Una trama de rieres d'extensió
i cursos diferents, construccions disperses que atenen les singularitats
i els requeriments del lloc: com quan Paul Klee estableix la retícula
per articular un dibuix, que, això no obstant, no és sistemàtic
ni rígid. Així es van anar establint les famílies
en aquests llocs, perfilant alhora dies de diversió i relació
i també espais per a aquesta relació: el Pou del glas, el
Pi Gros, La Clota, Mas Trebal... Són alguns d'aquests llocs, que
mostren formes de cultura que semblen anunciar-se anteriors a una vinculació
al cristianisme.
Un ordre forçat s'ha imposat recentment, mimètic al de
pobles d'estructura convencional...
Parròquia i rambla pretenen articular aquests llocs sàviament
dispersos. Els plans urbanístics recents també acusen aquesta
actitud. L'opció sembla consistir a cosir edificatòriament
tot el territori i dotar-lo d'un centre representatiu. Es treballa sobre
el territori, fora de l'abast de les influències saludables del
passat que descobrim, inconscientment ignorades. Això explica el
caràcter esforçat i ritual de la nostra feina.
El procés de transformació es va iniciar al principi de
segle mitjançant la construcció de residències temporals
per a la burgesia de Barcelona. El caràcter classista de les noves
edificacions es basava en una estratègia de no interferència
amb el medi rural en el qual s'establien i amb la població autòctona.
Van ocupar zones de pineda inservibles per a l'agricultura i la seva vida
estacional es desenvolupava al marge de qualsevol tipus de contacte amb
el món rural.
|