excessivament a prop com a ocupació de noves planes
que creiem que no només des d'un punt de vista paisatgístic
sinó des d'un punt de vista de model de desenvolupament. I aquesta
dialèctica és complexa a vegades i no la reflectim prou bé
entre els debats entre l'oposició i el govern però a mi m‚agradaria
que tinguéssim també una major dimensió de la complexitat
que tenim amb el respecte degut a l'autonomia local, que permanentment
se‚ns exigeix al govern, i amb aquest equilibri que hem anat aconseguint
en els darrers anys i que la nova Llei d'urbanisme preveu també
d'intentar fer passos importants en aquest sentit pel que fa a la planificació
i al desenvolupament urbanístic entre l'Administració del
Govern i les administracions locals.
Nosaltres intentem posar tots els mecanismes perquè les construccions
de les noves infraestructures disposin de tots els estudis tècnics
i de totes les garanties perquè s'efectuïn amb correcció
i amb garanties. Tots els estudis d'impacte ambiental que s'ha de fer es
desenvolupen però volem anar més lluny també amb aquest
esperit que vostès també recullen i que tots plegats tenim,
sense anar més lluny, abans d'ahir vàrem presentar un avantprojecte
de llei de mobilitat, un avantprojecte de llei que esperem que sigui tramitat
per aquest Parlament tan bon punt disposi dels informes corresponents per
poder-se trametre des del govern i debatre en el marc d'aquest Parlament.
Aquesta Llei de mobilitat, més enllà de lligar planificació
territorial i desenvolupament urbanístic amb el desenvolupament
dels plans infraestructurals i del desenvolupament de les xarxes d'infraestructures
que cal construir en el municipi, perdó, en el territori, incorpora
mecanismes, incorpora mecanismes de major necessitat de previsió
i de planificació. I creiem que els plans sectorials d'infraestructures
com els nous plans de carreteres, els plans de ferrocarrils o els plans
d'aeroports o els plans que estem en aquests moments desenvolupant i planificant
i preveient cal, i aquesta llei així ho proposarà, que siguin
sotmesos també ja no només als seus projectes de desplegament
sinó als seus anàlisis de planificació o l'avaluació
estratègica ambiental. I que cal, també, que aquestes infraestructures
comportin també major rigor des d'un punt de vista de desplegament
i d'ocupació del territori. I que cal també que els estudis
urbanístics i els nous plans d'ocupació del territori incorporin
prèviament estudis de mobilitat generada per tal que les infraestructures
no siguin una conseqüència del desenvolupament sinó
que quan estiguem planificant aquest desenvolupament incorporem ja aquesta
visió de les demandes de mobilitat i de les infraestructures que
caldrà construir prèviament o paral·lela, no a posterioritat
d'aquestes nous models. Això és el que estem en aquests moments
impulsant i és un debat irreflexiu que avui també s'està
fent tot Europa, i aquesta Llei de mobilitat, que espero que aquest Parlament
aprovi, creiem i intuïm que amb el suport i amb la valoració
de tothom pot ser un llei també una vegada més pionera des
de Catalunya i un referent de nous mecanismes de planificació que
avui s'estan proposant també des de les noves directives europees.
Per tant, no descobrim però sí que entre tots fem esforços
per innovar, volem anar cap aquí.
Ara, hem de procurar no construir amb deficiències les infraestructures,
ho estem intentant, a vegades es produeixen defectes que hem de corregir
però també dir clarament que no hem de dir que no automàticament
a les necessitats de noves infraestructures quan aquestes es plantegen
i es posen sobre la taula. En tot cas el que cal és analitzar-les
i construir-les correctament.
El senyor Vendrell ens ha fet una pregunta retòrica però
que jo la hi agafo, senyor Vendrell, i la passo de la casuística
a la generalització. Per què no estava feta determinada infraestructura?
Per què algunes infraestructures d'aquest país encara no
s'han fet amb més celeritat? M‚agrada aquesta pregunta, senyor Vendrell.
I crec que la podríem compartir aquesta pregunta, i crec que ens
podríem analitzar dels motius pels quals amb alguns moments que
necessitem noves infraestructures no anem més de pressa a l'hora
de materialitzar-les, perquè hi han debats legítims sobre
el model de territori i el model de desenvolupament que tenim. Però
a vegades també hi han actituds, no només per part del govern,
que també actua, evidentment, i pren la iniciativa sinó a
vegades també pels grups polítics de l'oposició o
pels grups polítics que estan en els governs institucionals legítims
d'aquest país que també, doncs, es pregunten o s'inquireixen
si cal fer o no cal fer una determinada infraestructura. Creiem que hem
d'impulsar un desenvolupament infraestructural d'una manera més
intensa al Baix Llobregat. I amb tota modèstia però amb tota
contundència vull dir que en la meva condició d'anterior
conseller de Medi Ambient vaig tenir l'oportunitat, gràcies a l'impuls
conjunt de les administracions precedents de la Generalitat i dels ajuntaments
i de l'Entitat Metropolitana, de ser jo qui signés un conveni molt
important per desplegar les infraestructures de col·lectors i d'interceptors
de pluvials a la regió metropolitana l'any 2001, un conveni que
supera els deu mil milions de pessetes d'inversió per col·laborar
amb les entitats metropolitanes i amb els ajuntaments a desplegar-les.
Convenis que a més, el conseller de Medi Ambient ha desplegat i
ha desenvolupat i ha ampliat les obligacions que estrictament la Llei d'ordenació,
gestió i tributació de l'aigua contemplava i contempla com
a d'obligació d'aportació financera per part de la Generalitat.
Per tant, amb aquest ànim i amb aquest esperit li dic que nosaltres
estem actuant.
I també li haig de dir que malgrat l'herència, que no
pot ser una herència a benefici d'inventari la que hem rebut tots
plegats als anys 80 del desenvolupament amb alguns punts caòtic
i amb alguns punts, doncs, no prou correcte, evidentment, per manca de
mecanismes de control al desenvolupament urbanístic del país,
però que hem rebut entre tots, jo crec que des d'aleshores entre
tots hem fet un esforç, entre tots hem fet un esforç molt
important de racionalització, de superació, de recuperació
de dèficits i de desenvolupament més ordenat des d'un punt
de vista del creixement que nosaltres hem anat tenint.
I deixin-me que faci una referència històrica. l'any
1935 en aquest país vostè sap qui governava, senyor Vendrell.
En el Pla Territorial d'Obres Públiques de l'any 35 es preveia un
autopista que anava de Tiana a Castelldefels. Em refereixo que els models
de desenvolupament del territori, no cal que citi a Victoriano Muñoz
Oms però, les infraestructures que necessita aquest país
fins i tot vostès fa molts anys les van dibuixar, i tenim encara
necessitat de desenvolupar noves i més i millors infraestructures
però aquest és el model de desenvolupament que entre tots
anem perfeccionant i que és evidentment, com tot, és perfectible
però que cal que assumim que el delta del Llobregat, el delta del
Llobregat ha estat tradicionalment un lloc d'expansió, d'acolliment
d'iniciatives, de tensió molt sovint en detriment de les activitats
tradicionals però que per les dificultat orogràfiques i geogràfiques
del nostre territori ha concentrat una acumulació d'infraestructures
estratègiques, transcendentals pel país que hem d'intentar
acollir amb la major de les capacitats de planificació i de concertació
de l'acció institucional entre el Govern de l'Estat, el Govern de
la Generalitat i els ajuntaments metropolitans.
L‚estudi d'impacte ambiental de la c-32 ha sigut objecte d'alguna referència.
Els haig de dir que en tot cas, primer distingir i recordar que una cosa
és el procediment reglat administrativament per la declaració
de l'impacte ambiental i l'altra els estudis i les avaluacions de l'impacte
ambiental que es van efectuar al voltant de la carretera de l'autopista
c-32. És cert que uns determinats trams de l'autopista c-32 no es
van sotmetre inicialment al tràmit d'avaluació d'impacte
ambiental, és cert. Per quina raó? La raó fou perquè
estrictament i des d'un punt de vista legal, i des d'un punt de vista d'obligatorietat
normativa el projecte va iniciar-se amb anterioritat, amb bastant anterioritat
a l'entrada en vigor de la normativa que regulava quins tipus de projectes
s'havien de sotmetre a aquest procediment. I per aquest motiu el Consell
Executiu el va eximir en aquell moment del tràmit necessari per
fer la declaració d'impacte ambiental.
Això no significà en el seu moment que no es realitzés
un estudi ambiental i que s'adoptessin les mesures corresponents. l'annex
número 10 del document que es va sotmetre a informació pública
d'aquest projecte d'autopista era precisament l'estudi d'impacte ambiental,
amb independència de la seva tramitació administrativa de
la declaració. En l'estudi del tràmit d'informació
pública, a més, la Diputació de Barcelona va presentar
encara un altre estudi d'impacte ambiental, per la zona bàsicament
de l'espai natural del Garraf, es van incorporar al projecte. I és
veritat que a conseqüència d'algunes reclamacions la Comissió
Europea a posteriori va considerar la necessitat que aquest projecte es
sotmetés al tràmit administratiu d'avaluació d'impacte
ambiental.
Hi han vegades que les decisions de les administracions, en diferents
àmbits, doncs, poden ser contradictòries, la Generalitat
va assumir aquest mandat de la Comissió Europea, es va tramitar
l'estudi d'impacte ambiental ja existent, es va obtenir la declaració
d'impacte ambiental per part de l'autoritat competent, el Departament de
Medi Ambient, i es va establir, a més, un programa d'obres que establia
la realització de les obres en zones potencialment condicionades
per la declaració d'impacte al fet que aquesta a més es produís.
Vull dir, doncs, per tant, que en aquest cas no va haver-hi cap deixadesa
en aquest sentit, només una diferència d'interpretació
entre el que deia la Comissió Europea i la Generalitat però
és més, ˆintentem a més arribar al fons de les coses
i a la realitat material i concretaˆ aquest tram que no va tenir declaració
d'impacte ambiental era el tram entre Castelldefels i Sitges, no pas el
tram afectat per les inundacions que sí que va tenir el tràmit
de declaració d'impacte ambiental corresponent amb els terminis
preceptius i sense haver vulnerat en cap cas en aquest punt concret l'autopista
aquesta declaració.
El centre de control aeri és un centre de control aeri d'aviació
regional de la regió est i està situat al Prat del Llobregat.
El nou centre de control aeri és el que està situat i estarà
situat i ja està en construcció a Gavà. Aquest és
un centre que com he dit..., sí el nou centre de control aeri s'està
executant en aquests moments i estarà situat al terme municipal
de Gavà. l'actual, el que s'ha inundat i que, segons les informacions
que evidentment vostès saben tan bé com nosaltres que desitjaríem
també si més no, coparticipar amb la seva gestió i
control però avui no és possible; segons les informacions
que se‚ns han facilitat per part d'AENA i per part de l'Administració
de l'Estat és que aquest centre sí que estava operatiu i
que va ser un dels que van produir un col·lapse no només
a l'Aeroport del Prat sinó en tot el que és trànsit
aeri d'aquesta regió.
Aquest centre de control aeri es va construir l'any 79 i es va ampliar
l'any 88. Jo, en cap moment he utilitzat la paraula ni avui, ni fa un mes,
ni fa dos mesos de culpes ni de responsabilitats. En tot cas, la responsabilitat
per superar això és de tots i el Govern de la Generalitat
la primera, i per superar mancances i dèficits, la primera, i per
tirar endavant encara noves col·laboracions amb tots els ajuntaments
i entitats per intentar superar alguns dèficits i mancances, els
primers. Jo només vull deixar constància que l'any 88 AENA
estava gestionada per un govern que estava regit per qui estava regit,
i en aquell any, l'any 88, es va ampliar aquest centre amb una zona que
se sabia que era inundable i es van fer les obres que es van fer. I constato,
no imputo ni acuso ni culpabilitzo, només constato.
Li agraeixo, senyora Dolors Montserrat, que hagi fet aquesta apel·lació,
que el seu grup, i és veritat, que des de fa bastants anys ha tingut
una actitud responsable en el cas de situacions com les que ens han sobrevingut
el mes d'octubre passat o el mes de setembre. De totes maneres deixin-me
que li digui quines són les administracions responsables? No tant
dels anys que també, segurament, la no-acció o la no-celeritat
amb superar alguns dèficits. Doncs, és evident que la Generalitat
de Catalunya hauria pogut fer coses més de pressa de les que en
aquests moments estem fent, els ajuntaments també i l'Estat també,
AENA, Renfe... en definitiva, totes les administracions. No hi ha avui
cap administració que pugui donar resposta a totes les necessitats
tant heretades com de futur i per tant, sí que és veritat
que hem de prioritzar com ho hem fet i com esperem poder-ho continuar fent
en el futur en bona col·laboració.
I li vull citar un altre exemple de bona col·laboració
que el conseller de Medi Ambient ha citat. «L‚any 2000 van haver-hi
unes inundacions molt importants al Baix Penedès, a la zona del
Vendrell, barris inundats, damnificacions molt importants, barris que vàrem
poder visitar i que vàrem poder constatar. Es van fer unes obres
molt importants amb escassament un any i mig, el torrent del Lluc, i amb
una bona col·laboració institucional, amb l'Ajuntament, amb
la Generalitat, amb el Govern de l'Estat. s'ha modificat un pont de Renfe,
s'ha modificat la canalització d'un torrent, hi han tornat a haver-hi
aiguats tan o més importants i no s'ha produït ni un sol dany,
cal encara corregir alguna actuació a la platja». Vull dir
que també actuem i també estem corregint mancances que amb
la col·laboració de tothom podem, repeteixo, donar bons resultats,
com es produeix malgrat la celeritat a les rieres del Maresme, com s'ha
produït a les rieres del Bages al Baix Llobregat, del Bages al Baix
Llobregat com a conseqüència també d'anteriors episodis
d'aiguat.
Vostè ha fet referència també a les modificacions
urbanístiques. Vull dir-li que totes les modificacions urbanístiques
que s'han donat en aquest sector, sobretot a Castelldefels, han estat permanentment
escoltades i estudiades, informades per part de la Comissió d'Urbanisme
de Barcelona que és a qui pertoca, evidentment, la seva aprovació
definitiva. Que, fins i tot, la Comissió d'Urbanisme, quan té
coneixement de l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització,
que no controla i que només se l'informa a vegades o a vegades no,
és la mateixa Comissió d'Urbanisme que quan es dóna
per assabentada des d'aprovacions de projectes urbanístics, que
competen els ajuntaments, exigeix i estableix necessitats d'informes previs
per part de l'Administració Hidràulica per garantir la seguretat
i per garantir el funcionament d'aquestes noves implantacions urbanístiques.
I això es va fer en el sector de Can Aimeric amb una modificació
que va tramitar l'Ajuntament de Castelldefels, i així ho va fer
la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en aquest cas, que va exigir
la necessitat que amb caràcter previ a l'inici de les obres s'aconseguís
un informe favorable a l'Agència Catalana de l'Aigua en relació
amb la capacitat de desguàs de les xarxes fluvials de drenatge en
l'estany de laminació previst a Can Aimeric i en el punt de connexió
de la xarxa de sanejament. No ens consta, només dic, no ens consta
per part de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, malgrat s'hagin
començat les obres, l'existència d'aquest informe.
La modificació puntual del pla especial de Can Aimeric, que
vostè s'hi ha fet referència en aquest cas, no per sector
residencial sinó per una zona lúdica que és la que
ara és objecte de moratòria per part de l'Ajuntament. Aquest
projecte va ser sotmès a la declaració d'impacte ambiental
amb una llarga llista de prescripcions per part de l'autoritat ambiental
i per part del Departament també d'Obres Públiques. La Comissió
d'Urbanisme de Barcelona el setembre del 2001 va aprovar aquesta modificació
condicionada al compliment estricte de tota aquesta declaració d'impacte
ambiental i altres prescripcions. l'Ajuntament de Castelldefels, i segueixo,
estricte relació dels tràmits ha presentat recurs contra
aquesta decisió perquè no està d'acord amb alguna
de les prescripcions, amb algunes parts hidràuliques que nosaltres
hem exigit. En qualsevol dels casos, repeteixo, des de fa bastant de temps,
i també puc dir-ho amb tot coneixement de causa perquè em
va pertocar a mi amb el suport de l'Agència Catalana de l'Aigua
en el seu moment, hem impulsat i hem aprovat amb l'acord de tothom, també
de les entitats municipalistes, nous criteris urbanístics per regular
les condicions d'ocupació o d'edificació o d'urbanització
de les lleres fluvials, i hem desenvolupat també, com s'ha declarat
abans, la delimitació de les zones inundables a la part que és
competència estricta per part de la Generalitat de Catalunya en
matèria d'hidràulica, i estem col·laborant en l'altra
part, que com ha dit el conseller de Medi Ambient, doncs, evidentment,
si hi ha hagut un encàrrec de funcions és perquè la
responsabilitat és de la competència hidrogràfica
de l'Ebre en la resta del país, motiu pel qual estem pendents de
l'homologació, que com ha dit molt bé el conseller, no és
motiu per la no-aplicació d'aquest pla i d'aquestes mesures.
Sense, repeteixo, jo en cap cas he fet ni el cinquanta ni cinquanta,
ni el seixanta quaranta, ni aquests més i nosaltres res..., nosaltres
tenim el cent per cent de responsabilitat d'intentar evitar que això
es torni a produir de cara al futur i amb aquesta voluntat actuarem i amb
aquesta voluntat volem continuar col·laborant amb l'Ajuntament i
amb tothom implicat per superar aquesta situació.
Senyor president, ens posem a la seva disposició com a govern
per tal que, en la mesura en què la dinàmica d'aquesta mateixa
Comissió ho exigeixi, puguem comparèixer més de pressa.
Vàrem sol·licitar la compareixença escassament vint-i-quatre
hores després dels aiguats i la vàrem convocar i demanar
nosaltres, el Govern, malgrat els anuncis públics, això sí,
per part d'algun grup de l'oposició que demanaria la compareixença
i la demana formalment primer que ningú vàrem ser nosaltres,
el Govern.
I celebro, com ha dit, senyora Tura, que quedi clar, ha dit que quedi
clar i jo vull deixar constància que és veritat, que queda
clar, que qui rectifiquen en part les actituds són vostès.
I els ho dic molt sincerament, i vull també deixar-ne constància,
perquè aquesta vegada no s'ha produït el que es va produir
quan els incendis dels anys 98, o no s'ha produït el que es va produir
quan les inundacions de l'any 2000 o del 2001, o no s'ha produït el
que es va produir quan les nevades del 2001, no es va produir l'aprofitament
polític i de desgast del govern que el seu cap de colla, el senyor
Maragall, va protagonitzar estrictament sobre el terreny mentre encara
duraven les damnificacions per intentar imputar al Govern la causa de tots
els danys de situacions catastròfiques. Que quedi clar, ja entenc
que aquesta contenció que a nosaltres ens demana, vostès
li estan aplicant també en el senyor Maragall i en aquests moments
està més, d'alguna manera, sota el control i comprensió
del seu equip i del Partit Socialista i en aquest sentit, en aquest cas,
no s'ha produït el que sí que es va produir els anys 2001,
l'any 2000 i l'any 98. I també li dono la raó amb una altra
cosa, senyora Tura, el president Pujol va tancar un debat, va tancar un
debat que va obrir el mateix alcalde de Castelldefels, va tancar un debat
que va obrir l'alcalde de Castelldefels, no el 9 d'octubre, no el 10 d'octubre
d'enguany, que el va obrir el dia 14 de setembre amb els primers aiguats
quan ja va acusar la Generalitat de ser la causant de les inundacions,
les primeres en el primer episodi, com a conseqüència d'una
autopista mal construïda i anunciant i dient que era una vergonya
nacional que una via com l'autopista c-32, l'antiga A -16, doncs, fos la
que provoqués les inundacions en els seus barris i això és
fals. Per tant, sí que és veritat, el president Pujol va
tancar un debat, un debat obert per un alcalde socialista que crec que
no l'hauríem hagut d'obrir mai sinó avançar conjuntament
amb resoldre els problemes que ha de resoldre la Generalitat i en aquesta
fotografia en veu perfectament l'interceptor que cal que construeixi l'Agència
Catalana de l'Aigua, amb color rosa, les xarxes pluvials que han de construir
els diferents ajuntaments amb xarxa de color blau, i una actuació,
també subvencionada per l'Agència Catalana de l'Aigua però
que ha d'executar l'Entitat Metropolitana amb color taronja. Entre tots
hem de col·laborar per tirar endavant tota aquesta actuació.
I la concertació la seguim oferint com la tenim en el Consell
d'Administració de l'ACA o com la volem oferir amb els espais de
participació amb els plans territorials parcials que estem desenvolupant
i que ens agradaria també trobar ˆi ho dic així també
claramentˆ amb el desenvolupament del Pla Territorial Metropolità
malgrat estiguem en mesos que algú considera preelectorals, però
falta un any per les eleccions, i que volem avançar per desplegar
el Pla Territorial Metropolità que hem de formular conjuntament,
conjuntament el Govern i les institucions metropolitanes i locals, i que
no ho fem. I que també volem col·laborar, i de moment hem
tingut una resposta negativa, amb la revisió del Pla General Metropolità.
O no és això planificar de cara al futur? O no és
una negativa la que hem rebut per part dels ajuntaments socialistes a no
revisar el Pla General Metropolità que té més de vint-i-sis
anys de vigència i que ens estem acostumant tots plegats massa a
actuar estrictament amb modificacions puntuals una darrera l'altra?
En tot cas, repeteixo, jo en cap cas he exonerat de culpes al Govern
de la Generalitat, en cap cas he exonerat de responsabilitat el Govern
de la Generalitat, afirmo que el Govern de la Generalitat té, com
a primera institució del país, la primera responsabilitat
en posar els mecanismes i en assumir les correccions i les millores que
calgui, com va fer el president, a la C-31, la C-31 amb una revisió
del sistema de drenatge, amb una modificació del seu traçat
d'aquí a pocs mesos; a l'autopista, a la C-32, amb noves intervencions
que garanteixin un bon desguàs sempre i quan paral·lelament,
i amb això hi col·laborarem encara més intensament,
es facin la resta d'actuacions perquè si no serà inútil
que construirem un interceptor al llarg de la C -32 si les aigües
de les urbanitzacions que no s'han construït i que no es van construir
quan fa molts anys es van construir aquestes urbanitzacions, no es construeixen
i no es desenvolupen. No en farem res de tenir un gran interceptor de col·lectors
d'aigües pluvials si no tenim les xarxes d'aigües pluvials que
recullin prèviament totes aquestes avingudes.
En definitiva, repeteixo, el Govern de la Generalitat està disposat
a efectuar totes les mesures que li pertoquin i a anar més enllà,
fins i tot, de les que no li pertoquin. Ens consta que AENA està
corregint el centre de control de tràfic aeri regional, ens consta
que l'Ajuntament de Castelldefels també està impulsant decididament
col·lectors que cal construir en aquests barris, ens consta també
que des del Pla Delta també les administracions ferroviàries
estan estudiant mesures de prevenció i de millora també de
cara al futur.
En tot cas, senyor president, deixo aquí aquesta primera intervenció
i si hi ha alguna cosa que calgui completar ho farem en el torn de rèplica.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, honorable conseller.
Correspondria un torn de rèplica als diferents grups parlamentaris.
Els vull fer avinent que segons marca el reglament les sessions informatives
o compareixences tenen una durada màxima de quatre hores, és
a dir, a les dues de la tarda aquesta sessió finalitzarà.
Amb la qual cosa també els faig avinent que siguin molt breus, en
les seves intervencions no he fet cap tipus de limitació en la primera
de les intervencions però ara si cal sí que faríem
limitacions en quant al temps per formular repreguntes.
En primer lloc, pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds té la paraula diputada senyora Bet Font.
La Sra. Font i Montanyà
Gràcies, senyor president.
Voldria tornar-me a centrar sobre un dels punts de la meva intervenció
anterior que és precisament el que ha portat a resposta per part
dels consellers, és a dir, sobre els estudis i els informes que
en diem d'avaluació ambiental o d'impacte ambiental que es fan a
l'hora de fer un projecte és a dir, sobre l'anàlisi de si
els projectes es fan d'una forma correcta pel que fa a l'impacte que poden
tenir en el medi des d'un punt de vista molt global, molt genèric.
I el conseller Espadaler deia «podria ser que els projectes ja interioritzin
més els criteris de Medi Ambient i per això surten favorables?»
Doncs, podria ser però generalment no és així necessàriament,
no és suficient el que s'està fent.
I si no per què apareixen problemes després? I quan parlem
de problemes poden ser problemes que acabin afectant béns materials,
béns que pertanyen a les persones, o poden ser problemes o efectes
que tenen a veure amb el Medi Ambient que no és tant el cas d'avui
però sí que és el cas de molts dels projectes o molts
dels estudis d'impacte ambiental que es donen com a positius i al nostre
entendre no ho haurien de ser-ho.
Reiterem, doncs, que sovint els projectes, les declaracions d'impacte
ambiental es fan per complir i prou. I de fet, comprovin com moltes vegades
obres noves al cap d'un temps, doncs, s'ha de refer. I accepto que de vegades
és per l'impacte ambiental i de vegades també és per
unes qüestions de qualitat que avui, doncs, no hi hem entrat tant
però que quan vas per les carreteres o quan observes com es fan
determinades obres entens o veus que no hi ha suficient control en com
es porten a terme.
Però bé, dit això nosaltres considerem que un
altre dels problemes d'aquestes avaluacions d'impacte ambiental que s'haurien
de fer d'una determinada manera que no és la que es fa en aquests
moments, un dels problemes és que es fan parcialment i parcialment
vol dir que no s'acaba de fer un tractament conjunt de totes les incidències
ambientals d'un projecte i llavors passa que se sumen les unes amb les
altres. I no es fan suficientment, globalment per un únic projecte
però tampoc es fan mirant en compte, mirant la suma de les diferents
infraestructures és a dir, una anàlisi dels impactes negatius
de diverses infraestructures que poden coincidir en un territori. I aquí,
probablement a la carretera o a l'autopista es va fer un estudi d'impacte
ambiental, en un determinat rec se‚n va fer un altre, en la via del tren
se‚n va fer un altre, però nosaltres quan reclamàvem que
algú es mirés globalment què està passant en
una part concreta del territori reclamàvem que es mirés conjuntament,
que es mirés globalment. I això creiem que no s'està
fent i és aquí on se sumen o es fan encara més grans
els problemes. De vegades sí que hi ha una opció que està
estudiada que no portaria tantes repercussions negatives però sovint
es descarta senzillament per problemes econòmics.
I aquesta era una reflexió, la part crítica que nosaltres
considerem de la realitat
El president
Senyora diputada, hauria d'anar acabant...
La Sra. Font i Montanyà
Acabo ja, perquè fins i tot suposant que ara ho fessin bé, si mirem una mica enrere, es varen fer infraestructures, vostès fa més de vint anys que són al govern, es varen fer infraestructures, algunes bé però unes altres no, que s'haurien de corregir. Pensen d'alguna manera analitzar les infraestructures existents per aplicar-hi mesures correctores? Nosaltres creiem que s'hauria de fer. A veure vostès què n‚opinen i sobretot les que passen per zones sensibles, ja sigui perquè hi han riscos diversos com és el de les inundacions o perquè un determinat valor ecològic, per exemple. I acabo. Gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyora diputada.
Pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya té
la paraula el diputat senyor Xavier Vendrell.
El Sr. Vendrell i Segura
Gràcies, senyor president.
Primer tema que sí que ens ha quedat clar, el que es va inundar
va ser el centre del Prat, el de Gavà s'inundarà perquè
està fet en zona inundable igual que el del Prat i s'acabarà
inundant.
Segon tema que no ens ha quedat clar. Què passa amb els pagesos?
Vivers Camprubí ha perdut quaranta milions de pessetes. Crèdits
tous és tota la solució que aporta el Govern de la Generalitat
davant de les inundacions que han rebut i dels desastres que hi han hagut
a l'agricultura en la zona del delta del Llobregat?
Tercer tema que no m‚ha quedat clar. Què pensen fer, com pensen
actuar a partir d'ara quan altres administracions no compleixin amb allò
que vostès saben que s'ha de complir.
Quart tema. Model urbanístic. Quan vostè m‚ha dit «m‚agrada
que em faci aquesta pregunta» he pensat, calla, que ara ens explicarà
el model urbanístic i sabrem que la Generalitat té un model
urbanístic i quin és. No hi ha hagut sort. Torno a dir-li,
model urbanístic. El model urbanístic és el que s'està
aplicant fins ara de deixar fer? La Comissió d'Urbanisme el 6 de
novembre de 1996 aprova el text refós del Pla d'ordenació
del sector de Can Guardiola de Viladecans. «Insta que el Projecte
d'urbanització contempli en relació a la riera de Sant Llorenç
les actuacions necessàries per tal de garantir que en període
de retorn de cinc-cents anys no s'afecti a les edificacions proposades»,
que això vol dir fer la bassa de laminació. En una resposta
del conseller de Política Territorial, en aquell moment el senyor
Macias, em diu: «no es podrà iniciar el desenvolupament dels
sectors esmentats anteriorment fins que no es concretin i s'executin les
actuacions que cal realitzar a la riera de Sant Llorenç».
No només no s'han concretat sinó que no s'han realitzat,
no només no s'han començat les obres sinó que estan
acabades i la gent hi està vivint.
El 3 de desembre de 1998 hi ha la riera de Sant Llorenç, perquè
resulta que passa sovint, que plou més del que ens esperem. «Les
pluges del mes de desembre provoquen les primeres inundacions, la problemàtica
greu, però, ve a l'octubre del 99 quan la riuada s'emporta tota
la documentació que hi havia en el CAP de Gavà, en el Centre
d'Atenció Primària.
Finalment es deslliura a l'empresa, Vertix, l'empresa és Vertix,
es deslliura a l'empresa Vertix d'una despesa que havia de fer per fer
aquesta bassa de laminació i es fa un acord entre els ajuntaments
de Gavà i Viladecans amb l'ACA, a pagar el 50% per fer aquesta bassa
de laminació». Per tant, una operació fantàstica
d'aquestes de socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys.
Aquesta empresa Vertix és la mateixa, i en parlàvem a
l'última Comissió de Política Territorial a proposta
d'una Proposició no de llei d'Esquerra per aturar el Pla de Ponent,
una altra gran operació urbanística que ens temem que no
preveurà la sortida d'aigua, que tornem a impermeabilitzar més
territori i que tornarà a provocar aquestes conseqüències.
Miri, per cert, 70% de Vertix, en aquest la de Ponent.
Ara em parla d'un cas de Can Aimeric. Volen que ens creiem que realment
volen fer les coses d'una altra manera? Diuen que no s'han acabat les obres.
Aturin aquestes obres i facin fer la bassa de laminació abans no
hi hagi un aiguat amb la gent vivint-hi dintre i tinguem conseqüències.
És així de senzill. O la Generalitat no és capaç
d'actuar davant d'una situació en què es palesa, perquè
vostès mateixos, la Comissió d'Urbanisme, l'ACA diuen que
hi ha aquest perill, no són capaços d'actuar i dir s'han
d'aturar aquestes obres, això no pot continuar?
Em temo que mentre la constructora sigui Vertix serà difícil
d'aturar-ho, ens sap greu. Però voldríem creure que realment,
i vostè ens ho deia ˆaquí acabo, senyor presidentˆ, vostè
ens deia «abans de tirar endavant els projectes cal que en preveiem
la mobilitat, l'impacte ambiental, els equipaments, les infraestructures...»,
realment això és el que demanem, que abans de fer qualsevol
actuació sobre el territori en preveiem les conseqüències,
no que després n‚haguem de lamentar els danys.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Gràcies, senyor diputat.
Pel Grup Parlamentari Popular té la paraula la diputada senyora
Dolors Montserrat.
La Sra. Montserrat i Culleré
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, és que hi ha una qüestió que no m‚ha quedat clara. l'alcalde de Castelldefels per tant, el Consistori de Castelldefels ve transmetent a tots els ciutadans que la C-32 ofega els ciutadans de Castelldefels, utilitza aquesta expressió i és evident que demana i és reclamada una operació de xoc en aquell lloc per tal que mentre no arribin totes aquestes infraestructures de canonades pel seu pas de les aigües pluvials, doncs, que es faci alguna actuació ràpida per tal que en un moment donat, en un altre aiguat, tan de bo sigui d'aquí a dos-cents però que ens hi puguem tornar, tot sigui aquesta qüestió no es doni. Sembla que en aquests moments no està clar o a mi no m‚ha quedat clar si mentre, el que sí he entès per part de vostè, senyor conseller, és de, conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua aniran desenvolupant totes les actuacions que acaba d'esmentar ara en la resposta. Però sí que m‚agradaria conèixer si aquest pla de xoc en aquell lloc concret es donarà per part del govern de la Generalitat, i l'arranjament, evidentment. Gràcies.
El president
Gràcies, senyora diputada.
Pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi té la
paraula diputada senyora Montserrat Tura.
La Sra. Tura i Camafreita
Gràcies, senyor president.
Voldria tornar, abans d'entrar en temes concrets, a dir que jo considero
que més enllà del que es parlava en aquests moments de la
indemnització del pagesos afectat de l'àmbit del Baix Llobregat,
que nosaltres en hi sumem a la preocupació, certament hem parlat
molt poc del grau d'afectació sobre la ciutadania, del número
de persones desplaçades dels seus habitatges, de la quantitat de
persones que es van quedar atrapades a les carreteres i autopistes durant
hores i hores sense saber si l'aigua se les enduria i per tant, si més
no, perquè no només sigui una qüestió de debat
de model d'infraestructures o model d'ordenació del territori nosaltres
insistim en fer menció a dues coses. Una, que aquest tipus de problemes
que avui discutim, doncs, afecten a moltíssima gent i que en el
moment en què l'afecten creen dramatismes humans extraordinaris
i preocupacions en les persones, doncs, extraordinàries i per tant,
que el que hauríem de fer seria pensar amb com evitar que es tornin
a produir fenòmens com aquest. l'altra, que així com en la
meva primera intervenció he dit que els sistemes de prevenció
meteorològica, doncs, van funcionar, van funcionar adequadament
i que els avisos i preavisos es van cursar adequadament, que això
vol dir, per part nostra, un reconeixement al personal que treballa en
aquest àmbit, també m‚agradaria fer-ho pel que fa al treball
que van efectuar en el moment en què va pertocar els Mossos d'Esquadra,
els Bombers, altres forces de seguretat, els voluntaris de Protecció
Civil i un conjunt de gent que es va mobilitzar de manera extraordinària
en aquest àmbit. Ho dic perquè com que avui no ha pogut venir
el conseller, o consellera d'Interior, doncs, d'aquest tema n‚hem parlat
poc i em sembla que és bo que hi diguem que... Ara, estem parlant
i hem centrat el debat en un tema no menor perquè té la seva
importància i perquè en aquest cas començaria dient:
jo coincideixo amb el senyor Felip Puig. Saben que passa poques vegades
això però en tot cas ho remarquem amb què el delta
del Llobregat és una zona estratègica per aquest país,
és una zona que des del punt de vista natural i ambiental té
els problemes que té, i ja he dit abans que els deltes són
més fàcilment inundables que altres zones i per tant, que
ho hem de saber però que per altra banda, doncs, aquest país
per la raó que sigui ha pres la decisió, decisió compartida
per les forces polítiques que representem d'ubicar-hi infraestructures
estratègiques pel funcionament de Catalunya. Per tant, si les hi
volem ubicar i si les volem construir i volem que estiguin allà,
les que ara ja hi ha i les que han de venir en el futur o les fem bé
o serà un autèntic fracàs pel conjunt de les forces
polítiques del país, per als governs que hi puguin haver-hi
del color que siguin, per al conjunt de forces polítiques i per
al propi país, perquè fracassaran.
I per tant, és veritat que darrere del debat que avui es produeix
aquí és si no col·loquem bé les infraestructures,
algunes les hem heretat, d'acord, però altres les hem fet en aquesta
etapa i no sembla que s'hagin fet prou bé. Per tant, si no som capaços
de corregir aquest fet, doncs, això no esdevindrà mai una
zona estratègica per al país i no esdevindrà mai un
exemple del que sí que es pot arribar a fer si les coses s'estudien
i els riscos es preveuen. I aquest és el gran debat que s'està
produint avui aquí. Aleshores, ja sé que hi ha coses vàrem
heretar i ja sé que hi ha coses que segurament altres no han fet
prou bé però estem discutint, perquè això és
el Parlament de Catalunya, si el Govern de la Generalitat de Catalunya
ha fet o no ha fet bé les infraestructures que recentment ha col·locat
en aquella part del territori i que tots creiem que és estratègica
però que té singularitat orogràfiques i climatològiques
determinades, a més de compartir les del conjunt de Catalunya respecte
el règim pluvial.
I escolti‚m, a mi em continua preocupant la segona part d'aquesta intervenció
el la qual no només no hem sigut capaços, doncs, d'adoptar
aquest to necessari per tranquil·litzar les persones que s'han vist
afectades per aquests fets aquests darrers mesos, no només no hem
entonat aquest to de responsabilitat de dir «potser no fem les coses
bé» sinó que hem tornat una altra vegada a caure en
desmerèixer el que s'ha dit, almenys des del nostre grup parlamentari,
i en malinterpretar o desviar les coses. Per tant, deixin-me que els digui
alguna cosa, una. El Partit dels Socialistes - Ciutadans pel Canvi en el
seu grup parlamentari i en la meva boca que és qui fa de portaveu
no ha demanat una Comissió d'investigació, ha dit: «si
el conseller de Política Territorial diu que s'han d'investigar
entre tots com es poden millorar les coses perquè això no
torni a succeir i que s'han d'analitzar entre tots les causes, nosaltres
no tindríem cap inconvenient amb què es constituís».
Si no li volen dir una Comissió d'investigació, doncs una
Comissió d'estudi, cap, al contrari, estem disposats a ser-hi, que
quedi clar. Ara, he posat l'exemple, això sí, d'una Comissió
d'investigació que vàrem demanar quan les nevades i que vostès
s'ha oposat sempre a constituir-la per tant, si algú s'ha oposat
a constituir-la en moments determinats ha estat en aquest cas la coalició
a la qual pertanyen vostès, eh?
Segona de les qüestions que no hi entraré en excés.
Però miri, a mi és que em sembla que dubtar, rectificar,
assumir determinades culpes a vegades dignifica i enalteix els càrrecs
públics. Per tant, no he tingut massa la sensació que el
PSC hagi fet una gran rectificació en la seva intervenció,
senyor Puig, però en tot cas, si l'hem feta jo crec que la rectificació,
el dubte i la correcció enalteix, no tot el contrari. En canvi,
vostè ha volgut barrejar per aquí al mig el senyor Maragall
i no sé quantes coses i ho ha convertit novament en una desqualificació
política que no venia a to i que acostuma a ser molt pròpia
de les seves intervencions. I pel que fa a si s'han definit o no s'han
definit les responsabilitats, escolti‚m, deixi‚m que els digui alguna cosa
amb molta claredat. Els ajuntaments promouen les...
El president
Senyora diputada, li demanaria brevetat.
La Sra. Tura i Camafreita
D‚acord, seré breu però és que no es poden deixar dites coses que no són certes..
El president
Sí, però en tot cas, en tot cas, senyora diputada, jo sí que també li he de dir que el temps l'hem proporcionat i li asseguro que he calculat el temps i el temps està totalment proporcionat, per això li demano molta brevetat, senyora diputada.
La Sra. Tura i Camafreita
Gràcies, senyor president. Promouen inicialment les modificacions
urbanístiques, no les aproven definitivament perquè ho ha
la Generalitat, els informes de l'Agència Catalana de l'Aigua, de
Direcció General de Carreteres i d'altres organismes de la Generalitat
són preceptius i d'obligat compliment per als ajuntaments, no al
contrari. Quan una infraestructura important com aquesta autopista passa
per un terme municipal l'opinió de l'Ajuntament en cap cas és
preceptiva ni d'obligat compliment per al Govern de la Generalitat, de
tal manera que el municipi de Castelldefels es va queixar en el seu moment
quan es va projectar aquesta via, les seves al·legacions no són
preceptives ni d'obligat compliment i per tant, no es van atendre. I per
tant, les responsabilitats no són idèntiques ni es poden
col·locar en un mateix calaix.
I finalment, deixi‚m que li digui, dir una altra vegada en aquesta
Comissió que la solució és el Pla Territorial Metropolità
quan fa exactament setze anys que ho diuen, em sembla que ha perdut tota
credibilitat, precisament, la solució de model de creixement que
ens acaba de dir que tenen vostès.
El president
Gràcies, senyora diputada.
I finalment pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió té la paraula el diputat senyor Josep Rull.
El Sr. Rull i Andreu
Sí, amb molta rapidesa perquè el nostre grup ha quedat satisfet de la intervenció del Govern. En qualsevol cas, simplement una qüestió en relació a la darrera intervenció del el Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi que és el següent és a dir, aquesta bona predisposició des de la nostra perspectiva, i això el govern no sé fins a quin punt ho coneix, aquesta bona predisposició també es pot plantejar fent propostes en positiu és a dir, a banda de la Comissió d'investigació vostès, després d'haver interpel·lat el govern l'altre dia, tenien la possibilitat de fer una Moció subsegüent en positiu, una Moció subsegüent explicant quines són les seves propostes concretes en matèria de planificació, en matèria d'infraestructures, en matèria d'emergències, etcètera, etcètera. a Moció simplement era una reprovació. Intuïm que és una reprovació que hagués dit el que hagués el conseller l'haguessin reprovat igualment perquè hem vist que en d'altres interpel·lacions també el resultat la reprovació per tant, escoltin, si tenen ganes de parlar en positiu i d'intentar resoldre les qüestions, treballem-hi a fons, tindran el Grup Parlamentari de Convergència i Unió al costat. Si simplement el que es tracta és de fer aquest tipus d'oposició després d'haver escoltat la intervenció del govern reiterant uns determinats arguments que ens va l'efecte que el govern no ha dit, doncs, escolti, serà molt difícil que ens puguem entendre. Gràcies.
El president
Gràcies, senyor diputat.
I finalment, per respondre, en primer lloc l'honorable conseller de Medi Ambient, senyor Ramon Espadaler té la paraula.
El conseller de Medi Ambient
Sí, molt breument, senyor president. Deia la senyora Tura que
rectificar enalteix, no pas amb voluntat d'enaltir sinó de em sembla
que el que hem de fer de donar resposta al que ens demanen els ciutadans
vàrem rectificar en el primer del primer al segon conveni en benefici
de poder fer totes aquestes obres i nosaltres estem oberts a en aquest
marc concret que ens ocupa i que ens porta de Castelldefels de fer una
segona rectificació per tant, sí que proposarem que en relació,
i amb això entenc que també dono resposta si més no
parcial al què demanava la senyora Dolors Montserrat en relació
a Can Aimeric, estem disposats a assumir la responsabilitat que tenim en
el marc del conveni i començar, començar per aquest tercer
tram que és el que ens preocupa i ens podria fer repetir algun d'aquests
episodis. Per tant, aquesta és una responsabilitat que assumim i
que estem disposats a posar-la damunt la taula ara mateix en el marc del
que és el conveni amb l'Ajuntament i amb l'Entitat Metropolitana
amb el marc que tenim del conveni i començar per aquest darrer tram,
no pas per enaltir hem modificat el conveni i en aquest aspecte no ens
cal ni tan sols la modificació del conveni i donem resposta, que
entenc que és, doncs, el que se‚ns ha demanat.
En relació al tema, breument, dels pagesos. Els pagesos tindran,
tenen la resposta de la mà, en aquest cas del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca i que li correspon, i des de l'Agència Catalana
allò que ens pertoca, pel circuit que ja he esmentat que haurà
de ser necessàriament per aquest cas puntual a través de
l'Ajuntament, tenen la mateixa resposta que han tingut els pagesos en altres
situacions similars, ni més ni menys. I per tant, ens consta que
el Departament d'Agricultura en aquests termes sí ha ofert una línia
de crèdits tous per tal de corregir alguns dels efectes dels aiguats
i també, no en conec el detall però en qualsevol cas, no
hi ha un tracte diferent del que ha estat en altres episodis en altres
indrets de la nostra geografia en el marc, doncs, del programa de desenvolupament
rural que hi ha en curs a Catalunya. Moltes gràcies.
El president
Gràcies, honorable conseller.
Té la paraula l'honorable conseller de Política Territorial,
el senyor Felip Puig.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor president, senyores diputades, senyors
diputats. La nostra intenció és no només aplicar correctament
les directives europees pel que fa als estudis d'impacte ambiental sinó,
com els he dit, impulsar d'una manera cada vegada més convençuda
i ambiciosa les avaluacions estratègiques ambientals i en tot cas,
més que corregir impactes, preveure ja que les infraestructures
i els plans territorials i els plans i programes d'inversions tinguin aquesta
major visió de sostenibilitat i d'adequació. Per descomptat
que aquest és l'esperit que impulsa en aquests moments el Govern
com podran veure en projectes de llei que ven aviat tindran l'entrada en
aquest Parlament.
El centre de control, repeteixo, ja ens agradaria a nosaltres, senyor
Vendrell, poder seguir-ho més de prop en la seva execució,
avui per avui és una competència que no està en mans
nostres però en tot cas, aquest centre de control esperem que les
seves condicions facin que no torni a construir-se, doncs, amb un espai
que està per sota en aquests moments de les cotes de les xarxes
de drenatge.
Li donaré resposta a les actuacions que amb els pagesos i amb
els sectors agraris en aquests moments, doncs, s'estan duent a terme i
que des del Departament d'Agricultura em consta que hi han converses amb
tots aquests sectors. Vostè ens demana més control. Li asseguro
que impulsarem encara més, no només des del punt de vista
de disciplina urbanística sinó també des de vigilància
i policia hidràulica, les actuacions que en aquests moments fan
que hi hagin o que hi hagin hagut importants expedients de disciplina amb
actuacions urbanístiques, residencials, turístiques al Bages,
a la Selva, al Baix Ebre, al Baix Empordà..., algunes de les que
recordo jo com a conseller de Medi Ambient o que conec com a conseller
d'Obres Públiques. I he citat, a més, amb independència
dels municipis perquè no vull que hi hagi només una presumpció
que estem imputant a determinats municipis o no. Alguns diputats diuen
que sí, saben a quins aspectes ens referim, li garanteixo que cada
vegada més posem observança en la disciplina urbanística
i amb el control de l'ocupació de les lleres per evitar de cara
al futur que se‚ns puguin produir problemes.
I si vostè em fa una pregunta o una interpel·lació
li asseguro que el cas que desconec sobre la riera de Sant Llorenç
li serà perfectament contestada, cosa que avui aquí no puc
fer.
Molt breument, senyor president. Castelldefels, 11 de novembre de 1992
ˆCastelldefels, 11 de novembre de 1992ˆ : signen el senyor Jaume Amat i
Curto, director general de carreteres, i el senyor Agustí Marina
i Pérez, aleshores alcalde president de Castelldefels. «Reunits
el senyor alcalde i el senyor director general pel que fa referència
als acabats, als accessos i a les obres complementàries de l'Autopista
A -16 en el tram que discorre pel municipi de Castelldefels». Conveni
signat en la seva totalitat i que fa referència a les cotes de la
245, als acabats i a les valles i a les estructures i infraestructures
de l'Autopista, a les expropiacions, als serveis d'enllumenat, a les barreres
de proteccions... l'últim considerant del Conveni diu «entre
les millores realitzades i les aquí esmentades queden satisfetes
en la seva totalitat les peticions de l'Ajuntament de Castelldefels; i
perquè així consti, l'alcalde de Castelldefels, a l'any 92,
amb caràcter previ a la carretera i l'Autopista C -32, A-16, signa
aquest conveni». En tot cas, és una mostra de la concertació,
de la capacitat de negociació, de diàleg i de la acceptació
per part de tothom de desplegaments infraestructurals.
També vull dir-li, dir-los, senyores i senyors diputats, que
des del mes de juliol, des d'abans de l'estiu d'aquest any, ens hem adreçat
per escrit formalment al president del Consell Comarcal del Baix Llobregat
per proposar que treballem conjuntament sobre un pla director d'usos del
territori d'aquesta comarca conscients que no només els plans actuals
sinó els de futur encara tindran major transcendència, major
impacte i haurem de ser curosos i treballar concertadament amb la planificació.
Juliol del 2002, la carta encara no ha tingut resposta; entre molts dels
motius que volem concertar i treballar conjuntament està també
la inquietud al voltant de l'espai agrari, del parc agrari. Des de la Comissió
d'Urbanisme de Barcelona, des de les comissions d'urbanisme del territori,
cada vegada més hi ha més la normativa i la jurisprudència
així ens hi porta malgrat que a vegades tinguem la temptació
i la voluntat de no fer-ho, no podem introduir-hi massa criteris d'oportunitat,
la Comissió d'Urbanisme ha de, cada vegada més, vetllar per
al compliment estricte de la normativa i de les prescripcions i la legislació
urbanística però qui ens impulsa, qui proposa, qui promou
i qui eleva la voluntat d'un nou model, local i urbà, evidentment,
són els municipis, amb tot el respecte a l'autonomia local tal com
preveu i a més ambiciona encara més la nova Llei d'urbanisme,
motiu pel qual a més també volem garantir aquesta coordinació,
aquesta coherència territorial amb els plans territorials dels quals
el Govern té el compromís d'aprovar-los abans de finals de
l'any 2003.
I jo li agraeixo i agraeixo a alguns diputats o diputades, doncs, que
ens hagin parlat sobre el model urbanístic perquè li garanteixo
que ens farà ser més exigents i més rigorosos amb
algunes iniciatives que tenim sobre la taula. Viladecans crearà
un parc amb equipaments, l'ampliació de l'Aeroport del Prat permetrà
la transformació de part del municipi, l'impuls de la urbanització
de 227 hectàrees noves a Viladecans pot comportar la urbanització
de quatre-cents mil metres quadrats més de sostre; proposta de l'Ajuntament
de Viladecans del mes d'octubre d'enguany a cinc-cents metres de les zones
inundables. És evident que hi introduirem criteris de rigor, de
planificació i analitzarem ben clarament quines són les iniciatives
que amb aquest doble discurs ens trobem molt sovint; El que diu el Partit
Socialista al Parlament quan fa l'oposició, el que diu el Partit
Socialista i alguns socis de govern quan impulsen iniciatives municipals
en els ajuntaments que governen. Parc d'equipament a Viladecans, quatre-cents
mil metres quadrats de proposta de nou sostre a cinc-cents metres de les
zones inundades teòricament per una mala planificació urbanística
i un model que entre tots hem d'anar revisant i corregint de cara al futur.
En qualsevol dels casos, en qualsevol dels casos jo voldria ja, president
acabo. No som nosaltres que hem parlat de comissions d'investigació,
no som nosaltres que hem parlat en la interpel·lació que
se‚ns ha presentat davant d'aquest Parlament no pas dels problemes dels
ciutadans sinó del caos generalitzat del qual se n‚imputa la responsabilitat
al Govern, no som nosaltres que hem parlat de dimissions i reprovacions
avui amb la Moció subsegüent que, per descomptat, no hi ha
cap altra proposta que reprovacions al Govern, no hi han propostes de línies
d'ajudes per als ciutadans pels quals, en segons quins discursos sí
que ens interessem. En qualsevol dels casos, repeteixo, nosaltres creiem
que ha quedat constància en aquesta Comissió: en primer lloc,
que les pluges del mes d'octubre van ser excepcionals, iguals que les ha
tingut durant aquest estiu i durant aquest any mitja Europa de la mateixa
manera que fa escassament deu dies va tornar un nou episodi climatològic
a afecta a tota l'Europa avançada. Ha quedat clar que la carretera,
l'Autopista C-32, l'A-16 en el seu tram per Castelldefels va complir estrictament
els tràmits d'avaluació i declaració d'impacte ambiental.
Ha quedat clar que l'Autopista C-32 està correctament dissenyada
i executada; que els problemes dels aiguats estan provocats per la manca
d'una xarxa de drenatge complementària la projecció de la
qual està aquí, que entre tots i la Generalitat els primers,
hem d'assumir que es faci ben acceleradament. Ha quedat clar que l'interceptor
que cal construir i que sembla que sigui la solució de tots els
mals no resoldrà res si no s'executen abans les xarxes de pluvials
dels diferents barris per tal d'evitar la inundació del barri baix
de Montemar, al costat de la C -245, que per molt que es construeixi un
col·lector d'interceptor des de Castelldefels fins al canal olímpic
no resoldrà els problemes d'inundabilitat del barri de Montemar
o del barri de Can Aimeric.
Ha quedat clar, en tot cas, repeteixo, que la responsabilitat de la
Generalitat ha estat, serà i continuarà sent assumida al
costat dels ajuntaments. Només un prec, senyores diputades i senyors
diputats, aquest és un país petit i la seva orografia i la
seva climatologia provoca episodis com aquest però els demano que
no el fem més petit encara amb segons quines manifestacions polítiques.
No ens poden dir que sembla mentida que al nostre país una autopista
quan plou tant, doncs, quedi tallada. Les autopistes a Europa han quedat
tallades durant aquest estiu a tot Europa. I ja ho vaig dir amb la meva
resposta a una interpel·lació, hi han dues diferències
entre Catalunya i Europa, una, geogràfica, orogràfica, climatològica;
a Europa, és veritat, senyora Tura, plou diferent, els llits fluvials
són diferents i la capacitat de resposta a les conques són
diferents. Aquí, quan plou al Maresme o al Baix Llobregat la capacitat
de resposta del medi és absolutament diferent i tot i així,
amb la capacitat de resposta quan plou, pluges similars amb intensitat
al que va ploure a Castelldefels Europa també s'inunda. Aquesta
és una diferència. Però l'altra diferència
ˆtambé ho vaig dirˆ és l'estil i l'actitud de l'oposició.
A Europa, quan hi han inundacions, els candidats opositors a la Cancelleria
del senyor Steinberg apel·la el consens de totes les forces polítiques
de cara a les tasques de reconstrucció i de superar les mancances
i els dèficits del país. «Les mesures d'ajuda als damnificats
han de ser suportades i impulsades per totes les forces polítiques
del país sense importar les fronteres que existeixin entre els partits»,
això ho diu l'oposició a Europa. l'oposició aquí,
i no cal que repeteixi i que llegim quins són tots els teletips
que apareixen quan hi han aiguats, no són les de treballar conjuntament,
són les de criticar el Govern. Ja vaig dir-ho, que és en
tot cas, la teoria italiana del piove porco goberno que, evidentment, doncs,
deu justificar una tasca d'oposició.
Jo no puc apel·lar la ignorància perquè em consta
que no hi ha ignorància, no puc apel·lar al desconeixement
perquè tothom coneix el clima i la geografia del país en
tot cas, repeteixo, sembla que hi hagi una voluntat expressa de traslladar
una imatge de mancances que amb alguns aspectes no existeixen o que amb
altres es desvirtuen, es falta a la realitat i en tot cas ens dediquem
a atacar sense fonament. El compromís del Govern és treballar
malgrat això per superar els problemes dels ciutadans de Castelldefels.
Moltes gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
El president
Gràcies, honorable conseller. Senyor Tura, per què em demana la paraula?
La Sra. Tura i Camafreita
Diguem, perquè crec que alguna de les paraules del senyor conseller no poden quedar sense resposta.
El president
Senyora Tura, hi ha hagut un debat que ha durat quatre hores, amb un tema totalment monogràfic, on tots els grups parlamentaris han tingut el seu temps, hi han evidentment contradiccions entre el que és la posició del govern i el que és la posició dels grups parlamentaris, i la mesa i aquesta presidència no pot obrir novament el debat després d'un torn que està totalment reglat i després d'una sessió que ha durat quatre hores en tota la seva intensitat, per dir-ho d'alguna manera, i on no hi ha hagut limitacions tret, en la segona part, de les repreguntes als grups. Jo ho lamento, senyora Tura, però no li puc donar la paraula perquè en tot cas, hi han hagut, evidentment, contradiccions però les contradiccions són entre la majoria de grups i el mateix govern i és lògic i normal que això succeeixi amb un debat d'aquestes característiques.
La Sra. Tura i Camafreita
Gràcies, senyor president, només dir que ha quedat clar com és el conseller de Política Territorial d'aquest govern.
El president
Bé, en tot cas, senyora diputada (Remor de Veus) Senyora diputada,
jo, el que sí que els puc dir a tots vostès és que
els agraeixo al llarg d'aquest matí la seva disciplina en quant
a l'horari i no havent-hi més punts l'ordre del dia i agraint la
presència de l'honorable conseller de Política Territorial
i Medi Ambient, s'aixeca la sessió.
=============================
TRANSCRIPCIÓ EN BRUT
Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fidelitat i incorreccions lingüístiques i només pot ésser utilitzada per a consulta. L'Àrea de Transcripció del Departament de Serveis Lingüístics no es fa responsable dels perjudicis que pot comportar-ne la difusió fora del Parlament. Fins que aquesta transcripció passarà a edició, els grups parlamentaris podran sol·licitar l'esmena del text d'acord amb les normes establertes.
==============================