Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal
Introducció Pous de riera i hortes medievals Hàbitat dispers Un ordre forçat Davant el paisatge Un lloc de referència per al dibuix Credits



Hàbitat dispers

(Obrir finestra amb més dibuixos)

Com a conseqüència de la forma natural del territori l'hàbitat és dispers.

a) Hi ha habitatges aïllats les dimensions dels quals depenen de l'extensió de la propietat. De vegades aquests habitatges cobren una rellevància especial, quan se situen a la vora mateixa del bosc de pi blanc o alzina -al començament del pendent de la muntanya- i dominen el territori. Davant la casa es desenvolupa una àrea de cultiu que culmina a l'horta, a la vora mateixa de la riera, on els pous faciliten el subministrament de l'aigua.

b) Petites edificacions alineades (entre mitgeres) d'extensió variable defineixen un carrer amb només una façana, abocada a les hortes de cada casa. Es plantegen d'esquena al nord i de cara al sud, exercint una influència sobre les hortes a la vora de la riera. Les petites hortes dels habitatges ofereixen cadascuna un espai social i productiu al voltant dels pous.

La casuística de la disposició dels habitatges i les hortes és àmplia, però aquests sempre estan vinculats a qualsevol de les dues situacions descrites.

Al voltant del pou encara és possible observar un ambient marcat per les tasques domèstiques o agrícoles. Hi ha abundància d'animals i és un lloc de reunió sota l'ombra del cep. A la primavera, un curs estret d'aigua corre, conseqüència de les últimes pluges, i alimenta una vegetació rasant de créixens, que s'intensifica amb el contacte mateix de l'aigua. El vol baix de les orenetes i l'aleteig festiu d'altres aus animen ambients cíclics, en concordança amb cada estació.

Els arbres fruiters se situen estratègicament de manera que no destorbin el creixement i l'alimentació de les hortalisses. Les figueres es nodreixen directament del subsòl de la riera, perquè, encertadament, es planten fora del límit de l'horta, al llit mateix de la riera. Així creen, a més, una zona d'ombra limítrofa i els fruits s'atenyen des del voltant del pou. Altres espècies, tanmateix, creixen arbustivament a la vora de qualsevol caminal i separen unes hortes d'altres.

Fora de l'àmbit de les hortes, els ametllers creixen dispersos i en solitud, i només quan floreixen és possible atorgar-los el valor que veritablement tenen en la configuració del paisatge. Perquè, entre altres funcions, encerten el moment exacte en què l'hivern es desplaça del centre dels seus rigors. És un avís inequívoc del tomb del clima cap a la primavera.

A l'entorn dels llocs habitats, de vegades, recolzades en els mateixos murs, creixen i es conreen nombroses plantes ornamentals, algunes insòlites malgrat el seu vincle immemorial amb aquests llocs, perquè les plantes ornamentals de mercat les han desplaçat definitivament en la seva funció simbòlica i ornamental.

Això succeeix també amb determinades espècies d'arbres. Quan les descobrim al voltant dels habitatges o a la vora de les rieres, reconeixem la desolació de l'espècie, que ha subsistit perquè les pluges d'al.luvió han repartit les llavors a través dels cursos. Només una atenció especial cap als llocs ens permet identificar-les i reivindicar-les com a espècies que han de continuar donant sentit a aquests llocs.

Hi ha altres espècies clarament estranyes al lloc, foranes, com ara la patata de canya, que, procedent d´América, estén els seus bulbs comestibles prop de les rieres i floreix copiosament en indrets inaccessibles.

La vegetació, la lògica del desplegament del paisatge, els materials i els ambients són elements que determinen punts de partida diferents per confeccionar un dibuix.




Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal
Introducció Pous de riera i hortes medievals Hàbitat dispers Un ordre forçat Davant el paisatge Un lloc de referència per al dibuix Credits