Proposició no de llei sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del paratge del pla de Queralt o Carat, a Gavà (Baix Llobregat) i una proposta de planejament urbanístic que la garanteixi (tram. 250-02840/06)
 

El següent punt de l'ordre del dia: Proposició no de llei, sobre... -el 13, punt número 13-, Proposició no de llei sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del paratge del pla de Queralt o Carat, a Gavà (Baix Llobregat). Presentat per dos grups parlamentaris: Esquerra Republicana i Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds. Per a la seva defensa té la paraula el senyor Huguet.

El Sr. Huguet i Biosca (ERC)

Gràcies, senyor president. L'argumentació d'aquesta proposta està extensament exposada en el text que vostès tenen a les mans, però simplement remarcar la importància mediambiental i arqueològica de la zona del pla de Carat, que hi ha a la zona del Baix Llobregat.

Com assenyala de forma clara l'estudi encarregat per la Diputació de Barcelona del Parc Motbaix-Montpedrós, estem parlant, de fet, del darrer i, per tant, únic corredor biològic entre el parc de Garraf i el delta i, per tant, no estem parlant d'un espai verd més, sinó que és el que dóna sentit, segurament, a les figures protectores dels dos anteriors parcs naturals. La necessitat, doncs, de connectar-se.

Aquesta connexió és precisament al pla de Carat i la riera dels Canyars. Per tant, doncs, no és una proposta contra de l'autonomia local, sinó que és una proposta en contr..., no és una proposta en contra de ningú, sinó que es fa, en general, per la susceptibilitat del conjunt del territori i, per tant, en definitiva, amb una visió conjunta de país.

De fet, l'impacte enorme, en general al territori, sense un plantejament global, és el que fa que, de vegades es produeixin situacions en què zones com aquesta que avui pretenem preservar, que és la d'aquest corredor, doncs, es puguin posar en qüestió. L'any 93 la Generalitat, per exemple, va paralitzar un projecte similar, més agressiu encara sobre el territori, que també era promogut pels mateixos, no? En aquest cas, doncs, una urbanitzadora -Vertix- que ja ha actuat bastant en aquesta zona.

Per tant, es tracta de saber si, per sobre els interessos locals, que de vegades tenen pressions urbanitzadores, doncs, per part de grans grups constructors, hi ha una visió de territori superior que és la que nosaltres entenem que cal tenir, sobretot en àrees tan densificades com l'àrea metropolitana. És per això que hem presentat aquesta Proposició no de llei que demana, insta el Govern de la Generalitat a salvaguardar el paratge del pla de Queralt o Carat atorgant-li la qualificació urbanística adient per garantir la seva funció com a espai de filtre, connector d'espais naturals i cinturó verd, separador de les illes metropolitanes configurades per Castelldefels i la conurbació de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Emprendre també accions oportunes per evitar la requalificació de zones forestals, i el canvi d'ús de zones actualment verdes o agrícoles, també per a garantir els espais verds en la zona, que no siguin gestionats per entitats privades en règim de concessió, i una sèrie d'altres punts: redactar el programa de prospeccions arqueològiques i estudiar la inclusió del pla de Queralt en el Pla d'Espais d'Interès Natural; com també, reformular el planejament general de Gavà, prenent com a guia les propostes d'un projecte elaborat per DEPANA.

Aquesta seria una mica la proposta que fa el Grup d'Esquerra Republicana per salvar aquest connector entre dos parcs, sense el qual perdria una mica el sentit, precisament, la possibilitat de fer tota la funció que tenen aquests dos parcs naturals. Gràcies senyor president, senyores i senyors diputats.
 
El president

Moltes gràcies, senyor Huguet. Pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la senyora Bet Font.

La Sra. Font i Montanyà (ICV)

Gràcies, senyor president. Tenint en compte que presentem aquesta Proposició no de llei conjuntament, la donem per defensada, tenint en compte els arguments del senyor Huguet.

El president

Moltes gràcies, senyora Bet Font. Pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el senyor Josep Maria Fabregat.

El Sr. Fabregat i Vidal (PP)

Moltes gràcies, senyor president. He de confessar -he de confessar que no conec en profunditat la zona i el que s'està comentant en aquesta Proposició no de llei. Però també li he de comentar, d'acord amb les converses que hem tingut amb els nostres grups municipals a la zona afectada, que consideren que aquest és un espai suficientment protegit, i suficientment ja, com deia, protegit, pel que fa referència als temes de protecció del patrimoni natural i històric i, a més a més, hi ha acords prou endegats, i prou clars, amb els municipis afectats.

En tot cas, és molt legítim que grups ecologistes parlin d'altres tipus de protecció, que volguessin anar més enllà. Però, en tot cas, d'acord amb el posicionament del Grup Popular, en aquest cas, dels grups municipals sobre el territori i, també, al a vegada, amb el plantejament que es fa i que, d'alguna manera també s'exposa en la mateixa Proposició no de llei, també pels acords, a la vegada impulsats, també, amb la mateixa Diputació de Barcelona; per aquest aspecte nosaltres no donarem suport a aquesta Proposició no de llei. Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Fabregat. Pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi té la paraula el senyor Galceran.

El Sr. Galceran i Margarit (PSC-PSOE)

Moltes gràcies, senyor president. Per posicionar-nos en la nostra posició, la del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, perquè aquesta Proposició no de llei que formulen Esquerra Republicana i Iniciativa Verds, el que fa és demanar, i tirar enrera un tema que fa anys, doncs, discutint-se i treballant-se en el municipi, doncs, de Gavà, i, en definitiva, el que fan és recolzar-se en una proposta de modificació de planejament que va fer l'organització, doncs, mediambientalista DEPANA, no? ...nosaltres no hi podem estar d'acord, com no hi estem d'acord, doncs, la immensa majoria de l'Ajuntament de Gavà, perquè aquesta proposta de modificació del Pla General que proposen com a guia en el pla presentat per DEPANA es fa sense una visió territorial ampla, ja que es mira Gavà d'un amanera aïllada i no en el conjunt de l'àmbit territorial que comprèn el Pla General Metropolità. No s'analitza el territori des de la lògica del Pla General, ni és té en compte la seva estructura general ni orgànica, que va preveure el desenvolupament en tot el seu conjunt des de l'any 1976.

Des d'aquesta lògica, és molt difícil desagregar el municipi de Gavà del conjunt del Pla General, sense fer errades importants. En aquest mateix sentit, per exemple, l'anàlisi del delta és massa senzill i simple, i no valora la dinàmica territorial que està esdevenint actualment: Pla d'infraestructures del delta, Universitat Politècnica, etcètera, etcètera, i en la proposta de creixement, només compta Gavà en tot el delta.

Però és que, en segon lloc, ja des de la perspectiva local, la proposta que se'ns formula, recolzant aquest planejament alternatiu de DEPANA, planteja i implica la creació de nous nuclis de població, desagregats de la ciutat existent, amb la qual cosa es trenca el que ha estat una constant en el desenvolupament urbanístic de Gavà, com també de les altres poblacions veïnes, de Viladecans, de Sant Boi i a Castelldefels, que han apostat sempre per una estructura de ciutat compacta, al llarg de línia de contacte entre la muntanya i la plana deltaïca, ordenant usos residencials i serveis que potencien la continuïtat urbana de la ciutat existent.

Aquesta proposta donaria lloc a nuclis disgregats o petites ciutats diverses, situats alguns d'ells, a més a més, al costat de polígons industrials, quasi bé barrejant usos residencials i industrials, enlloc d'una ordenació més racional, que suposa la creació de nous àmbits residencials que opten per una integració de continuïtat en relació amb la ciutat existent, i per la presència de serveis i, sobretot, d'espais públics aptes per al lleure, no sols d'aquests residents, sinó dels ciutadans de Gavà, en general.

Aquesta proposta planteja modificacions importants en el Pla General Metropolità, que afecten la qualificació urbanística de terrenys que ara estan protegits per l'actual Pla General Metropolità, pel seu valor agrícola i inclosos en el recentment creat Parc Agrari del Baix Llobregat, transformant-los i convertint-los en residencials, aspecte aquest de la seva proposta totalment negatiu i desaconsellable, al nostre punt de vista, no tan sols per si mateix sinó també pel que podria suposar de referent i precedent dins de l'àmbit de l'àrea metropolitana.

Tampoc es pot deixar passar per alt la previsió que es fa de permetre i possibilitar fins a un mínim de 10.000 habitatges pel conjunt del període que arriba a 2020; és a dir, un 150% més que al Pla de Ponent aprovat pel municipi..., per l'ajuntament, doncs, de Gavà. I, per tant, molt per sobre del que es considera que ha de ser el desenvolupament òptim i sostenible.

En definitiva, i com a resum es pot dir que el que es planteja, més enllà de les bones intencions mediambientalistes -eh?- però el que es planteja, que es una recessió en profunditat, doncs, presentada per DEPANA, i que Esquerra i Iniciativa, doncs, recolzen i proposen en la seva Proposició no de llei -eh?-, és una modificació importantíssima de qualificacions i classificacions del sòl establertes en el Pla General Metropolità i, això es fa sense un criteri urbanístic massa coherent. Tot aquest gran canvi es proposa per tal d'aconseguir una franja de 350 m d'ample, com a connector mar-muntanya, quan resulta que el Pla de Ponent aprovat ja inicialment per l'ajuntament, adaptant-se al marc urbanístic actual i vigent, assoleix, pràcticament, tots els objectius plantejats en aquella documentació, encara que de manera diferent i sense fer l'escampada i dispersió de barris i habitatges que es proposen en aquell seu pla.

El Pla de Ponent, no es pot oblidar, està ja inicialment recolzat per vint dels vint-i-un membres de la Corporació municipal -Convergència, Partit Socialista, i Partit Popular-, o, el que és el mateix, per la pràctica totalitat dels representants de la població elegits directament i per les corresponents eleccions locals i, sobretot, pel Quart Consell municipal de participació ciutadana celebrat a Gavà el passat 6 de juliol, amb participació només d'un centenar de persones, que ha recolzat, també per una àmplia majoria, sense cap vot en contra.

Per acabar només els diria, amb mode gràfic, que aquest pla actual és un pla de 200 hectàrees...
 
El president

Molt gràfic, senyor

El Sr. Galceran i Margarit

-...acabo senyor president- en vint anys, el 85% del sòl és públic -o sigui 170 hectàrees-, el 60% de les quals són qualificades de zones verdes -zones forestals, de ribera, urbanes...-, només un 15% és privat; es fan i es preveuen en vint anys fer 4.000 habitatges; abans el planejament permetia fins a 5.500. Aquest pla de DEPANA en permet fins a 10.000 -considerem que això és un disbarat-, el 40% d'habitatges s'obliga que siguin de protecció oficial, cosa que la llei -ja sabeu- nostra que vam aprovar, només fa el 20%; tots els jaciments arqueològics es preserven i les masies, fins i tot la de Can Roig, que estan catalogades, es preserva i el seu entorn...

El president

Senyor Galceran...

El Sr. Galceran i Margarit

...acabo , senyor president.

El president

Està molt lluny de ser gràfic.

El Sr. Galceran i Margarit

Acabo.

I, simplement dir-los que l'«ampulositat» de l'impacte ambiental aprovat i fet pel senyor Ramon Folch, sòcio-ecòleg i doctor en biologia, assessor de la UNESCO, i persona prou reconeguda d'autoritat mediambientalista, l'ha fet, no solament, al pla mediambientalista, sinó que ha participat en tota la seva redacció del Pla, i ha dit -i això em consta a mi, personalment- que aquest pla és el paradigma del que hauria de ser un planejament urbanístic equilibrat, i sobretot de preservació i buscant l'estalvi, doncs..., energètic. I, per tant, no m'allargaré ara a parlar de tot el tema... (Veus de fons).

El president

No cal...

El Sr. Galceran i Margarit

En definitiva, per tot això, estem... (Veus de fons), estem i proposem rebutjar aquesta Proposició no de llei, perquè entenem que el treball acurat que ha fet el municipi de Gavà -tots els grups municipals-, evidentment està totalment recolzat per la població i els veïns de Gavà. Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies, senyor Galceran. Pel Grup Parlamentari de Convergènci i Unió té la paraula el senyor Esteve.

El Sr. Esteve i Figueras

Gràcies, senyor president. Aquest -s'ha dit-, és un tema recorrent, fins al punt que aquest diputat que els parla es va estrenar a la quarta legislatura precisament amb aquest tema. En aquell moment, la presidenta de la Comissió em va haver de cridar l'atenció perquè em vaig allargar massa. Aquesta vegada no ho faré, eh?

El president

L'hi agrairem.

El Sr. Esteve i Figueras

No m'allargaré tant, però sí que, aleshores, com ara, tenia informes d'Urbanisme, de Medi Ambient, de Patrimoni Cultural i de l'ajuntament de Gavà, que ens parlaven tots de la bondat del Pla que ara es pretén tirar enrera.

Per tant, després de la documentada exposició del senyor Galceran -bon coneixedor del terreny, com jo mateix-, dono per pròpies les seves paraules, no pas totes, perquè seria massa llarg, i votarem en contra per tots aquests motius. Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Esteve. Per tant, sotmetríem la Proposició no de llei a votació.

Vots a favor?

Vots en contra?

Abstencions?

Quedaria rebutjada amb 2 vots a favor, 24 en contra i cap abstenció.