Un sistema muntanyós lleu, en la rodalia del massís
del Garraf -sobre una plataforma calcària entre els contraforts
nord-occidentals del sistema-- encercla un lloc enfonsat, que rep, a través
d'una xarxa de rieres que graven el territori, un cabal d'aigües torrencials
que deixen un rastre d'humitat ocult sota l'aridesa de llits sembrats de
pedres d'al·luvió. Podem afirmar que aquestes condicions
del medi natural, de la geografia, van fixar una forma de vida les empremtes
de la qual són encara comprensibles, i que qualsevol pretensió
colonitzadora del lloc va obligar a deduir la manera d'existir sota l'empara
d'aquestes.
Per dibuixar un lloc d'aquestes característiques -que comprèn
una part del terme municipal de Begues i Olesa de Bonesvalls- hem hagut
d'apartar allò que en dificulta la comprensió: totes les
intervencions relativament recents, superposades, contràries a una
lògica primera. Hem fixat la nostra atenció en el caràcter
econòmic de les intervencions, en els aspectes de la vida ancestral
que hi persisteixen i en el dramatisme d'arquitectures abandonades a la
seva sort: arruïnades.
En la construcció del lloc la idea d'economia coincideix amb
aquella definició de Freud d'economia psíquica: que no genera
deixalles i que alimenta una idea necessària d'equilibri. De la
mateixa manera, les transformacions del medi natural per l'acció
humana, que ha quedat recollida en els nostres dibuixos i anotacions, són
econòmiques en un sentit essencial: res no és arbitrari,
inútil o ostentós.
|