No s'aprèn a dibuixar llocs complexos només
dibuixant, abandonant els estudiants a un exercici solitari i confiant
en la reiteració com a mitjà d'aprenentatge. D'altra banda,
s'han de desfer de criteris esteticistes perquè els estudiants resolguin
problemes quan dibuixen. Sorgeixen preguntes pertinents com ara: què
aprenc sobre el lloc i sobre la tècnica gràfica que utilitzo?
No hi ha un bon dibuix del paisatge que no estigui marcat per una finalitat.
No ens convé el tipus de perplexitat que acompanya les experiències
artístiques. Un dibuix adequat tracta sobre la identificació
lògica del lloc. Les línies significatives que embasten els
llocs a través del dibuix van definint la manera com la cultura
humana ha enfonsat les arrels en la tasca d'adequació de vastos
espais per a la vida, construïts amb materials i recursos que són
susceptibles de ser descrits amb mecanismes tècnics figuratius.
Un dibuix que s'apropa a aquesta idea ha de ser realitzat sense agilitat.
Els nostres dibuixos no són espontanis, sinó lents, pensats
i desenvolupats al mateix temps que filtrem el coneixement.
  
|