Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

PROPOSTA GAVÀ 2002
Del Garraf al Delta

UN MODEL URBÀ POSSIBLE PER A UNA CIUTAT SOCIALMENT I ECOLÒGICAMENT SOSTENIBLE


El municipi de Gavà amb una extensió de 30,9 km 2 i una població de poc més de 40.000 habitants és el municipi més equilibrat del Delta del Llobregat, tant pel que fa a la relació entre població i llocs de treball localitzats com per la distribució dels usos del sòl, que fa compatible una extensa zona agrícola i forestal amb un important sector industrial i residencial.

Gavà té algunes singularitats que no presenten els altres municipis de l’àrea del Delta del Llobregat, com és la distribució de seu terme en parts quasi iguales pel territori deltaic, d’una banda, i del samontà i estribacions del massís del Garraf, per l’altra, i la presència de dos sectors urbanitzats força separats, un arran de costa i l’altre al samontà.

Fruit de la configuració del terme és aquest 54% de superfície forestal, la més elevada en valor absolut de la subàrea del Delta i també relatiu, si exceptuem Sant Climent de Llobregat. La densitat de població, relativament més baixa que la resta de municipis grans de la subàrea, s’explica en gran part per aquest fet.

Com a resultat de la forma del municipi i els esdeveniments històrics podem distingir-hi clarament quatre bandes o subunitats:
  1. Una franja litoral, que inclou una extensió considerable d’urba-nització de baixa densitat;
  2. La segona franja, l’agrícola, que coincideix amb la major part de l’extensió deltaica;
  3. Una tercera àrea de contacte de la plana i el samontà, on es localitza el sector industrial i la urbanització residencial com-pacta, i
  4. La franja eminentment forestal, que ocupa la major part dels terrenys de muntanya.

Les infraestructures, malgrat tenir un pes apreciable, no exerceixen un paper determinant en l’esquar-terament del territori ni limitatiu de les possibilitats de desenvolupa-ment del terme, com sí que succeeix a Castelldefels, a El Prat de Llobregat o a Sant Boi de Llobregat.

La principal riquesa del terme de Gavà ha estat per tant aquesta heterogeneïtat d’espais i activitats que ha permés relativament compatibilitzar el desenvolupament d’unes i altres sense excessives friccions territorials. Un cas paradigmàtic és el del creixement industrial i turístic, també únic en el contexte deltaic.

Malgrat els fets descrits, els equilibris cal acabar mantenint-los amb unes regulacions més o menys estrictes, si volem preservar els valors naturals i socials d’un espai tan cobejat per la seva situació estratègica i la seva superfície d’espai lliure com és Gavà.

És amb aquesta voluntat d’harmonitzar el creixement urbanístic del municipi amb el respecte a la riquesa del conjunt d’activitats econòmiques que s’hi donen, la potencialitat natural dels usos del sòl, la biodiversitat i la connectivitat biològica i pai-satgística que DEPANA ha decidit presentar una proposta de futur per a l´ordenació urbanística de Gavà.

Malgrat que les circumstàncies del moment present forcen a insistir especialment en un pla urbanístic concret (PLA DE PONENT), la nostra voluntat és revisar la totalitat dels creixements urbanístics previstos al municipi de Gavà. Per això DEPANA fa una proposta global amb l´objectiu de preservar el valuós patrimoni natural i cul-tural de Gav à, a la vegada que es planifica les futures necessitats d’habitatge d’una manera equili-brada, tenint també present el context metropolità de Barcelona.

(vegeu la proposta a la propera pàgina)