CORBERA 2000
Ha Sortit la Sentència
Sentencia
Fallo
Fotos dels danys

JA HA SORTIT LA SENTÈNCIA
del contenciós de CORBERA-2000!!!

Finalment, i després de més de tres anys de procés als tribunals i molts més anys de lluita i reivindicacions ciutadanes en contra del projecte Corbera-2000, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fallat en favor de la demanda i l’ha estimat en part, reconeixent que els murs que s’han fet són illegals, per la qual cosa es pronuncia i mana que s’anullin.

El contenciós es va interposar l’1 de setembre de 2003 en contra l’Acord de Govern de 15 d’abril de 2003 d’aprovació definitiva del Projecte d’Urbanització de la UA5, conegut com Corbera 2000, obres que havien començat per la via dels fets consumats sense Projecte i sense que ni tan sols el Pla Parcial estigués aprovat definitivament.

Posteriorment, el 19 de novembre de 2004 es va publicar al BOP núm. 278 de 29 de novembre, l’anunci d’informació pública sobre l’aprovació inicial d’un projecte urbanístic anomenat “Documentació Complementària al Projecte d’Urbanització del sector UA5 Ampliació del casc urbà referent al Parc del Torrent”, acord que es va prendre per Junta de Govern el dia 28 d’octubre de 2004, sense passar per Ple. Atès que es tractava d’un acte complementari que modificava el projecte d’urbanització, es va demanar AMPLIACIÓ del Recurs. Aquesta modificació comportava una variació del pressupost inicial de l’obra en més d’un 20% i era conseqüència dels defectes constructius del projecte inicial.


Tot i que la sentència només estima la demanda en part, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconeix les deficiències del Projecte i totes les males actuacions que ha acumulat el procés:


  • malgrat que es va emplaçar la promotora, no es va personar als autos
  • s’ha vulnerat el Pla General i el Pla Parcial, l’article 9 de la Llei 6/98 del sòl i l’article 32 de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya. El TSJC reconeix que, efectivament, és un motiu d’impugnació admissible, però no pot prosperar perquè el Projecte d’Urbanisme és anterior a la Llei
  • S’ha vulnerat l’article 179 de la Llei 2/2002 des del movent en què s’ha produït moviments de terres sense llicència d’obres, ni Pla Parcial aprovat, ni Projecte d’Urbanització, i sense que l’administració pública municipal reaccionés obrint un expedient sancionador, ni tampoc la Generalitat va actuar subsidiàriament. El TSJC només pot argumentar que la inactivitat municipal, que reconeix, no té res a veure amb l’acte impugnat, que és el Projecte d’Urbanització
  • El Projecte viola l’article 45 de la Constitució perquè no utilitza racionalment els recursos ambientals, paisatgístics i naturals del sector i afavoreix un creixement urbanístic fora mida en un poble de muntanya que, entre 1991-2005, ha tingut un creixement 10 vegades superior al de la resta de la província, sent el més gran entre els anys 2000-2005, i estant molt per sobre de tots els municipis veïns. El TSJC argumenta que els terrenys no tenen “un valor excepcional”. Reconeix que s’han presentat informes que demostren que el terreny és inestable i l’orografia molt difícil perquè els pendents superen el 20% en un 80,2% de la Unitat d’Actuació, i igualment reconeix que el sòl és inestable perquè està travessat per un torrent, però acaba dient que això no és suficient perquè cap directiva local no ha recollit la Llei 2/2002 i per tant els criteris que determina la Llei no són aplicables.
  • Desviació de poder que afavoreix interessos econòmics privats per davant dels públics. El TSJC reconeix que s’han firmat convenis urbanístics amb promotores abans de l’aprovació del Projecte. Això significa, ni més ni menys, que hi havia determinats “pactes” entre ajuntament i promotora, que s’havien de complir i que aquests pactes van passar per davant dels interessos dels ciutadans i de tot el municipi. Amb tot, el TSJC diu que “no són objecte d’aquest procés”.
  • El punt que parla de l’afectació de Domini Públic Hidràulic és impressionant, perquè el TSJC reconeix explícitament que són sòl no urbanitzable les franges de 25 metres al llarg de les rieres. Malgrat que el Pla General substitueix la denominació Sistema General Hidràulic per la més banal qualificació de “Parc Urbà”, qualsevol actuació per construir dins els marges quedarà sotmesa a petició concreta a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El TSJC reconeix que s’ha vulnerat la legislació d’aigües perquè el Projecte del 15 d’abril de 2003 no inclou cap referència a les obres en el Torrent de Can Planes i no compta amb la preceptiva autorització de l’ACA. Aquest informe no es va tenir fins el 17 de març de 2005!, dos anys més tard de l’aprovació del Projecte!!! El TSJC ho admet, però addueix que aquest acte no és l’objecte del procés del contenciós. Igualment, reconeix que les obres del Parc del Torrent havien començat abans del 17 de març de 2005, i fins i tot abans d’aprovar-se el Projecte impugnat, i diu literalment:
  • “Pero la ejecución prematura, precipitada y sin cobertura de tales obras no constituye tampoco el acto aquí recurrido, que es solamente el proyecto de obras, sin perjuicio de las acciones de disciplina urbanística que por tales actuaciones aún puedan plantearse. En suma, que las obras empezaran antes de tiempo o que se realizaran mal, no es materia en la que pueda entrar esta sentencia.”

  • Pel que fa al punt que denuncia l’alçada dels murs de contenció, superior a la permesa en el Pla Parcial, l’ajuntament de Corbera de Llobregat va presentar un informe, signat pel seu Enginyer Tècnic d’Obres Públiques, que diu que els murs de 7 metres seran substituïts per altres de 3,50 i 3,30 metres, i que aquesta modificació s’ha requerit a l’empresa promotora. Aquesta manifestació implica un reconeixement de la violació del Pla Parcial per part del Projecte d’Urbanització i, en aquest punt, prospera la demanda.
  • El darrer punt feia referència a l’afectació de la riera de Rafamans i el TSJC afirma que aquesta no forma part de la UA5, fet que no deixa de ser un reconeixement de què s’ha afectat i que, a més, s’han fet treballs fora de la zona inclosa en el Projecte.

Després de tants anys de reivindicacions, i mentre el procés penal seguia el seu curs, les obres han anat tirant endavant. Finalment, però, el fallo del tribunal obliga a anular els murs de contenció de set metres, perquè superen l’altura màxima permesa. I, malgrat tot, a data d’avui, la promotora no ha fet cas de la sentència i segueix oferint els pisos, ja construïts, per a la venda, sense aplicar allò que la sentència pronuncia i mana: l’anullació dels murs de 7 metres. Tampoc no és cert que en el seu dia es canviessin els murs de 7 metres per dos murs de 3,5 i 3,30 metres: el que va passar va ser que el vial s’esfondrava i, per sobre dels murs de 7 metres, se’n van haver de fer uns altres a corre cuita i afectant tota la zona del torrent de Can Planes.

La sentència del contenciós Corbera-2000 és important i se li ha de donar el protagonisme que es mereix no només per l’esforç de dos anys en un procés molt llarg amb totes les fases molt ben treballades: les proves, les diligències, les valoracions d’ampliació, els estudis fets per tècnics independents, sinó també perquè demostra que els magistrats comencen a ser sensibles amb els temes mediambientals. Tot plegat, és motiu d’alegria!

Ara, el que toca és demanar l’execució de la sentència i continuar amb el segon contenciós que està obert per l’ampliació del Projecte de la UA5, anomenat Parc del Torrent, un parc que s’ha construït dins de Domini Públic Hidràulic.

Per a més informació:

La ubicació de l’escola bressol i de la quarta escola de primària davant de LABIANA PHARMACEUTICALS portarà problemes

CORBERA 2000 S’ESQUERDA!

CORBERA-2000: Ja no té escales mecàniques. L’aigua se les ha endut

El Parc del Torrent de Corbera-2000, no és cap Parc, només és un TORRENT

Escales Mecàniques a Corbera-2000

CORBERA 2000: MOLT MÉS QUE UN 3%

LA ESPECULACIÓN NOS AHOGA

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I URBANSTIC